Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Tronades a darrers d'octubre, any de neu

Del cel cau el bé més preuat: l'aigua. b. ramon

Sant Simó i sant Judes Tadeu (28). Foren dos apòstols de Jesús. Aquest Judes no s'ha de confondre amb Judes Iscariot, també apòstol, el que va trair Crist; tot i això, no coneixem cap infant a qui s'hagi posat de nom Judes. Sant Simó, segons la tradició, era molt gras i exercia l'ofici de drapaire; per això l'havien triat per patró les persones molt grasses i també els drapaires. El seu martiri va consistir a serrar-lo de viu en viu i que, per això, el tenien per patró els serradors. Segons la tradició armènia, Judes va ser martiritzat cap al 65 a Beirut (Líban), juntament amb Simó apòstol. Altres tradicions diuen que van ser morts a Pèrsia. Habitualment són venerats tots dos plegats i la celebració de la seva festivitat és, a l'Església catòlica, conjunta el dia d'avui.

Sant Alonso Rodríguez (31). Fou el primer sant declarat per l'Església a Mallorca -ara tenim, a més, santa Catalina Tomàs i sant Juníper Serra; i tant de bo que puguem gaudir de sant Ramon Llull!-. Va ser declarat venerable el 1626. El 1633, el Consell General de Mallorca el va triar com un dels patrons de la ciutat i l'illa. En 1760, Climent XIII va decretar que "les virtuts del venerable Alonso s'havien provat que eren d'un grau heroic", però la supressió de l'orde jesuïta a Espanya el 1773 va endarrerir la seva beatificació fins al 1825, el 15 de gener. Va ser canonitzat el 6 de setembre de 1887 per Pius IX. La seva vida va ser exemplar i va influir decisivament en la vida dels altres membres de la fundació i dels fidels de la ciutat, que sabedors de la seva santedat, hi anaven a demanar-li consell i orientació espiritual. Varen fer-se famosos l'austeritat i rigor de la seva vida, el seu lliurament a la pregària, l'obediència absoluta i l'absorció pels assumptes espirituals. Va difondre i popularitzar l'Ofici Petit de la Immaculada Concepció. Va morir el 31 d'octubre de 1617 i està enterrat a l'església de Monti-sion de Palma.

Reclamar la pluja. Els pagesos sempre han estat pendents del cel, i de la terra. Del cel cau el bé més preuat per a poder tenir una bona collita: aigua i sol. En el nostre costumari hi ha moltes processos per fer ploure: es demanava la intercessió d'un sant o una Mare de Déu perquè dugués la pluja. La gent hi solia anar descalça, descoberts de cap i sense altra vestimenta que un sac per damunt. Les dones, antigament, també anaven amb mig cos descobert. Aquesta seminuesa dels penitents i el fet d'ensenyar les parts íntimes a la terra respon a una idea primària d'afavoriment de la fecunditat de la terra, pròpia d'aquest moment del cicle agrari. Solien dur canyes llargues i rosaris a les mans, i caminaven lentament -de vegades de genollons-, al ritme d'una cançó monòtona i planyívola. Hi ha molts de goigs dedicats sobretot a la Mare de Déu que es cantaven especialment per demanar la pluja.

L'encanteri de la Lluna. La Lluna marca el ritme de setmanes i mesos, i el Sol, les estacions i els anys. Era "l'espòs i senyor de les dones" i quan el patriarcat es va imposar al matriarcat, la Lluna va prendre caràcter femení i el Sol masculí. La Lluna exerceix una influència real sobre la Terra, i sobre el caràcter de les persones: un llunàtic és aquell que canvia sovint de parer, i és un poc rarenc. El dilluns és el dia de la Lluna, molt adequat per fer encanteris relacionats amb l'agricultura, els animals, la fertilitat.

Els antics llunaris intentaven predir el futur per les llunes, i també el refranyer popular es fixa en les llunes de les principals festivitats de l'any. La visió apocalíptica de la fi del món diu que "el Sol es va tornar negre com sac de pèl i la Lluna tota com sang" (Ap. 6, 12). "La lluna d'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou"; "Si a l'octubre fa fred, bon esplet"; "Qui no sembra a l'octubre, de dol es cubre"; "Quan l'octubre és arribat, llaura la terra i llaura el mar"; "Quan l'octubre ja és finit, mor la mosca i el mosquit".

Recomanacions. Avui vespre, a Algaida, a les 19 h, a la Sala Polivalent, vetllada solidària per a la Fundació Campaner. Hi actuaran els Glosadors de Mallorca, els xeremiers d'Algaida, el grup musical Expresion, Antoni Ballador, Esteve Perich, Martí de la Punta...

El llibre '50 Festes des Vermar a Binissalem. Evolució d'una festa', de Jaume Pons Comas; és la història i l'actualitat de la festa del Vermar binissalemera, en forma de crònica detallista, amb tots els protagonistes, any rere any, i una edició i fotografies excel·lents. "A Binissalem, la Vermada es viu amb el cor". Enhorabona Jaume per la magnífica feina!

Compartir el artículo

stats