La Mare de Déu del Remei (10) i la del Pilar (12). Dilluns (10) l'Església commemora l'advocació de la Mare de Déu del Remei, advocada de les parteres. A més de demanar-li bon consell i remei en casos de malaltia, també se la reclama en tota classe de tribulacions i trasbalsos. Moltes de les imatges seves duien una cinta de seda de colors, de l'alçada de la imatge, la qual, posada damunt el cos de la partera, deien que ajudava a infantar. Com que tenien molta demanda -les cintes- es va acabar venent-les a les ermites i capelles advocades al Remei. També es tenien per virtuosos els mantells i els rosaris que duien les imatges, els quals es podien llogar als santuaris mitjançant una almoina. Els vells saludadors, adobadors, oracionaires, salmaires i tots aquells que es dedicaven a guarir per art i sense ciència, tenien per patrona la Mare de Déu del Remei. A Pollença, l'any 1561, la Verge sagrari, fou la figura principal de la parròquia, i el títol que se li dóna és "Mare de Déu del Remei" (actualment al Museu Parroquial). "El Pilar": es commemora l'aparició de la Mare de Déu a sant Jaume sobre un pilar de marbre a la riba de l'Ebre. Com a testimoniatge d'aquesta aparició va deixar un pilar, símbol de la cristiana a Espanya i del seu passat imperial; aquí no ha estat mai gaire arrelada i és una celebració més pròpia d'Aragó que en la resta de llocs.
Sant Calixt (14). Va ser a ser el setzè papa de l'Església catòlica, entre 217 i 222. A causa de les nombroses conversions que feia va despertar l'odi dels gentils, els quals el varen fer tancar a la presó, on li varen fer passar gana i l'apallissaven cada dia. Finalment, en veure que això no el feia canviar, el varen llançar per una finestra a un pou profund, on va morir ofegat. Va fundar l'oratori sobre el qual la tradició diu que s'aixeca avui la basílica de Santa Maria in Trastevere. Sembla que aquesta va ser feta construir per Juli I i que l'oratori de Calixt seria la veïna església de Sant Calixt, on hi ha el pou en què la llegenda diu que va ser llençat el seu cos.
Santa Teresa de Jesús (15). Santa Teresa fou una religiosa carmelita i escriptora mística castellana del s. XVI. Va fer una vida exemplar i va tenir nombroses visions místiques que la varen impulsar a convertir-se en reformadora de l'orde. Aquesta activitat va despertar enveges i fou perseguida i jutjada per la inquisició. Era l'advocada dels somnis: la gent, sobretot les dones, li demanava que els donàs somnis bons i que els evitàs els dolents; també li demanaven que els revelàs en somnis tot allò que els interessava saber. En segons quins llocs havia estat costum menjar unes postres especials, conegudes com a "croquetes o bunyols de santa Teresa". Es tracta d'una recepta de cuina casolana i es feien amb pa tou, fregit amb saïm, llet i sucre.
L'octubre i el creixent. Una vella tradició diu que el primer llaurador va ser Nostre Senyor, i que va ensenyar-ne a Adam, el primer home. La feina de llaurar és la que marca la tasca del camp. En temps reculats, l'home removia la terra amb un bastó; la utilització d'animals va significar un gran avenç ja que l'ús de l'arada va permetre ampliar el conreu. Les cançons de llaurar, amb tonades lentes i planyívoles, que semblen més una queixa que no una cançó, s'allargaven segons l'extensió del solc que s'estava obrint, d'aquí la coordinació que hi havia entre l'home i l'animal en base al cant. Llavors comença la sembra: civada, ordi, faves, guixes i xítxeros, i a l'hort, alfals i farratge. Per santa Teresa s'han de sembrar les francesilles. Aquests primers dies de tardor ha fet una calor que no és gaire normal, les temperatures no han baixat el que tocava, i els arbres sembla que ho noten. Els ocells migratoris encara no han partit, i els que haurien de venir no ho han fet. Ja vàrem dir que era un mes gris, trist i malsà, funest per a la salut en general: "Vells i tarats, en caure la fulla, colgats", i per a les malalties venèries en particular: "Mal vergonyós, per l'octubre, perillós". És el mes de les grans nigulades: els niguls baixos i aïllats que cobreixen els cims de les muntanyes se'ls denomina "capell", "barret", "caperó", "capot"; si són petits i adopten una forma arrodonida, "bassetes" o"clotets"; i si van en grups, "cabretes"; els petits i arrodonits que corren lleugers empesos pel vent se'ls coneix per "gambirots", "timbalets" o "fadrins"; si aquests ràpids són molt blancs o transparents, s'anomenen "margaridetes" i "angelets".
Recomanacions. Avui és el Dia Mundial del Correu. Dilluns (10) és el Dia Mundial de la Salut Mental. Dimarts (11) el de la Visió. Dimecres (12) és la Festa de la Hispanitat. Dissabte (15) és el dia Internacional de les dones Rurals. Avui és la Mostra de la Llampuga de Capdepera. A Escorca se celebra la Fira de la Serra de Tramuntana; a Llucmajor la Tercera Fira i a Santanyí la Fira d'Estocs. Els bons berenars dels nostres cafès: a Palma, Can Biel-Felip, bona llengua amb tàperes, bon frit, bons variats... tothom que baixa a Palma s'hi atura!.
