Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

El setembre és veremador i es fa vi del bo i millor

El setembre és veremador i es fa vi del bo i millor

Ha entrat la lluna nova. Tot i que la vinya i el raïm se'n duen la doma, encara es poden collir figues tardanes, figues de moro, prunes, peres, pomes, i els codonys (es poden aprofitar per fer un codonyat casolà, natural i energètic), i les magranes i els caquis comencen a mudar de color, ens apropam a l'equinocci de tardor; s'acaben de collir les ametlles i les garrofes, exsecallar els ametllers, empeltar garrofers i eixermar per deixar ben netes les voreres. A les terres de secà convé llaurar i preparar el guaret. Fa uns anys s'aprofitaven aquests dies per "treure els fems" i els deixaven a caramulls pel sementer per llavors escampar-los i femar la terra amb adob natural, tot s'aprofitava! Quant a les parres, sabeu que no importa esquitar-les ni posar-hi reixats o paper: si no voleu que hi vagin les abelles penjau-hi cebes, i no se n'hi acostarà cap.

El mes de la verema. Els padrins ens contaven que començaven la verema per sant Mateu; això era abans, ara els bons vinaters mallorquins saben que depèn de la climatologia començar més prest o més tard, de dia o de nit. Els cellers són espais culturals i festius també, i la recol·lecció esdevé una posada de llarg per augurar una bona collita, amb la participació i compromís de moltes persones. "Fer vi és una religió", ens comenten, i tenen raó. El vi, semblant a la sang, a la vida que corre per les venes, té un procés paral·lel a les creences més profundes; la Bíblia ens en parla, i compara el poble amb els ceps i els sarments. El vi té una simbologia que va lligada a la història de la Humanitat i forma part dels seus orígens. Beure un tassó de vi de les nostres bodegues és un dels actes més saludable de què podem gaudir!

L'exaltació de la Santa Creu (14). La Veracreu o Santa Creu, és la creu a la qual va ser executat Jesús de Natzaret; en el cristianisme es considera una relíquia de primer ordre. La llegenda diu que l'emperadriu Elena de Constantinoble va fer enderrocar el temple dedicat a Venus que es trobava al Mont Calvari on suposadament Jesús havia mort en la creu. Ara bé, aquest mont -el Gólgota- no va existir mai, ja que no hi ha cap promontori prop de Jerusalem. S'hi varen trobar tres creus i per esbrinar quina era la de Jesús -la Veracreu-, santa Elena va ordenar que duguessin un home mort, i va ressuscitar en posar-lo damunt la Veracreu. Aquesta relíquia va anar a parar a diversos llocs, fins que un 14 de setembre va retornar a Jerusalem; d'aquí la data de la celebració. La Creu il·lumina la vida dels cristians: és esperança, victòria, compromís i resurrecció.

La Mare de Déu dels Dolors (15). Avui l'Església celebra una advocació popular: els Set Dolors de Maria; són un conjunt d'esdeveniments de la vida de Maria, mare de Jesús. La Mare de Déu dels Dolors ha estat tema principal en l'art cristià: de vegades és representada trista i angoixada, amb el rostre ple de llàgrimes; d'altres es representa amb set espases al seu cor, una referència a la profecia de Simeó en la Presentació de Jesús al Temple. El divendres abans del diumenge de Rams, anomenat Divendres dels Dolors, se celebra la processó dels Dolors; es tracta d'una processó que protagonitzen els passos o misteris que subratllen els dolors que patí Maria en conèixer el destí del seu Fill. A Manacor hi ha l'Església Parroquial de Ntra. Sra. dels Dolors, un temple neogòtic de planta i creu llatina. Una antiga tradició presenta l'arribada per mar (Porto Cristo) de les imatges de santa Maria, sant Crist i Campana Major (n'Eloi), de 2000 k.

L'alfabeguera. Mallorca, una terra d'aromes, flaires, remors i sensualitats. Els Cossiers -tant els d'Algaida com els de Montuïri, els més importants i representatius, però també els d'Alaró, Pollença, Campos...-, una de les danses més antigues de la Mediterrània, de culte al Sol i per afavorir la fertilitat, duen a cada mà un brotet d'alfabeguera. La gent no en sap l'origen, però ningú no concep uns cossiers sense alfabeguera, sense la flaire que escampa amb el vaivé dels braços. I també en duen els Cavallets de Felanitx. Així mateix, no hi ha casa de poble o fora vila que no tingui cossiols d'alfabeguera: diuen que la seva flaire fa allunyar els mosquits! Al monestir de la Real, a sant Bernat de Palma, cada any, s'hi fa una romeria des de la Ciutat; tothom se'n du un brotet d'alfabeguera agafat dels peus de la imatge del sant. A molts de pobles de Mallorca també celebren la Mare de Déu Morta, o Gitada, o d'Agost, i al voltant del llit sempre hi ha plantes d'alfabeguera. L'alfabeguera forma part dels "perfums de la festa", suau i sensible; es creu que aquella dona que en du un penjoll devora el cor, tindrà ben aviat un enamorat que li anirà al darrera; o bé que no tendrà mal de cor.

Compartir el artículo

stats