Sant Mateu (21). Avui és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 101 dies per acabar l'any. Segons el Nou Testament, sant Mateu fou un Apòstol de Jesús. Se li atribueix l'Evangeli segons sant Mateu, encara que no és del tot clara la seva autoria. És venerat com a sant per tota la cristiandat. Era recaptador d'impostos, que cobrava en nom d'Herodes; Jesús el cridà mentre treballava, i li digué: "Segueix-me", i tot d'una ho va deixar tot per seguir el Mestre. Se'l representa amb un llibre i un àngel al costat; com a recaptador d'impostos, amb una bossa de monedes; i amb una llança o alabarda. És el patró dels comptables, cobradors i banquers. La parròquia de Bunyola du el seu nom, i n'és el patró.
Santa Tecla (23). Nascuda a Icònium -Turquia- al s. I. Fou seguidora i deixebla de Pau de Tars, de fet es va fer cristiana en escoltar les seves paraules. Segons els Fets (o Actes) de Pau i Tecla -text apòcrif- quan Pau feia un discurs sobre la virginitat ella se'n féu seguidora. Els seus pares volgueren cremar-los a una foguera però se'n salvaren miraculosament. Partiren cap a Pisídia i allà un noble va desitjar-la i ella se'n defensà, però fou acusada d'acatar-lo i fou sentenciada a ser menjada per bèsties salvatges; però aquestes no li varen fer cap mal, ans al contrari, la varen protegir dels seus botxins. Una altra llegenda diu que la fermesa de la santa va desesperar el noble i, finalment, la va fer agafar i la va sotmetre a diversos turments fins a la mort. És considerada la primera dona màrtir. Fins aquí la llegenda. És la patrona de Biniamar (municipi de Selva), i la parròquia du el seu nom. Al convent de la Concepció de Palma hi ha el retaule de la Verge de la Mercè, santa Bàrbara i santa Tecla, procedent del monestir del Puig de Pollença desmuntat a finals del s. XVI.
L'equinocci de tardor (23). Ja hem esmentat altres vegades aquest fenomen: l'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada a tot el món, excepte en els pols. La paraula equinocci ve del llatí aequinoctium i significa "igualació amb la nit". Hi ha dos equinoccis l'any: el de primavera o vernal (21 de març, l'inici de la primavera), i el de tardor, o primavera d'hivern (23 de setembre, inici de la tardor). A partir d'ara, els dies tornen més grisos, més curts, perquè la natura s'encamina cap a la dormició de l'hivern.
Sant Cosme i sant Damià (26). Són els dos sant metges, patrons de Pina. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes. La tradició diu que varen néixer a Aràbia, al si d'una família rica. Durant la persecució dels cristians foren detinguts i, com que no volgueren abjurar del cristianisme, foren martiritzats, però les pedres que els tiraven retornaven els botxins, com també les sagetes; els tiraren dins la mar amb una pedra al coll i tanmateix suraven... fins que els varen cremar dins un forn. El seu miracle més conegut és el que varen fer quan un malalt tenia la cama gangrenada: la varen tallar i la varen substituir miraculosament per la d'un home negre que havia mort poc abans; el pacient va quedar totalment curat. És el primer transplantament conegut... ni que sigui per llegenda. També, el cançoner popular recull la glosa: "Sant Cosme i sant Damià/ són els sants metges de Pina/ curaren una fadrina/ malalta de festejar"; bé, hi ha d'altres versions del vers darrer...
Setmana gran de la Vermada. I Binissalem concentra la capitalitat de la festa mediterrània per excel·lència. Antigament, una vegada abocat el raïm al cup es procedia a trepitjar-lo. Els raïms es trepitjaven amb els peus nus, perquè el vi agafàs el tuf i la força del veremador i sortís més fort i aromàtic. Hi havia, però, qui creia que el contacte amb els peus perjudicava el vi i que era necessari trepitjar-lo amb espardenyes. Les dones no el podien trepitjar, ja que creien que el most s "trencava" i el vi sortia dessaborit i insuls, o avinagrat. Quan el raïm estava prou aixafat s'afegia la "brisa" -mescla de la rapa, les pells i els pinyols- al most -el suc del raïm- de dins el cup, el qual es tapava hermèticament i es produïa la fermentació del most, que es convertia en vi. Totes les bodegues mallorquines fan festa, tanmateix, perquè han sabut renovar-se i reconvertir-se en espais moderns i de qualitat en tots els sentits. Enhorabona!
