Avui és sant Agustí
Era originari de Tagaste, Numídia. La gran fe de la seva mare, santa Mònica (27), li va fer abandonar la vida llicenciosa que duia de jove. Home de gran intel·ligència, va convertir-se en un dels més grans pensadors i defensors de la fe cristiana. El seu nom significa "consagrat pels bons auguris". És el protector dels impressors i dels teòlegs. En els països de llengua alemanya se´l considerava guaridor de les malalties dels ulls, per assonància amb Augen (ull), errònia arrel del nom d´Agustí. Era representat com a bisbe, i a partir del s. XV el seu atribut és un cor en flames, o traspassat per fletxes; també se´l representa amb un calze o amb un nin. És el patró de Felanitx.
Sant Joan Baptista (29)
El seu origen hebreu, Yohanam, significa "el Senyor és misericordiós". Va predicar la penitència batejant amb aigua, com va fer amb Crist. És el protector dels hotelers, passatgers, sastres i curtidors. Els Evangelis diuen que Joan era fill de Zacaries i d´Isabel, cosina de Maria i que va néixer uns sis mesos abans que Jesús. Segons la tradició apòcrifa, Maria el va tenir en braços; de la seva infància els Evangelis no diuen res. Fou precursor de Jesús, va viure com un asceta, predicà la conversió y batejà al riu Jordà. Va morir decapitat per ordre d´Herodes, que el va fer empresonar perquè li reprovà la conducta (Herodes vivia amb Herodies, l´esposa del seu germà). El rei, per orgull, cedí al desig de Salomé, filla d´Herodies, que durant el banquet va ballar tan bé que podia demanar el que volgués i, instigada per sa mare, demanà el cap de Joan en una safata de plata.
Sant Joan dels ulls de polls
Sant Joan Degollat. En commemoració que a sant Joan li varen tallar el cap, es creu que els vegetals que són tallats avui no tornen a brotar. És el pitjor dia per a podar o exsecallar arbres o arbusts. En canvi és el millor dia per arrencar herbes dolentes. Avui la gent es guardava molt d´anar al barber o a la perruqueria i, en canvi, aprofitava per anar al callista i treure´s els ulls de poll i les durícies; per això també es coneix aquesta diada com sant Joan dels ulls de poll.
Sant Ramon Nonat (31)
SDiu la tradició que quan va néixer, la seva mare va morir, víctima d´unes febres. Vint-i-quatre hores després, el vescomte de Cardona, va obrir el ventre de la mare amb l´espasa i va treure´n l´infant; el mateix vescomte li posà el nom de Nonat, perquè aquelles no eren maneres de venir al món. Per mor d´això se li varen atribuir virtuts especials. Tot i ser noble, Ramon no volgué ser cavaller, sinó frare mercenari, i va anar a predicar la fe cristiana als moros. Després fou cardenal. Era l´advocat dels parts i patró de les llevadores. També se l´invocava en casos de febre desesperada. Era tengut com a protector contra els falsos testimonis i la calúmnia.
Tanmateix, tot i la devoció popular tan estesa, no sembla que tal sant hagi existit mai, sinó que ha estat suposat a partir del text confós de la cançó popular que diu: "Sant Ramon Nonat -de fet és ´n´ha nat´, ja que es refereix a sant Ramon de Penyafort, i no a cap Nonat-, fill de Vilafranca..."
Comença el setembre
Quan l´any començava pel març, per la primavera, aquest era el setè mes: september. Temps de collir figues, ametlles, garrofes, codonys... però sobretot, temps de verema i de festes del vi. Després, la Mare Terra reposa tot esperant la sembra i el recomençament del cicle de la natura. Antigament els soldats en guerra feien treva i es retiraven fins al bon temps, és a dir, fins al març -dedicat a Mart, déu de la guerra-; també per als mariners començava el temps desfavorable i acabava la temporada de navegar. Temps de xàfecs. El dia va minvant. Ve el temps de llaurar. Vendrà la Mare de Déu de Consolació, i les Marededéus Trobades o Mare de Déu de Setembre (8), sant Mateu (21), santa Tecla (23), la Mare de déu de la Mercè (24) i la de la Misericòrdia (25), els sants metges de Pina, sant Cosme i sant Damià (26). L´altra gran festa és sant Miquel de Setembre (29), celebració popular de l´equinocci de tardor, i sant Jeroni (30), que tancarà el mes.
Recomanacions
La Festa del Sequer (dissabte 3) a Lloret de Vistalegre. Les activitats començaran dijous (1), amb una xerrada amb Montserrat Pons, la presentació d´un vídeo sobre el Sequer, el pregó -pronunciat per Arnau Mateu, exbatlle-, i l´exposició de les varietats de figues; les "figatapa", els menjars amb figues, les figues seques, l´arrop... tot un món al voltant d´aquest fruit del paradís.
