Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Fer Pasqua abans dels rams

Avui és el Diumenge de Rams. Guillem Bosch

Avui, Diumenge de Rams.

I demà comença la Setmana Santa. Per als creients esdevé la prova fefaent del sentit de la vida: mort i resurrecció. Avui festejam la natura amb la branca d´olivera o llorer beneïts, que protegirà, com un amulet protector, les llars de tempestes i bruixeries al llarg de l´any i que, col·locats darrere les portes o finestres protegirà de tempestes, bruixes i dimonis. Avui, la diada té el vessant alegre i festiu del matí -l´entrada de Jesús a Jerusalem, amb rams i palmes-, i la de l´horabaixa, que es commemora l´avalot contra Jesús amb la funció dels "Dotze Sermons", representació de la Via Sacra del calvari. Pasqua florida, inici de la primavera en el calendari judeocristià: la peregrinació anyal a Jerusalem, per la Pasqua. Jesús hi fou aclamat triomfalment amb rams i palmes al seu pas. També els romans, per la primavera, celebraven festes semblants, les Ambarvàlia i les Adonies. Les branques beneïdes l´any passat, es cremaven i s´espargia la cendra i es mesclaven amb les llavors, com un ritus fecundant. La dita del Costumari fa referència a "passar l´arada davant el bou": fer una cosa abans del temps que toca.

Ha començat la primavera. Només ha fet hivern uns quants dies, i això no és bo ni per al camp, ni per als arbres, ni tampoc per als animals. És el despertar de la natura, el renaixement: per això, antigament, es feia començar l´any per la primavera. A França i a Anglaterra va persistir fins als segles XVII i XVIII. A la primavera ens agrada tot el que rebrota, tot el que és tendre i fresc. L´hivern era un temps de productes secs i en conserva; ara ens vénen de gust els menjars primerencs i sucosos. És un temps de bonança, de jocs al carrer, de renovada joventut. El camp sembla rialler, i el comportament i l´ànim de les persones reviscola després de la hivernada.

Es creu que les ànimes dels difunts vivifiquen o vigoritzen certs arbres -taronger, llimoner, pi-, especialment els que creixen damunt les tombes. Fins i tot salven els cossos de la corrupció; a la Xina és costum plantar arbres damunt les tombes dels difunts. La creença deriva de la convicció que, en morir, el cos torna a la pols, a la terra, de la qual germinen arbres, plantes, herbes, flors, formant part d´un únic cicle vital. L´ombra dels arbres pot tenir influència bona o dolenta: el vent, movent les fulles, pot parlar per ells. I les dites: "Els arbres són com els humans: dels uns en fan carbó, dels altres sants"; "D´un arbre caigut, tothom en fa llenya".

La Setmana Santa. Els cicles de Nadal i Pasqua són els que comporten més tradicions, ja que representen el fonament del cristianisme: el naixement i la mort de Jesús. El Dijous Sant surt la processó del Sant Crist de la Sang i es commemora la institució de l´Eucaristia i, tant avui com demà, per tal de donar-los més dignitat, eren dies festius, i estava prohibit treballar, per tal de "no pertorbar el dolç son de Jesús". Tampoc no poden tocar les campanes; al seu lloc, les matraques de fusta, amb un so més opac.

Es creu que el millor dia per morir és el divendres de la Passió (25); aquests estan en gràcia de poder ressuscitar per poc ajut que rebin, ja que segons la tradició, avui, Jesús va obrar el miracle de ressuscitar Llàtzer; per això la gent deia que qui es moria avui només es mig moria i que només es moria del tot a partir del Divendres Sant També se celebren els actes de Davallament als pobles de Mallorca: Pollença, Felanitx, Sant Joan, Sóller, Sineu, Artà....

Al Dissabte de Passió (26) hi havia el costum de tapar tots els sants amb un vel negre, com també les imatges casolanes que tenien damunt les calaixeres i als capçals del llit, especialment les del Sant Crist. Entre les diferents interpretacions que es donava al fet de tapar els sants, hi havia qui deia que era perquè no veiessin els mals cristians que encara no havien anat a confessar-se per Quaresma. Avui també se celebrava el "Salpàs" per totes les cases.

Entra la lluna plena (24). I ja sabeu que Pasqua sempre és el primer diumenge de lluna plena de la primavera, i per això, Pasqua, és diumenge (27). Ara és temps de carxofes, fonoll i grells, xítxeros i bessons de fava: el condiment exquisit per fer el frit de Pasqua. També és el millor temps per sembrar melons, síndries i mongetes, al voltant d´aquesta lluna. Però també hi ha altres creences que fan referència als dies finals de Setmana Santa: la farigola collida aquests dies té virtuts especials; les escaroles es faran molt atapeïdes; les ortigues no piquen; el julivert sembrat creixerà ben ufanós; els alls sortiran molt més coents. L´aigua de pluja és bona per al camp; les pastures estan a la plena i per això es diu que la llet que produeixen les ovelles és la millor de l´any; els brossats i formatges tendres són boníssims per als pastissos de Pasqua.

Compartir el artículo

stats