Sant Bartomeu (24). Patró de Montuïri. D'origen hebreu, el seu nom significa "fill de Ptolomeu". La Llegenda Àuria és en facilita uns detallada descripció: "Cabells negres i enrevoltillats, pell blanca, ulls grossos, nas recte i barba espessa". Va viure al s. I i fou apòstol de Jesús; predicà a l'Índia on va patir martiri. És el protector dels sastres, pelleters, enquadernadors, carnissers, fabricants de guants; i també patró dels blanquers, assaonadors i adobadors. El seu atribut és el ganivet amb què fou esquarterat viu; moltes vegades du la seva pell damunt el braç (segons la tradició el seu final va ser dels més cruels dels apòstols; fou escorxat viu i, finalment, decapitat). El Bartomeu dels evangelis sinòptics era probablement el patronímic de Natanael, nomenat així únicament en l'Evangeli de Sant Joan. Natanael, per tant Bartomeu, va conèixer Jesús gràcies a Felip; en veure'l, Jesús digué: "Vet aquí un veritable israelita on no hi ha falsedat". De la seva vida, després de la Pentacosta, no se'n sap res.. Se'l commemora el 24 d'agost. També és festa a Capdepera, Consell, Alcúdia, Ses Salines, Sóller i Valldemossa.
Cuidar la terra, cuidar el paisatge. La veritat és que fa goig un terreny amb arbres ben cuidat, siguin ametlers, figures, garrovers o oliveres. A la terra se li ha donaven tres relles cada any: la primera a principis d'agost, quan els animals ja havien aprofitat tot l'herbei. Totes les cases tenien o vaques, o someres, o mules, o cavalls, que s'encarregaven de fer net; ara ja no n'hi ha i la brutícia de les voreres fa mal als ulls. La segona rella a últims de setembre, o millor encara, en haver nascut les primeres herbes. Finalment, a temps convenient, la corresponent a la sembra. Es donaven dues relles fondes abans de sembrar perquè en la primera la terra absorbeix nitrogen i àcid carbònic de l'atmosfera i es mataven les males herbes. La tercera basta que sigui més superficial perquè la terra de la primera capa és la més rica i la que conté més substàncies nutritives.
Fusta per guardar. La corcadura de l'arbre és produïda per la descomposició de la seva saba. Així, podem afirmar que com més es despulli de la saba un arbre després de tallat, serà de més durada la seva fusta o llenyam. Convé tallar els arbres que han de servir per llenyam quan tenen poca saba: arbres de fulla caduca, com noguers, cirerers, albarcoquers, etc. s'han de tallar en lluna vella de gener; i els de fulla perenne, com alzines, pins, etc. s'han de tallar en la lluna nova d'agost -que és la que tenim ara-. Aquest és el millor remei perquè la fusta no es corqui i pugui durar molt de temps.
Entra la lluna vella (25). Ja és hora de començar a llaurar i preparar el guaret per a l'any que ve. Si llaurau el dia de sant Joan Degollat (29) no naixerà vinagrella; de totes maneres, molts pagesos diuen que no convé llaurar el mes d'agost perquè la terra cova. També ja es tancaven dins la soll els porcs per engreixar. Quant al temps, diuen que els dies d'agost que fa boira, els mateixos dies d'abril de l'any que ve sol ploure. Si plou aquest mes hi sol haver esclata-sangs dins l'octubre. A mitjans agost, a les terres de secà, es feia la festa de les mesurades, amb motiu la mesura del blat i la partició d'aquest entre el propietari i l'amitger, era el moment de reunir una bona dot per casar els fills. Si voleu fer malbé el gram sense fer servir herbicides, passau una rella i, amb la calor i el foc del sol, es morirà.
En aquesta lluna es pot sembrar la patata tardana, que s'arrancarà al mes de desembre. Les figues agostenques són a la plena, i amb un pa amb tomàtiga, una mica d'oli de la terra, un poc de formatge... no hi ha menjua més bona! El refrany del Costumari fa referència al fet que en s'estiu la missa no s'havia d'allargar gaire, ja que feia molta calor i s'estava millor a la fresca.
Recomanacions. Demà dilluns (22), a les 17,30, a Els Calderers de Sant Joan, parlarem del calendari festiu i agrícola de cap a cap d'any, amb les tonades de feina. Divendres (26), gran nit de gloses a Maria de la Salut, amb la participació dels Glosadors de Mallorca. Dimarts (23) és santa Rosa de Lima, patrona de les famílies nombroses; fan festa les floristes i les infermeres. Dijous (25) és sant Josep de Calassanç, fundador dels escolapis, festa dels mestres; i sant Lluís de França, patró dels escrivents. Divendres (26) és sant Juníper Serra. Per fer un bon refresc: preparau una infusió amb herbes aromàtiques (farigola, camamilla, una mica de fonoll...). Afegiu-hi el suc de mitja llimona i una cullerada de mel. Mesclau-ho i deixau-ho refredar. Llavors posau la infusió dins una botella de litre i acabau d'omplir-la amb aigua. Posau-la dins la nevera i tendreu un refresc boníssim i saludable.
