Avui és sant Ignasi de Loiola (31). Era un militar basc que, a causa d'una ferida greu i una llarga convalescència va deixar la carrera de les armes per seguir una vida santa. Segons el llegendari popular, sant Ignasi va descobrir la virtut purgant i antitèrmica d'un fruit astringent, conegut, en honor seu, com a 'fava de sant Ignasi'. Aquesta llavor, semblant a una ametla grossa i granelluda, és emprada en farmàcia per obtenir l'estricnina, alcaloide molt tòxic, que pot produir la mort si t'excedeixes en la dosificació. Els nostres padrins, quan es purgaven o patien febres, invocaven sant Ignasi perquè la medicina els fes bon efecte sense dolor ni altres complicacions.
Demà (1) comença l'agost. I la Mare de Déu dels Àngels, patrona de Pollença, i sant Domingo, sant Llorenç, l'Assumpció, sant Roc, sant Bernat, sant Bartomeu, sant Agustí, sant Joan Degollat... I la festa, la platja, els sopars a la fresca amb els amics i amb el poble. El nom d'aquest mes deriva del nom de l'emperador romà Octavi August. Al calendari romà, l'agost s'anomenava "sextilis" -sisè mes- i constava de 29 dies. Va ser l'emperador August, al qual aquest mes li era molt propici, que li va afegir dos dies per igualar-lo al juliol, consagrat al seu antecessor Juli Cèsar, i li va donar el seu nom.
El mes d'agost és el mes de la calor i la secada. Les feines del camp ja estan totes enllestides i el pagès es prepara per gaudir d'un temps de descans, i a celebrar que ja s'ha acomplert un altre cicle vegetal.
La Mare de Déu dels Àngels (2). Avui és la primera gran festa del mes d'agost, la Patrona de Pollença, amb el simulacre de lluita mitjançant el qual els pollencins celebren la victòria contra els pirates turcs. El crit de Joan Mas, esqueixat de la gargamella de jovençà, fa pujar la tensió fins a extrems insospitats; és necessari sentir-se pollencí per viure-ho plenament.
Els goigs de la Mare de Déu, de Miquel Costa i Llobera, i el cant de l'Alborada arrodoneixen un dels actes més sentits del poble pollencí. Però avui l'Església celebra, també, l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels, impulsada per l'orde franciscana. Els corders i espardenyers la tenien per advocada; es creia que estrenar espardenyes el dia d'avui guardava de mal de peus, durícies i ulls de poll. Els corders eren mal vistos i se'ls tenia per bruixots, descreguts i leprosos.
Es deia que els dies sants els rajava sang pel llombrígol i que, quan escopien, la saliva se'ls tornava cucs verinosos. El mal concepte que es tenia dels corders i espardenyers podria ser per mor del fet que a l'Edat Mitjana molts dels que es dedicaven a fer cordes i espardenyes eren musulmans convertits al cristianisme.
Entre el minvant i la nova. Molt lentament el dia va minvant i la nit es fa cada vegada més llarga; anam camí de l'equinocci de tardor. En aquesta lluna se sembra la patata tardana, que s'arrancarà cap al mes de desembre, prop de Nadal. Es comencen a trasplantar les hortalisses de tardor-hivern: cols de cabdell, pinya de col, bledes, endívies, lletugues, etc. Si voleu matar les males herbes passau-les una rella: amb la calor i la sequedat faran ull. Continua la collita de prunes, peres i pomes; i de trempons a la fresca, de vetllades fins a la matinada, amb síndria fresca, tot festejant les festes patronals dels pobles de Mallorca; una convidada a l'alegria estiuenca!.
Els aljubs. L'origen de la paraula és àrab: al-gübb, que vol dir el pou; recollien les aigües de pluja que corrien pel terra, aprofitant els saragalls ("Guarda't d'aigua que no corre, que, quan corre, fa saragai": es diu referint-se a les persones pacífiques, que quan s'arriben a irritar, són molt temibles). A les voreres dels camins i carreteres, amb una mica de tombant, s'aprofitava l'aigua de la vorera que passava a través de la paret a dins un cisternó, i llavors dins l'aljub. Aquesta aigua servia per regar i per donar als animals. Abans s'aprofitava al màxim l'aigua de la pluja, a més a més hi havia un equilibri entre la necessitat del consum i les possibilitats naturals; avui s'ha romput dràsticament aquest equilibri i la pressió humana ha fet esgotar els recursos naturals. Convendria fer un plantejament de futur per aquesta terra tenint en compte els recursos naturals i les necessitats que originam.
