Molta vida hi havia en els convents franciscans de Mallorca en el segle XVIII, però s´havia apagat aquell foc missioner que el segle anterior havia atiat el Pare Antoni Llinàs i Massanet (1633-1693). Els darrers franciscans havien sortit de Mallorca l´any 1692 i l´any 1744 moria, al Perú, l´alcudienc P. Pere Pont i Llampaies, qui després d´haver estudiat lul·lisme a Magúncia, morí predicant al lloc de Mutocache.
Sembla que hi havia raons perquè els mallorquins no anassin a Amèrica, però en el cor del frare petrer Juníper Serra i del ciutadà Francesc Palou hi havia forts desitjos d´anar a Missions i predicar la salvació que Jesús ens havia fet. Juníper havia nascut a Petra el 24 de novembre de 1713, confirmat pel bisbe Atanasi De Estarriga (1712-1721) el 26 de maig de 1715. Anava molt pel Convent de Petra, que des de 1607 habitaven i aixecaven els fills de Sant Francesc. Ben decidit a ser frare, el jove Miquel Josep deixa la vila i va al Convent de Jesús (Palma), on pren l´hàbit i al cap d´un any, dia 15 de setembre de 1731, pren el nom de Juníper i professà com frare franciscà. Era magre i petit, però intel·ligent i bon company per a tota cosa bona. Estudià en la Universitat de Mallorca i era molt apreciat pel professorat, que ja de tot d´una li confien la Càtedra de Prima.
Estudis, treballs apostòlics, predicació... anaven omplint la vida d´aquell frare jove ben valorat pels seus superiors, molt estimat dels seus germans i ben acollit a tots els llocs que el convidaven a predicar. Totes aquestes coses no apagaven les ganes que tenia de passar a terres d´infidels per escampar la bona llavor de Crist i qui sap, si arribaria el moment de vessar la sang en el martiri. Ganes que compartia, en secret, amb el floret de germans franciscans, sobretot amb qui serà el company i confés tota la vida, el P. Francesc Palou i Amengual (1723-1789) qui als tres anys de la mort de Juníper publica la seva vida "deseoso de perpetuar en la memoria las Apostólicas tareas... y se alienten... a seguir tan gloriosas pisadas". La quaresma de 1749 serà decisiva.
Sabent que es demanaven missioners, han demanant dues "patents" o permís, que els deixaria passar a Amèrica. N´arribaren dues per correu ordinari, que es perderen entre la porteria del Convent i l´habitació del P. Palou; però tornant insistir, dia 30 de Març, diumenge del Ram, n´arribaren dues per correu extraordinari, Palou les agafa i després de dinar parteix, a peu, cap a Petra, on Serra hi predicava la Quaresma, per informar-lo i planificar les coses, per poder sortir de Mallorca quan Juníper haguera acabat les predicacions. Dia 13 d´Abril, diumenge de l´Àngel, surten de Palma cap a Màlaga.
Juníper no havia dit cap paraula ni una a la família, per això, just abans de partir cap a Mèxic, dia 2 d´agost de 1749, a Cadis estant, escriu al P. Francesc Serra, petrer com ell i bon amic de la família, perquè ho comuniqui a la família, carta en la que hi ha les paraules més repetides del nou sant: "M´empenyarien a passar avant, i nunca retroceder". Arribats a Cadis dia 07 de maig de 1749, saben que falten tres missioners i envien tres patents a Palma pels Pares Rafel Verger i Suau de Santanyí, Joan Crespí i Fiol de Palma i Guillem Vicenç i Oliver de Petra, qui embarcaran tot d´una i sortiran cap a Mèxic, en la segona part del grup missioner que s´havia format.
La vida missionera. Per a Juníper i Palou el viatge durà 99 dies. No faltaren mortificacions i problemes en els quals Juníper fou admirat i estimat pels companys missioners i per la resta de la gent de la nau. Ara comença la vida missionera del nou Sant. De 1750 a 1760 viu entre les tribus Pames, aprèn el seu idioma, hi tradueix el catecisme, hi predica. Ara la capital d´aquelles terres es diu Jalpán de Serra. De 1760 a 1767 viu al Col·legi de Sant Ferran (Mèxic): tres anys és el Mestre de Novicis i tres és el Discret de la província, càrrec que li permet predicar missions per les rodalies de Mèxic. L´any 1767 el Rei d´Espanya Carles III (1759-1788) expulsa els PP. Jesuïtes dels seus dominis, mogut per idees peregrines que alimentava gent que sols mirava pels seus interessos.
