Avui és la Nativitat del Senyor. Avui l'Església commemora el naixement de Jesús, fill de Maria, a Betlem. La celebració cristiana del Nadal va aparèixer per primera vegada a Roma, cap a l'any 330, i ja amb aquesta data de 25 de desembre. Era la cristianització de la festa que celebraven els romans -el Natalis Invicti, el naixement del sol, relacionat amb la figura de l'emperador-, i d'aquí ve l'admissió en la litúrgia, com un dels temes dominants en la celebració, de la llum; i el paper de Crist com a única i veritable llum de l'ànima cristiana.
Les herbes de la bona sort. L'any solar comença de nou. Antigament era costum guarnir les cases amb herbes que atreien la bona sort: el vesc -prohibit per l'església, símbol per excel·lència dels druides i els celtes-, el boix, el grèvol -les seves fulles recorden les espines de la Corona i les bolletes vermelles les gotes de sang-, el brusc -"cirereta del bon pastor"-, el galzeran. Totes elles fruiten a l'hivern i, per això, es pensava que duien bona fortuna. En un temps en què la natura dorm, en què no hi ha signes de vida, les plantes verdes s'introduïen en les cases com un element de continuïtat; l'arbre de Nadal -de fulla perenne- també tenia aquesta reminiscència.
Les neules. Són un element decoratiu de les esglésies i betlems. Ens hem de remuntar a l'edat mitjana per trobar-ne l'origen, en les neules que consumien els reis i les altres jerarquies eclesiàstiques d'Aragó i Mallorca -nebula, és a dir, boira, actualment enrotllada en forma de canonet-. Es penjaven a les esglésies per anunciar que s'acostaven les festes i representaven les teranyines de la cova del Naixement. S'elaboraven amb aigua i farina, ingredients que s'han substituït pel paper, és a dir, s'han convertit en un guarniment que no es menja. Conten que, fa anys, quan se celebrava la festa de la Sibil·la per als més petits, els fils que aguantaven les neules confluïen sobre la trona i quan ella els tallava amb l'espasa, les neules queien sobre els infants que estaven ben preparats per menjar-se-les.
Les nadales. Com els 'villancicos' castellans, les 'natalendas' portugueses o les 'pastorelles' italianes tenen com a precedent les caroles, uns cants que acompanyaven uns populars balls rodons que es ballaven en els temples amb motiu de la celebració dels misteris de Nadal. Es cantaven a la missa del Gall, durant les ofrenes, però també es cantaven pels carrers donant les bones festes el vespre de Nadal, amb acompanyament de tota classe d'instruments populars. L'Església només permetia que es cantassin dins el temple aquelles cançons que comportaven motius nadalencs -i no 'villanos', de 'villancicos'-.
El Bisbetó, els Sants Innocents... Són reminiscències carnestoltesques del cicle nadalenc que tenen el seu origen en les Saturnalia romanes; unes llicències paganes de Nadal: els infants imposant el seu domini sobre els grans. Tanmateix, vendria a representar l'admesa reacció dels infants innocents contra el malvat rei Herodes que ordenà degollar-los.
Sant Esteve (26). Segona festa de Nadal, o la mitjana festa. Va viure al segle I. L'única font per conèixer la seva vida i mort són els Fets dels Apòstols. Esteve va ser un dels set homes triats pels apòstols poc temps després de la mort de Jesús amb la funció de diaca per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. 'Durar de Nadal a sant Esteve', quan les coses duren molt poc. Era el patró dels sastres -per haver regalat un vestit nou a cada Deixeble- i el veneraven els qui treballaven amb pedra: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires, etc. -perquè els rabins el varen apedregar fins a matar-lo-. És considerat el primer màrtir de l'Església.
Molts d'anys! A totes les persones que diumenge rere diumenge ens han llegit, o ens han animat, o ens han donat les gràcies, i també ens han fet retrets o crítiques, sempre, constructives, que ens han permès entrar dins les cases i ens han fet arribar comentaris; a totes les persones que en segueixen encara que moltes coses ja les sàpiguen, i a totes les que no ens llegeixen, felicitats de tot cor. No voldria que aquesta esdevingués una paraula buida de tant de repetir-la; voldria que arribàs el conhort a totes les persones que sofreixen, que aquest 2017 comportàs una alenada oberta d'esperança renovada, de confiança sincera.
Moltes vegades un somriure, una allargada de mans, unes paraules, basten per retornar l'estima perduda. Tant de bo que aquest any que començam ens proposem dur endavant un projecte que acompanyi cada acció que duguem a terme a través de l'amor. Aquest és el millor i més sentit regal que podem donar i rebre.
