Santa Madrona (15)Era invocada contra l´eixut. Quan feia temps que no plovia, s´organitzava una processó al seu honor. La invocaven, també, les dones, les quals li demanaven ajut en totes les situacions difícils. Diu la llegenda que els infidels de Salònica, per tal de desbaratar el culte que els cristians li retien, varen vendre el cos de la santa a uns mercaders francesos que en volien fer negoci; quan el vaixell va ser a l´altura del port de Barcelona es va veure sorprès per una terrible tempesta i el capità decidí atracar. Dugueren el cos de la santa a l´ermita de Sant Fruitós, a la muntanya de Montjuïc; quan va apaivagar la tempesta l´anaren a cercar però el mal temps feia que el vaixell no pogués partir, fins que varen comprendre que la santa volia quedar-se a la ciutat on havia nascut, i allà la varen deixar. Les relíquies foren venerades primer a l´ermita, i llavors, quan l´Orde dels monjos caputxins va traslladar el seu convent a les Rambles, també hi dugueren el cos de la santa. En el lloc primitiu, encara avui hi ha una capella dedicada a santa Madrona.
Entra el creixent (15)Sant Bernat (12) era un sant temut pels pagesos, ja que feia ploure una aigua que no era ben rebuda per tothom: "Per sant Bernat tapa´t el cap", i hi afegien: "La pluja de sant Bernat fa el blat corcat"; ja que afavoreix l´aparició de poll a les faves i rovell al gra. Però, l´aigua de març, és bona per ordis i civades; les saons fan créixer l´herba i afavoreix l´alimentació del bestiar. Convé preparar els horts, femar la terra i fer-hi unes quantes llaurades. Recordau que els arbusts que floreixen sobre fusta vella convé podar-los quan s´hagi acabat la floració; els arbusts que floreixen sobre fusta nova convé podar-los ben curt després del fred d´hivern. De forma general convé podar en quart minvant (lluna vella).
Sant Salvador (18)Conten que una vegada, quan sant Salvador feia d´aprenent de sabater, els seus amos el varen deixar a càrrec de la tenda perquè ells se n´havien d´anar a fora. Al cap de poc temps s´hi va presentar un captaire que anava descalç, i el sant li donà les millors sabates. La veu va córrer entre els pobres, els quals varen anar tot d´una cap a la sabateria per si podien arreplegar unes sabates. El sant calçava tots els que entraven descalços. Un veí, espantat, va anar a avisar els amos de la botiga, els quals varen retornar ràpidament, però ja no quedava ni un sol parell de sabates: el caritatiu aprenent les havia regalades totes. El pobre sabater, que ja es veia en la misèria, s´estirava els cabells de desesperació. Llavors el sant, per calmar-lo, va obrir el calaix, el qual era ple de doblers com si li haguessin pagat totes les sabates que havia donat als pobres.
Sant Josep (19)Espòs de la Verge Maria i el pare legal de Jesús. Durant molt de temps va ser el gran oblidat de la devoció cristiana, fins que al s. XIII l´orde del Carmel va estendre´n el culte arreu d´Europa. Al s. XV, en el concili de Constança, la festivitat de Sant Josep va ser declarada oficial i solemne; i al s. XVII el papa Gregori XV la va fer obligatòria. És el patró dels fusters; el gremi celebrava cada any una gran festa amb una missa solemne i processó. En alguns llocs es cremaven al carrer les deixalles i restes de fusta; la tradició de les falles de València pot tenir aquest origen, al qual s´hi ha afegit un aire carnavalesc i satíric. També era considerat el patró dels casats i, més recentment, es va establir el costum de commemorar-ne la casta paternitat i es va triar aquest dia per festejar tots els que són pares. Segons sembla, sant Josep era fuster, i per això aquest gremi el va triar com a patró. En alguns llocs era costum fer neteja de l´obrador per celebrar el final de l´hivern i, de les restes, se´n feia un gran fogueró; la tradició de les falles de València pot tenir aquest origen. Per tal d´oblidar les penes de les primeres setmanes d´abstinència quaresmal, el menjar d´aquest dia solia ser abundós.
Recomanacions
Avui és el Dia Europeu de la Prevenció del Risc Cardiovascular. Dijous (17) és el Dia Mundial del Mar.