Els franciscans i els dominics foren convidats a seguir l´obra missionera començada pels PP. Jesuïtes a Califòrnia. Els nous arribats no tenien la força i l´enginy dels antics missioners i per això necessitaren la col·laboració de José de Gálvez, que era el Visitador de Nueva España i estava a les ordres del Marquès de Croix. Juníper com President de les Missions tenia cura dels indis i dels missioners. Malgrat fes les coses caminant i amb una cama adolorida i malalta, no es planyia cercant el bé humà i espiritual dels indis, per això dia 13 de març de 1773 recordava a D. Antonio Bucarelli y Ursua (1717-1779) "que el manejo, mando, castigo y crianza de los indios bautizados, y que se bautizaren, pertenece privativamente a los padres misioneros, excepto sólo los delitos de sangre".
Tira tira els missioners d´aquella etapa aniran elaborant el "método nuevo de Missiones" que si bé el coordinà el fra menor santanyiner Rafel Josep Verger i Suau (1722-1790), que serà consagrat bisbe del Nuevo Reino de León (Mèxic) l´any 1783, hi havia tota l´experiència acumulada pels germans franciscans, que mitjançant una manera senzilla de posar el règim espiritual i temporal, anaven creant un clima adient, perquè aquells indis deixassin de ser simples depredadors de la natura i passassin a ser productors d´un grapat de béns que els facilitaven la vida i col·laboraven al progrés de la comunitat, rompent l´egoisme i augmentant en solidaritat.
Arribada a Califòrnia. Juníper arribava a Califòrnia el Divendres Sant de 1768 i com president va anar fundant aquelles missions que de fet es convertiren en pobles i tallers. Allà la gent començava a viure a un lloc amb cases i carrers; començava a a prendre els diferents oficis que precisava una incipient agrupació humana: fusters, ferrers, constructors, teixidors... i tira tira aniran sorgint San Fernando 1768, San Diego 1769, San Carlos (Monterrey) 1770, Sant Antonio 1771, San Gabriel 1771, San Luis 1772, San Francisco 1776, San Juan Capistrano 1776, Santa Clara 1777, Nuestra Señora de los Angeles 1781, San Buenaventura 1782 i Santa Bárbara 1782.
Com és que els californians el tenen per Pare de la Pàtria i no a altres personatges que hi eren i allà treballaren? El caràcter afable de Juníper, la presència constant per fer i revisar el que es feia, per solucionar els conflictes que sorgien; l´alegria que veien en ell quan les coses les anaven bé o la pena que passava quan no hi anaven tant, la motivació humana i espiritual que sabia donar a cada cosa. Eren factors que feien que els californians es sentissin estimats per aquell home de Déu, que sempre donava i sols exigia comportaments morals dignes. Aposta el posaren al Capitoli com representant del seu Estat, aposta l´invocaven en les seves angúnies i li agraïen la seva intercessió prop de Déu.
Redescobriment. Allà, en morir dia 24 d´agost de 1782, guardaren la seva memòria i les seves despulles, aquí era un desconegut fins que un capellà petrer, Mn. Francesc Torrens i Nicolau (1856-1924), comprà, per una pesseta al "baratillo", la biografia del P. Palou escrita i publicada a Mèxic i "descobrí" aquest compatriota seu i començà a donar-lo a conèixer a Mallorca. Mallorca i els Estats Units començaren a relacionar-se per estudiar i difondre la vida i l´obra del benemèrit framenor.
L´any 1913 s´aixecà el Monument a una Plaça de Petra, l´any 1952 es fundava l´Associació Amics de Fra Juníper Serra que sempre, amb l´Ajuntament i la Parròquia, han tingut cura d´alimentar la devoció a qui dia 25 de setembre de1988 era beatificat a Roma, i ara serà canonitzat en la nova pàtria on arribà el 1768.
* Rector emèrit de Petra
