Avui és sant Antoni Abat. I acaba la setmana dels barbuts -sant Maure, sant Pau i sant Antoni-.Va viure entre els segles III i IV. Segons la tradició va emprendre un llarg viatge de pelegrinatge per trobar sant Pau ermità, el primer pare del desert. Al llarg del seu viatge fou objecte de nombroses temptacions per part del dimoni, que se li presentava sota les més variades formes -centaure, sàtir, llop-. Tots els éssers fabulosos que sant Antoni es troba durant el seu viatge justifiquen el trànsit al món de les disfresses i a les representacions pròpies d'aquest moment de l'any de les cultures precristianes i que s'emmarquen en el cicle de festes de Carnaval.
La festivitat de sant Antoni Abat ve a ser, idò, un refugi de les celebracions precristianes del solstici d'hivern. La devoció al sant arriba amb la conquesta catalana de l'illa (1229) i l'establiment posterior de frares hospitalaris de Sant Antoni.
És tengut com el protector dels animals domèstics, sobretot els de peu rodó.
Sant Sebastià (20). La seva llegenda es remunta al s. IV: militar romà, cap de cohort, màrtir per haver-se declarat cristià.
La iconografia el representa amb el tors nuu assagetat; en el Renaixement fou molt pintat i esculpit i la seva imatge retorçada, lligada en una soca, permetia als artistes un tractament interessant del cos humà, semblant al d'un Prometeu lligat a la roca. No morí, tanmateix, en aquest turment, sinó que al cap de dos dies es presentà als emperadors Dioclecià i Maximià increpant-los pel fet de perseguir els cristians.
Culte. El culte a sant Sebastià prové quan Roma patí una pesta terrible (680): li bastiren un altar i al punt va cessar la pesta. D'aquí que sant Sebastià, al costat de sant Roc (16 d'agost), sigui advocat contra la pesta, el còlera i altres mals contagiosos. La seva llegenda fou popularitzada al s. XIII, amb la Llegenda Àuria de J. De Voragine.
A principis del s. XVI (1522-23) la pesta va delmà la població de Mallorca, sobretot Palma; però l'arribada d'unes relíquies del sant féu que s'acabàs la mortaldat. En memòria d'aquest fet es va proposar, l'any 1634, com a patró de Palma, però no fou fins l'any 1868 que la Santa Seu confirmà el títol de patró de la Ciutat. A més de Palma, també és el patró de Pollença i Costitx, i li feien festa a Alaró, Búger, es Capdellà, Deià i Inca
Llegendari. Com en tots els sants populars, la tradició ha vestit el record amb un extens llegendari al seu voltant. Un d'elles diu que sant Sebastià era pescador de canya, i com que era sant, pescava abundosament i els millors peixos. Envejat pels altres pescadors, un dia, mentre es banyava, li varen amagar la roba; en sortir, el varen lligar en un arbre i amb unes sagetes fetes amb estelles de la seva canya, el varen matar. Des de llavors, els pescadors de canya el varen tenir per patró i protector de les pesqueres i de les canyes; la nit de lluna nova més propera la dia del sant anaven a collir canyes per pescar, i també preparaven cucs per a l'esquer.
Ha entrat la lluna vella. Ara és quan els arbres tenen manco saba, és a dir, han aturat el seu creixement, i és bo tallar-los per guardar la fusta.
Ara també és la lluna per a tallar les canyes per fer instruments -abans era un element bàsic per fer sol-rasos, encanyissades, etc.-. És la millor lluna per exsecallar i podar els arbres, ja que n'estimularà la fructificació; encara que si fa molt de fred convé esperar un poc -enguany encara no ha fet gens de fred; sembla que tendrem un hivern bastant càlid-.
És temps per aixecar esboldrecs, fer voreres netes, esporgar branques seques, fer llenya, etc. és a dir: mantenir net i a punt el terreny. El dia ja ha començat a allargar-se una mica, "una passa de ca".
Recomanacions. Dilluns (18) al Campus de la Universitat de les Illes Balears es farà una glosada on el tema central serà Ramon Llull; hi intervindran Mateu Matas, Maribel Servera i Miquel À. Adrover. Dimarts (19) és el Dia Mundial de la Neu. Dijous (21) és santa Agnès, patrona dels jardiners.
El llibre "Mallorca profunda... Quaranta relats de la Mallorca interior", de Climent Picornell; un llibre que descriu l'ànima de la gent de molts de pobles, la seva visió de les coses quotidianes i transcendents, tota dins un mateix garbell, i amb els mots d'un gran observador d'aquesta realitat. Enhorabona!
