Quan en Pep Corcoles em va demanar que explicàs el que era per un inquer com jo el Dijous Bo vaig acceptar, entre altres coses, perquè vaig néixer el dia abans, o millor dit, un dissabte del Dijous Bo. Tal vegada, això et marca i et fa estimar més aquesta data, malgrat va canviant cada any de dia. Hi ha una regla per fixar-la, després de Sant Lluc, els tres diumenges següents constitueixen les tres fires, després un diumenge sense fira, però amb foguerons en homenatge a Santa Maria la Major, i el dijous següent ve la Fira Major de tota Mallorca, és el Dijous Bo. La història i els arxius ens diuen que a partir de Carles V, mitjançant un plet interposat per Llucmajor a Inca per aquesta celebració de fires, es va resoldre la qüestió. Inca pot iniciar la primera fira, com vos explicava abans, després de Sant lluc, el 18 d´octubre.
És aproximadament l´any 1543 quan es tenen aquestes referències, en general les fires i el Dijous Bo aquests anys eren de caràcter agrícola i econòmic. Es feien transaccions econòmiques, barrines. Hi havia mercaders, uns de compra d´animals, maquinària agrícola, etc., però majoritàriament era una fira agrícola i ramadera.
Aquelles dates la gent arribava a Inca amb carros, que venien preferentment de la comarca del Raiguer i quedaven a romandre a Inca, als hostals que hi havia, cavalleries pels animals, espais amb patis pels carros. En record d´aquesta activitat, tenim un carrer, el dels Hostals, a la nostra ciutat. El primer hostal de finals de segle XIX està a la carretera antiga de Palma a un kilòmetre d´Inca i avui està catalogat.
Els primers programes del Dijous Bo que esvaren editar, són dels anys 1969, 1970, 1971, essent el batle d´Inca en Toni Fluxà Figuerola, empresari que dedicava molts d´esforços per modernitzar Inca. Anys difícils econòmicament, en els que jo treballava a l´Ajuntament. Els programes servien per comunicar en general, per remarcar els objectius i les obres importants que es projectaven. Es feia un dinar amb totes les autoritats, governadors, batles de tot Mallorca. Jo no vaig poder anar-hi mai, malgrat estar convidat, ja que aquest dia, tots els inquers teníem convidats forans a casa i familiars.
En aquestes dates, ja havia canviat el caràcter agrícola i ramader, ampliant l´àmbit d´exposició a altres articles. S´exposaven totes les marques de cotxes i molta gent comprava el cotxe el Dijous Bo, ja que podia comparar en el mateix espai les qualitats i preus.
El Dijous Bo, també en aquelles dates, quan el Constància estava a segona divisió, organitzava un partit amb equips de categories superiors, Barcelona, Mallorca, Espanyol, Betis, Atlètic de Madrid, etc.
El Dijous Bo va agafar tanta força que no bastava un sol dia i es va avançar la festa al dimecres anterior, dia en que Inca ja començà a fer festa. Cellers i restaurants plens i els articles en general preparats per a la fira. Exposicions i actes de tot tipus: culturals, musicals, noves tecnologies... El Dijous es preveu una arribada d´uns 200.000 visitants. És la fira major de Mallorca, es manté el caràcter agrícola, i també se aprofita per mercadejar, visitar l´exposició d´animals, concursos, etc., parades d´artesania -es pot trobar quasi tota l´artesania de Mallorca- exposicions, actes culturals, cotxes, motos i vendes de flors, etc. Avui la fira és una suma de molts d´esforços diferents, és l´entrega i tasca de moltes persones i entitats que generen un moviment social i econòmic, però sobretot la il·lussió i l´esforç dels inquers que estimam aquesta celebració i feim que tota Mallorca la pugui gaudir tan si plou com si no plou.
* Empresari turístic i copropietari de Quely
