La felicitat. És la satisfacció completa de l´ànim. És la fortuna, la sort, la ventura d´assolir allò desitjat, que pot ser l´amor, la descendència, la riquesa, la pau, etc. Després de la vida es promet la felicitat o benaurança eterna del Paradís, del Cel. També hi ha una felicitat amb què són premiats els herois i els màrtirs: viuran per sempre al Paradís. En els mites i les rondalles i llegendes el terme és un final feliç, una felicitat perpetuada. Salut, doblers i amor se solen posar com a fites o condicions per ser feliç. Però també la felicitat pot ser la fruïció de l´amor, l´amistat, la bellesa, el gaudi dels béns materials o espirituals; ser feliç o infeliç és, al capdavall, una qüestió personal fonda, més relacionada amb la llibertat i el despreniment dels béns d´aquest món que no en l´afany o el neguit de posseir: "No hi ha angoixa més ferotge que la por a perdre els béns materials assolits". "La felicitat és d´aquells que en tenen prou amb ells mateixos."
Un desig: felicitats!. Amb la mateixa franquesa amb què m´heu regalat la vostra amistat, i fidelitat -ja són tretze anys amb aquesta secció!-. Amb tota la senzillesa del món, vos desitj pau en tots els sentits, començant per nosaltres mateixos. I amor; tal vegada aqueixa sigui la paraula més sorprenent i màgica, perquè se´n desprenen altres que enriqueixen l´esperit i el fan tornar gran: estimar, valorar, respectar.
Crec que la felicitat es pot trobar en les accions més petites, en les paraules més senzilles, en una rialla oberta i sincera amb els qui compartim espais, temps i pensaments. I que aquest any 2016 ens dugui salut, i sort, i capacitat de valorar la joia que significa estar i sentir-se vius. Molts d´anys!
El calendari. És un sistema ideat per la persona humana per mesurar el temps. Mitjançant el calendari hi ha la possibilitat de fixar amb antelació qualsevol esdeveniment de la vida individual i col·lectiva.
Els períodes laborals, les festes -els dies "fastos", festius, i els "nefastos", no festius-, els actes socials, etc. tot s´articula a través del calendari; respon a la necessitat de l´home de controlar d´alguna manera l´inevitable pas del temps. Totes les cultures han tengut el seu calendari. Els primers varen prendre les llunacions com a base, ja que eren més curtes i fàcils d´observar que el cicle solar.
El calendari actual té com a base el cicle solar, establert en 365 dies i un dia més compensatori a afegir cada quatre anys al mes de febrer: aquest 2016 és any de traspàs, per això febrer té 29 dies. Durant el dia afegit (29 de febrer) els dimonis i els mals esperits tenen el domini; els nascuts aquest dia són éssers "estranys", si més no perquè només compleixen anys cada quatre, rompen el ritme normal del temps i de la natura.
El darrer dia de l´any (31). És sant Silvestre i santa Coloma. Aquesta nit les bruixes recuperen tot el poder que han perdut, i entren dins les cases ("Per sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra"), per això es posava una branca de romaní beneït a totes les portes i finestres, i sobretot al forat del pany.
Perquè no poguessin entrar per la xemeneia, dibuixaven tres creus damunt la cendra. En anar a dormir senyaven el coixí tres vegades i posaven a sota fulles de llorer o d´olivera del diumenge de Rams. El costum de menjar raïm és de principi del s. XX, en una bonança que hi hagué en la collita d´aquesta fruita, encara que cada cultura té la seva pròpia manera de celebrar l´acabament i el començament de l´any.
Ninou o Cap d´Any (1). Avui, divendres, és el primer dia de l´any, el Cap d´Any o Ninou. Aquesta és una manera familiar d´anomenar-lo i deriva del terme llatí "Annum Novum"; a l´actualitat gairebé no s´utilitza, però abans havia estat molt corrent. Aquest dia la gent fa balanç del que ha estat l´any anterior i diposita les seves esperances en el que acaba de començar. "Any nou, vida nova".
Es creia que l´ociositat absoluta era un mal auguri i la gent solia començar l´any treballant una estona en el seu ofici. Demà (2) és el primer dia laboral de l´any, i havia estat costum mirar d´enllestir totes les feines començades abans d´acabar l´any per tal de poder encetar l´any amb una feina nova. Es tenia per mal averany començar l´any treballant en una feina que s´arrossegava de l´any anterior. També era costum acompanyar la feina cantant, sobretot aquells oficis que havien de picar i fer renou, com ferrers, fusters, picapedrers, sabaters, etc.
El mes de gener. Pren el nom del déu romà Janus, el déu de les dues cares: una mira cap al passat i l´altra cap al futur. És un mes "dormidor", perquè la natura està com adormida, la terra és com morta i no hi arrela res del que s´hi planti ni hi creix cap vegetal. El fred sol ser intens. Els dies són curts i les nits llargues. Es creu que la lluna de gener és la que té més poder i influeix sobre les coses terrenes molt més que a la resta de l´any. El gener és tengut com el començament de totes les coses, fins el món va ser creat un primer de gener. Ha entrat el minvant i els arbres no tenen saba, és a dir, han aturat el seu creixement.
