Avui, primer diumenge d´Advent. L'Advent és un temps litúrgic de quatre setmanes que marca el compte enrere per a la celebració de l´arribada del naixement de Jesús. El primer diumenge d´aquest temps preparatori dóna el tret de sortida a bona part de les manifestacions populars pròpies del costumari del nostre Nadal. Advent és una paraula que prové del llatí adventus i que significa "venguda, arribada". Advent era el nom que els romans donaven al temps en què les seves divinitats feien acte de presència als seus temples, una vegada a l´any. En la religió cristiana l´advent és el període de temps immediatament anterior al 24 de desembre, un temps litúrgic i sagrat de preparació ascètica i espiritual per la celebració de la festa de Nadal. L´Advent té el seu inici el diumenge posterior al 26 de novembre, dura quatre setmanes (els quatre diumenges d´Advent) i és el tret de sortida a l´any eclesiàstic. Pels cristians, l´Advent havia estat un temps de rigorós dejuni, pregària i meditació fins al punt que s´anomenava la Quaresma de Nadal. Encara avui l´església ortodoxa d´Orient i alguns ordes religiosos practiquen el dejuni i l´abstinència durant aquest dies.
Costumari del temps d´Advent. En temps remots s´encenien fogueres per tal d´incentivar el renaixement de la llum solar, pels volts del solstici d´hivern; ara s´encenen les bombetes i figures il·luminades als carrers que ens recorden l´estrella dels Reis Mags i anuncien que vénen festes. També aquest primer diumenge es començava el betlem, amb la cova buida i els pastors ben allunyats: cada setmana es feia avançar els personatges fins que, dia 25 de desembre, arribaven a la cova. Antigament es feien corones amb branques verdes que es penjaven a les portes, com a preludi simbòlic de l´arribada de la llum i la vida; la corona tenia quatre espelmes, una per cada setmana que manca per Nadal, i se n´encenia una cada diumenge. Aquestes espelmes simbolitzen una virtut, que s´ha de millorar cada vegada que s´encén l´espelma respectiva: l´amor, la pau, la tolerància i la fe. Aquest temps ha farcit el costumari de molts de refranys: "Cada cosa a són temps, naps i cols a l'Advent"; "L'Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal"; "Per l'advent, pluja o vent o fred coent"; "Per l´Advent, posa´t al sol i guarda´t del vent".
Comença el desembre. És tengut com el mes més fred de l´any, juntament amb el gener. Era el desè mes del calendari romà. El refrany: "Ditxós el mes que entra amb llardons i surt amb torrons", fa referència a les matances que s´han fet al llarg del mes i, quan acaba, el Nadal i el Cap d´Any és present, amb les menjues corresponents. Al camp, la terra dorm, i no desperta fins al febrer, per això no s´hi fa cap feina important. Al mateix temps, els pescadors també disminueixen la seva activitat a causa del fred. Dia 2 és santa Bibiana, i diuen que si plou aquest dia plou durant quaranta dies i una setmana; és la protectora dels nins petits, perquè els faci sortir bé les dents i bavin amb facilitat. Dia 3 entra la lluna nova. Les saons d´aquest mes són bones per a les pastures i també per sembrar blat xeixa si no s´ha pogut sembrar dins el novembre; però vaja, les darreres pluges han estat molt ben rebudes i eren necessàries.
Santa Bàrbara (4). Venerada a tota la cristiandat, però no hi ha cap prova històrica de la seva existència, ni consta als escrits martirològics més antics. Probablement es tracti d´una santa llegendària, la veneració de la qual es difongué a partir del s. VII, i per això fou eliminada del Calendari dels Sants de l´Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on era tradicional; es manté, però, al Martirologi romà, i l´Església Ortodoxa no ha cessat de venerar-la. Està associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i trons, i la mort sobtada i violenta. "Només es recorden de santa Bàrbara quan trona!"; sí, només ens temem de les coses dolentes quan ja les tenim a sobre.
Recomanacions. L´extraordinari número 139, especial monogràfic sobre cultura popular de la revista Sa Sella, de Sencelles, editada per l´OCB: "L´Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Sencelles, Biniali i Ruberts" (Miranda Miret); "Xeremiers a Sencelles" (Joan Colom); "Llorenç Ferragut Cartutxo" (Pere Bergas); "Jardins tradicionals" (Joan Florit); "Orígens de les festes a Sencelles" (Jordi Llabrés); "L´ofici d´emblanquinar" (Maria Vich); "Llegendes" (Toni Vallés); "Música" (Martí Cirer)... Enhorabona!
