Sant Jordi. El seu nom, en grec, significa "agricultor"; va viure entre els segles III i IV a Líbia. És el protector dels arquers, cavallers, militars, mestres d'esgrima, scouts. És patró de molts països: Anglaterra, Grècia, Portugal, Lituània, Rússia, Sèrbia, Bòsnia, Suècia, Catalunya... i gairebé dels japonesos, els quals, també, tenen el costum de regalar-se roses i llibres el 23 d'abril. Curiosament no va néixer en cap d'aquestes terres, sinó a la Capadòcia, una regió de geologia capriciosa i relleus fàl·lics, de darrere dels quals mai no se sap si sortirà un sàtir o un barrufet. Un bon dia, però, en va sortir un oficial igualment envoltat de llegendes fantàstiques. Tot és excessiu, en aquest sant.
La llegenda. La llegenda de la princesa i el drac, segons una tradició, prové d'una imatge de l'emperador Constantí que es va fer pintar amb un drac (enemic del gènere humà) als peus traspassat per sagetes; una altra el relacionen amb un déu egipci -Horus- representat sovint en acte de traspassar un cocodril; una altra, encara, diu que l'explicació es troba a Hispània, on en temps de Dioclecià (que és quan es data la mort de sant Jordi) un governador, de nom Dacià, era tan cruel amb els cristians que es va guanyar el sobrenom de "Drac dels Abismes".
Miracles, ordes i suplici. Se li atribueix la resurrecció de desset persones que havien mort -però, ai!, quatre-cents seixanta anys abans. Els ordes que es trobaven sota la seva protecció eren: el de la Calatrava; l'anglès de la Garrotera -amb el seu lema d'honor escrit en una lligacama-; i el Teutònic.
El seu suplici fou espantós: seixanta claus al cap; tres dies arrebossat amb calç; un llit de ferro roent; un dia ficat en una torradora en forma de toro; un rodet de pedra aplanant-li el cap... Tot això abans de tallar-li el cap. Aquest cap és l'única prova que es té: a Venècia, a sant Giorgio Maggiore, en un armari, es va trobar un crani amb una cinta daurada i una inscripció grega que confirmava la pertinença d'aquell cap a sant Jordi.
La rosa i el llibre. La tradició diu que avui es regala una rosa a la persona estimada. Aquest costum arranca al segle XVII, a partir d'una fira de roses, anomenada fira dels enamorats. El costum del llibre és més recent i es fa coincidir amb el dia de la mort de Cervantes.
Tanmateix, nosaltres, des d'aquestes línies sempre hem procurat que la festa del llibre -amb rosa o sense- no sigui "una flor de primavera", sinó que sembrem cada dia el nostre esperit de garbes de roses amb la lectura, amb l'exercici mental de descobrir, inventar, imaginar, gaudir, viatjar, experimentar... esdevenir una persona, senzillament, més feliç. Voldríem que totes les persones s'apassionassin amb els llibres, amb la lectura; segurament el món aniria molt millor...
Entre el creixent i la plena. A mesura que la lluna creix en llum, l'organisme també està més predisposat a créixer i expandir-se. Són dies bons per recobrar energies i força. El cos està més receptiu i preparat per assimilar tot el que menja, beu o s'aplica a la pell. En aquesta lluna podem empeltar d'escutet els arbres de fulla perenne, com tarongers, llimoneres, nesprers, garrovers, oliveres. Les herbes aromàtiques, com la camamil·la, la menta, la farigola, la sàlvia, el moraduix, l'herba-sana... necessiten ser tallades després de la floració, perquè així brotaran amb més força els ulls tendres i sans. També és bon temps per estanyadar i empeltar ametllers i magraners. Les saons d'abril són les millors per al camp i els arbres, encara que no sempre plou així com un desitjaria: "Deis que l'aigua teniu / per alegrar ma persona / vos ne prendrà com es 'bril / que cada gota val per mil / la mos mostra i no la dóna. La lluna creixent és bona per sembrar qualsevol casta d'hortalissa: melons, síndries, cogombres, carabasses, porros, lletugues, tapareres, pebrers, borratxons, mongetes, tomatigueres, albergínies, carabassons, pastanagues, raves, espinacs...
Recomanacions:
-La presentació dels llibres "Glosadors de picat a Mallorca" i "Vi i cultura popular. Veremar a Mallorca", divendres (22) a les 20 h a l'Ajuntament de Montuïri, i dissabte (23) a les 12,30 a Sa Fàbrica d'Inca, i el vespre a les 19,30 a Petra, a la Biblioteca
-Avui és el Dia Mundial de l'hemofília. Dilluns (18) és el Dia Europeu dels drets dels pacients. Dimarts (19) és el Dia de la llengua xinesa. Divendres (22) és el Dia Internacional de la Terra. Dissabte (23) és el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.
-Avui se celebra la Mostra de Cuina i Fira Agrícola i Ramadera a Santa Eugènia.
-També avui,a Pollença, se celebra la Fira del Vi. A Porreres se celebra la IX Diada d'Agricultura Ecològica
