Cada quatre anys s´ha d´afegir un dia per ajustar l´any del calendari a l´any natural. Els romans el situaven entre el vint-i-tres i el vint-i-quatre de febrer, i per motius de superstició no tenia nom ni xifra: si el vint-i-tres era el dies sextum ante calendas martii, d´aquest dia de més en deien dies bisextum, l´altre sisè. Es creu que aquest any du mala sort, tal vegada perquè el dia afegit trastoca l´ordre, el nom i la influència planetària de tots els següents. Durant el dia afegit (29 de febrer) els dimonis i els mals esperits tenen el domini. Els nascuts aquest dia són éssers "estranys", si més no perquè només compleixen anys cada quatre, rompen el ritme normal del temps i de la natura.

Aquest és el dia de més que s´afegeix a l´any de traspàs; els romans en deien bisextum, o dia repetit, "l´altre sis", que constitueix el "bixest". Recordem que el sisè manament de la Llei de Déu prohibeix les "accions impures" relatives al sexe; per això es creu que el Diable influeix en el nombre sis. A l´Apocalipsi, el sis-cents seixanta-sis és el nombre de la Bèstia, per mancança amb relació a la virtut del set.

Hi ha un sisè sentit corporal: per a alguns és el seny, o la intuïció; per a Ramon Llull era l´affar o capacitat de parlar, d´expressar-se. El món va ser creat en sis dies. Els àngels que volten el setial de Déu, segons la visió de l´Apocalipsi, tenen sis ales, tres a cada costat.

El sis és, també, un nombre geomètricament ple; l´hexàgon té per costat la mesura del seu radi, i l´estrella de sis puntes –o de David- correspon a dos triangles capiculats i superposat. L´antic sistema de numeració sexagesimal ens ha arribat en el còmput del temps, dels mesos de l´any, dels dies, hores, minuts i segons, i dels graus de la circumferències. Sis és mitja dotzena; sis mesos la meitat de l´any. És un número que representa ambivalència i equilibri: unió dels dos triangles –foc i aigua- i símbol, per això mateix, de l´ànima humana. Expressa dualisme, ambigu com el dos. El cub té sis costats, i el dau, sis números.

La sisa era un antic impost sobre els comestibles, corresponent a la sisena part; d´aquí que cisar hagi passat a significar defraudació o furt en la compra de comestibles i altres gèneres. Una fonda de "sisos" vol dir de preus populars, de "sis quartos". La "sesta" és el repòs que corresponia a l´hora sexta dels romans, és a dir, a migdia.

Quan hi ha quelcom que romp l´esdevenir natural del que s´ha establert com a "normal", que se li ha dat fins i tot sentit còsmic, des del sentiment arrelat a la terra, ha estat tengut sempre com una desgràcia que no ens queda més remei que suportar, un afegit a les misèries humanes que, suposadament, vénen d´un més enllà. Aquí no es té en compte que els calendaris i el còmput dels mesos i dels anys són obra exclusivament humana, i que tots els calendaris –ara, abans i en el futur- sempre han estat al servei del poder, dels qui manen.

Recordem que el mes de febrer era tingut com un mes dolent, maligne, de desgràcies, i per això ja li estaven bé només vint-i-vuit dies.

Hi ha la creença que en l´any de traspàs totes les fulles d´olivera es giren cap per avall. I els qui neixen en any de traspàs no agafen la verola.