Fou sant Francesc d'Assís que va organitzar el primer, devers l'any 1223. Abans la gent posava figures que moltes d'elles representaven avantpassats o bé figures paganes; per això la substitució va ser ràpida i efectiva. Va utilitzar figuretes de fusta per Maria, Josep i el Nin, les ovelles i els pastors. A Mallorca la tradició va començar amb els betlems costumistes, fets de fang, a mitjans s. XVIII -sobretot en les llars aristocràtiques o nobles-, encara que, abans, ja s'havia estès el costum entre els convents religiosos i monges de clausura: La Sang (1480), el convent de les Clarisses Caputxines (finals del s. XVII), Can March (s. XVIII), etc.
El seu nom significa "lluminós". Hi ha poques dades sobre aquesta santa: l'únic que se sap és que fou una màrtir a Siracusa durant les persecucions de Dioclecià el 304 dC. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa. Segons el primer calendari julià, aquesta és la nit més llarga de l'any, ja que coincidia amb el solstici d'hivern. És la patrona dels cecs i dels mals de vista ("Que santa Llúcia et conservi la vista!") i de tots aquells oficis que requerien bona vista: modistes, cosidores, rellotgers, estudiants... La llegenda diu que no va voler abandonar la seva fe i adorar els déus pagans. Fou sotmesa a diverses tortures, incloent-hi l'extracció dels ulls (tot i que segons la llegenda va continuar veient-hi) fins que finalment fou decapitada. Les "pedres de santa Llúcia", o "els ulls", o les "pedres de la virtut", tenen forma plana, una cara rugosa i l'altra llisa, i recorda un ull màgic; si es posa damunt la pipella de l'ull n'alleugereix el mal; a Menorca les pedres de la virtut s'han de regalar i la persona que les rep, si les du damunt, tendrà bona sort. "Santa Llucieta,/ guardau-mos ets uis/ que, si mos dau fosques,/ vos farem embuis". Avui feien festa les nines que anaven a costura. I també hi ha la creença que els dotze dies que transcorren entre santa Llúcia i Nadal representen els mesos de l'any: el temps atmosfèric de cada un d'aquests dies ens indica el que farà durant el mes corresponent de l'any que ha de començar; són els comptes de Salomó. Tant a l'església de la Mercè com a la de Santa Eulàlia hi ha capelles dedicades a la santa.
Va viure al s. XVI. Frare carmelita, prevere, poeta i místic. L'any 1568, aconsellat per santa Teresa de Jesús, va emprendre la reforma entre els germans de l'orde, i fundà la branca dels carmelites descalços. La seva obra escrita, especialment la poètica, és considerada un dels cims de la literatura en llengua castellana i el cim de la literatura mística de la Contrareforma; els seus escrits van tenir un pes decisiu en l'espiritualitat moderna. Va ser beatificat en 1675 i canonitzat el 1726. En 1926, Pius XI el féu Doctor de l'Església. La seva festa litúrgica és el 14 de desembre, tot i que entre 1738 i 1969 estava marcada el 24 de novembre.
Venerat per l'Església d'Anglaterra, és considerat Mestre de la Fe. És el patró dels poetes en llengua castellana (1952). En el poema "Nit fosca de l'ànima" descriu els deu passos en l'escala d'amor místic, prèviament descrit per Sant Tomàs d'Aquino i en part per Aristòtil. A Son Ferriol (Palma), hi té un carrer dedicat.
Avui és el Dia Internacional de la Muntanya. Avui, també, és la Fira de les matances a Sineu.
El llibre "Cronologia de la utilitat de les pedreres de Mallorca", d'Antoni Martorell Adrover i Jaume Martorell Barceló, amb notes històriques de Gaspar Valero; un excel·lent recull d'aquest patrimoni mallorquí, la seva història i esdevenir al llarg de la història. Enhorabona!. El llibre "Croquis artanencs (selecció)", de Rafel Ginard Bauçà, a cura del professor Jaume Guiscafrè; es tracta d'una selecció de textos fruit de la seva col·laboració a les revistes Llevant i Bellpuig; terra, poble, religió i llengua esdevenen els eixos d'aquesta selecció els textos, ben vigents en molts de casos, sempre amb la prosa viva i concisa de l'autor del Cançoner Popular de Mallorca. El llibre "Un passeig per Son Torrella", de Josep Cortès Servera; una passejada per aquesta emblemàtica possessió a través dels records i la mirada jovenívola de Josep Cortés: Alan, Mary i Jocelyn Hillgarth, i els seus padrins Isabel Servera i Miquel Sans, les cosines Bàrbara i Maribel, i el padrí jove, en Pep Mosca... amb la prosa àgil i exquisida d'un bon escriptor. Enhorabona!. "L'economia com a essència de la vida és una malaltia mortal, perquè un creixement infinit no harmonitza amb un món finit". (Erich Fromm).
