Avui és Pasqua.
Una de les grans festes del calendari cristià: la resurrecció de Jesús per redimir el pecat. Però aquesta festa és antiquíssima i la celebren molts pobles arreu del món. Es pot dir que l'any litúrgic es divideix en dos grans cicles: el de Pasqua i el de Nadal. L'estreta connexió entre les Pasqües jueva i cristiana ve confirmada pel fet que per establir la cristiana es tengui en compte els mesos lunars, tal com feien els jueus. Per Pasqua s'alliberaven esclaus -encara actualment s'allibera un pres-. Avui el dinar de frit i les panades esdevenen la millor excusa per compartir l'alegria de la resurrecció en família. També, avui, al convent de Sant Bonaventura, a Llucmajor, s'ha fet el 'sermó de s'Enganaia' -declarat pel Consell de Mallorca Festa d'Interès Cultural-, una reminiscència del 'Risus Paschalis' medieval, amb un component psicològic i de catarsi extraordinari. "Fer cara de Pasco!" o "Estar més content que un Pasco!", són expressions que identifiquen l'alegria d'aquesta diada.
El sentit de Pasqua. Pasqua és alegria, i esperança, i propostes per encarar el nou any que comença amb la primavera. Pasqua és el pas de la mort a la vida, la resurrecció després de la mort hivernenca. Pasqua és la consolidació de la roda del temps, dels treballs i del sentit de la vida mateixa, ja que la mort és el bessó de la vida, com un cercle "divinament" tancat. Des d'un punt de vista cristià, la Pasqua ve a simbolitzar la redempció de la humanitat pel sacrifici de Jesús en la creu. Ara bé, el costumari pasqual és ple de referències que recorden el seu origen agrari, es festejava l'arribada de les flors, les quals asseguraven els fruits i les collites properes. I avui es fa la processó de l'Encontrada, la trobada entre Jesús i la seva mare, una processó que no trobam esmentada ni al Nou Testament, ni als evangelis apòcrifs: es tracta d'una invenció del poble creient que no podia consentir que Jesús veiés primer Maria Magdalena que no la seva mare. I Pasqua també és la festa de la primavera, la de les panades i robiols, del frit de l'anyell, de compartir amistat. Com una continuació d'aquesta festa comunitària, al llarg de tota la setmana se celebraran els 'pancaritats' en una contrada determinada de cada poble. Les sortides al camp per celebrar un àpat col·lectiu constaten la importància de la naturalesa, dels vegetals, en aquestes celebracions. Alcúdia (santuari de la Victòria), Ariany, Petra, Sant Joan, Vilafranca (Puig de Bonany), sa Pobla (Crestatx), Campanet (Oratori de Sant Miquel), Felanitx (Puig de Sant Salvador), Llubí (Ermita del Sant Crist), Manacor (Santuari de Santa Llúcia), Montuïri (Puig de Sant Miquel, amb el "batle del Puig", enguany, en Guillem Nicolau "Perons"), Algaida (Santuari de la Marededéu de la Pau de Castellitx, Lloret de Vistalegre (Ermita de Sant Francesc d'Assís, patró dels ecologistes, a sa Comuna), etc.
Les caramelles. Són un grup d'homes que surten a cantar per celebrar la joia del retorn a l'alegria de viure després de l'austeritat i el dolor de la Quaresma i la Setmana Santa. Aquest costum encara és ben viu a l'illa d'Eivissa. A Mallorca solen sortir els joves a fer 'la capta' i canten la vida i mort de Nostre Senyor, amb altres cançons populars. Es creu que aquests cants són una resta d'una antiga celebració agrària destinada a commemorar l'arribada de la primavera i el reviscolament dels vegetals. La capta feta en grups amb la finalitat de recollir queviures -ara doblers- per després menjar-se'ls col·lectivament pot ser considerada com la fase preparatòria d'un àpat de comunió. Ja vàrem esmentar la publicació de Bàrbara Duran, "Voleu sales? Pervivència i recuperació del cant dels salers", on es rememora tot aquest costum.
Comença l'abril. L'abril és el mes en què s'obren les flors, una manifestació joiosa de la naturalesa; de fet, 'tenir quinze abrils' és sinònim de joventut. Però té fama de ser un mes tan dolent i traïdor com el març. "D'abrils i de senyors, pocs que no siguin traïdors". Els ocells -rossinyols, cucuts, puputs, tórtores, orenetes, falciots- alegren boscos i camps, fan nius i aviat ponen i coven -"A l'abril tot aucell fa el seu niu". Al llarg del mes, el blat començarà a espigar: "No hi ha abril sense espigues". Les ovelles, les cabres, les eugues i les someres crien. Els dies ja són llargs i lluminosos, encara que els primers són "manllevats" del març i solen ser ventosos i freds. És un temps on l'amor és excitat: la "pujada dels humors". Tota la natura és freturosa: les mosques ponen -"Matant una mosca a l'abril se'n maten deu mil"-, les rates crien, les aranyes fan teranyina, els ocells muden la ploma, i el bestiar, el pelatge. Tot i que el camp està sadoll d'aigua, el refranyer ens fa saber la importància de la pluja: "A l'abril, cada gota en val mil"; "Tronades d'abril, fruites mil".
