La festa primer se celebrava el primer dilluns després de la Dominica in albis de la litúrgia catòlica, dia "de la Caritat" (d'on ve el nom de pancaritat). L'any 1627 l'Església passà la festa al segon diumenge de Pasqua i el 1672 a dia 2 d'octubre, però popularment s'ha mantingut el primer diumenge després de Pasqua. Actualment té per escenari el castell de Bellver. S'identifica amb la festivitat del Sant Àngel Custodi de Palma que començà a celebrar-se l'any 1407 i fou la de més solemnitat durant els segles XV i XVI. Els pagesos i la part forana veien l'Àngel com un protector de l'agricultura. Els actes consistien en una missa solemne a la Seu i una processó patrocinada pels jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, mitjançant un síndic anomenat angeler; els jurats dedicaren, també, una capella de la Catedral a l'Àngel Custodi del Regne. Aquesta festa fou recuperada l'any 1982 per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i la va convertir en una de les més emblemàtiques de Ciutat. El 1652, Sant Sebastià substituí l'Àngel com a patró de la ciutat.
L'abril és el mes en què s'obren les flors, una manifestació joiosa de la naturalesa; de fet, "tenir quinze abrils" és sinònim de joventut. Però té fama de ser un mes tan dolent i traïdor com el març. "D'abrils i de senyors, pocs que no siguin traïdors". Els ocells -rossinyols, cucuts, puputs, tórtores, orenetes, falciots- alegren boscos i camps, fan nius i aviat ponen i coven -"A l'abril tot aucell fa el seu niu". Al llarg del mes, el blat començarà a espigar -si reben una mica més de pluja!-: "No hi ha abril sense espigues". Les ovelles, les cabres, les eugues i les someres crien. Els dies ja són llargs i lluminosos, encara que els primers són "manllevats" del març i solen ser ventosos i freds. És un temps on l'amor és excitat: la "pujada dels humors". Tota la natura és freturosa: les mosques ponen -"Matant una mosca a l'abril se'n maten deu mil"-, les rates crien, les aranyes fan teranyina, els ocells muden la ploma, i el bestiar, el pelatge. Enguany, que ha faltat tanta pluja, és bo recordar els refranys que hi fan referència: "A l'abril, cada gota en val mil"; "Tronades d'abril, fruites mil"; "Abril banyat, de pa ve carregat"; "Abril tronat, bon any assegurat".
Santa Casilda (9)
Era filla d'un ric magnat que tenia molts esclaus, als quals tractava amb molta crueltat. Santa Casilda, d'amagat del seu pare, els duia tot el pa que podia. Un dia el seu pare la va descobrir al passadís de les cel·les on tenia els esclaus, amb una faldada de pa, i li preguntà què duia. La Santa va dir que duia roses, llavors el pare li va arrabassar violentament la faldilla i, en efecte, varen caure a terra una gran quantitat de roses. Nostre Senyor -diu la llegenda-, per protegir la santa, havia convertit el pa en roses.
En descobrir-se que era cristiana va patir martiri. Amb un ferro roent la varen penetrar i la varen cremar per dedins; d'aquí que sigui advocada contra els fluxos de sang, els mals de matriu i les dolences femenines en general.
Una paraula l'ús de la qual es va perdent, però que paga la pena recordar. "Aclucar els ulls" pot significar fer una becada o bé morir-se (en lloc de "tancar els ulls") -Tomeu Penya té una cançó titulada "Aclucada d'ulls, en el sentit de deixar entreveure cert rubor-. Fer l'ullet és una aclucada d'ull. I també tapar a algú els ulls amb una bena, amb les mans o amb altre mitjà opac, d'aquí ver "aclucar les mules": posar-los les clucales. Té el significat de defallir, no poder sostenir el cos, caure: "Aclucar-se les cames". I el de cloure's, acopar-se (especialment les flors): "Les flors a la nit s'acluquen". I amagar-se, deixar de lluir (un astre, una claror, el cel, etc.). I la cançó popular: "No et pensis que es teus enuigs / me rendesquen en es llit; / d'enamorada que estic, / no hi veig... en aclucar ets uis".
Recomanacions
El llibre "Ramon Llull. Passió i reflexió" de Jordi Puigdomènech (Edit. Documenta Balear), amb pròleg de Norbert Bilbeny; un acurat estudi del doctor Puigdomènech sobre la mística i la filosofia lul·liana. Enhorabona!
Avui és la Fira Agrícola d'Andratx i la Fira de Sant Francesc de Muro. I el proper cap de setmana és la Fira Nàutica i sa Sípia d'Alcúdia.
El taller de gloses que començarà demà (4) al Bar Centro de Porreres, de les 20h a les 21,30h, organitzat per l'Associació Cultural Glosadors de Mallorca.
