Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

De l'aigua d'octubre i del sol de maig en neix el blat

És temps de bunyols i moscatell. s. s.

Sant Lluc (18). Sant Lluc, evangelista, nascut d'una família pagana, deixeble i company de sant Pau; cronista dels Fets dels Apòstols, on narra els esdeveniments fins a la primera estada de sant Pau a Roma. En el seu Evangeli es va referir als inicis de la vida de l'Església, anomenat 'l'Evangeli dels pobres' o 'de l'oració', perquè Jesús apareix preferint sempre els petits, els malalts, els pobres i els pecadors penedits; i perquè presenta Jesús pregant en tots els grans moments de la seva vida. Tal vegada hauríem de recobrar alguns textos i veure com són d'actuals: "Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots", digué Jesús als seus deixebles que volien seure devora Ell. La mare Teresa de Calcuta ho va resumir així: "El fruit de la fe és l'amor, el fruit de l'amor és el servei, el fruit del servei és la pau". És el patró dels metges -ell ho era-, juntament amb sant Cosme i sant Damià, i també dels estudiants, els artistes pintors, els pintors de parets i els mestres relligadors. Queden 74 dies per acabar l'any.

Sant Pere d'Alcàntara (19). Un sant poc conegut. Nascut a Alcàntara (1499-1562), va ingressar a l'ordre dels Franciscans i va arribar a ser-ne provincial. Va ser el reformador d'aquest orde, guiat per un esperit semblant al de santa Teresa de Jesús, de la qual va ser conseller clarivident: amb el seu guiatge la va ajudar en la reforma del Carmel. Era dur i auster envers ell mateix; en canvi era dolç quan es tractava dels altres. A més d'aquesta ciutat de Cáceres, també duen aquest nom una localitat del municipi de Marbella i una de Xile; un vaixell de l'Armada Espanyola botat el 1771 també el duia.

Les Verges (21). És santa Úrsula, la ventosa, perquè es creia que al llarg d'aquest dia sempre feia vent. Se solia posar un brotet de murtra, o canyes verdes, a les entrades de les cases on hi havia jovençanes. Hi havia pobles on es demanava "es penjoi", fruites seques o un brot de raïm. La festa recorda la matança de les suposades 'Onze mil Verges' en mans dels Huns, devers l'any 453, i santa Úrsula era una d'elles. La tradició popular ha convertit la revetla, dia 20 d'octubre, en una festa en què les al·lotes fadrines, per agrair la serenata que els dediquen els jovençans, els conviden a entrar dins ca seva i a menjar bunyols i a beure moscatell. Després de més de quinze segles, es manté encara molt viva la tradició, si bé ha sofert algunes "petites innovacions". "Demà són les Verges;/ tothom ha d'anar,/ a dins les alzines,/ bunyols a menjar". "Avui són les Verges;/ totes hi hem d'anar,/ de bunyols amb sucre,/ hem de berenar". "Com més te mir, més m'agrades/ ramell de peres madur,/ m'estim més mirar-te a tu/ que quantes Déu n'ha creades". Si voleu fer bunyols per una rotlada, vet aquí els ingredients: tres ous, un tassó de llet, un quart de quilo de farina de força, una cullerada de saïm, un paquet de llevadura en pols, oli per fregir i un quilo de patates bullides. Aquest plat és un element molt característic de la gastronomia mediterrània, ja que el trobam arreu tot i que amb noms diferents: al Marroc són anomenats 'sfeudj', a Algèria i Túrquia se'ls denomina 'lokma', a Grècia són coneguts com 'lukumades' i a Egipte se'ls coneix com a 'lokume'. Anau en compte que no vos surti, però, un bunyol sense forat!

Lluna plena. Es creu que la lluna d'octubre és la més brillant de l'any, per l'estil de la de gener, i que té un domini damunt les set llunes següents; així, si plou el primer dia de la lluna nova d'octubre -que no ho va fer- plou els quaranta dies següents: "L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou". Fins i tot es feien pronòstics segons com sortia la lluna: si sortia envoltada de niguls blanquinosos i prims, la sembra seria profitosa i les collites bones; si estava entelada, era senyal de raons i bregues entre els homes; si sortia lleganyosa i embullada, ho interpretaven com que les collites serien dolentes, es moriria el bestiar i seria un any de fam i pesta. La creença que la pluja en un dia determinat implica quaranta dies més d'aiguats sembla que és un record del diluvi Universal; la tradició fins i tot deia que el cataclisme bíblic s'havia produït el dia de la creença. La gent solia jurar per la lluna d'octubre -i la de gener-. Aquest mes és el millor per tallar fusta per tal que no es corqui; hi ha la creença que la llenya tallada en lluna nova crema molt aviat i fa poca escalfor, mentre que la tallada en lluna vella, crema a poc a poc i escalfa més.

Recomanacions. .Avui és el Dia Mundial de l'Alimentació. Dilluns (17) és el Dia Mundial de l'Erradicació de la Pobresa. Dimarts (18) és el dia Mundial de la Menopausia. Dimecres (19) és el Dia Mundial contra el càncer de mama. Dijous (20) és el Dia Mundial de l'Osteosporosi. Els bons berenars dels nostres cafès: a Can Putxet, de Lloret de Vistalegre; vos xupareu els dits!

Compartir el artículo

stats