Sant Macià (24) Aquest sant va ser elegit deixeble de Jesús en substitució de Judes, el traïdor. Per aquesta raó se´l té per advocat contra la falsedat i la traïció. Es creu que quan arriba sant Macià el dia s´allarga, la temperatura s´endolceix i comencen a arribar els ocells d´estiu i a anar-se´n els d´hivern. Els refranys ho testimonien: "Per sant Macià, tanta nit com dia hi ha"; "Per sant Macià el cucut ve i el tord se´n va"; "Sant Maties atempera les nits i aclareix els dies"; "Per sant Macià l´oreneta sol tornar".

Entram en temps de Carnaval Som a les portes dels Darrers Dies. És possible que la representació que es fa del Carnestoltes a molts de llocs com un personatge bisexual –vestit d´home i de dona alhora- respongui a la idea de donar vida al geni de la fertilitat. La unió dels dos sexes en la figura central de la festa constitueix, sens dubte, una simbòlica exaltació de la fecunditat. Podria ser que d´aquí derivàs el paper de protagonistes que en alguns carnavals actuals arriben a tenir els transvestits, i la tolerància amb què la societat –que ordinàriament els rebutja- accepta durant aquests dies la seva provocativa i inquietant exhibició d´hermafroditisme.

Balls de figa La figa, per raó del gran nombre de llavors que du, ha estat considerada com un símbol de fertilitat i sovint la trobam relacionada amb ritus i costums referents a cerimònies de fecundació. Per Carnaval, el joc innocent de la figuereta prenia un caràcter ben diferent. Consistia a penjar a l´extrem d´una canya un fil amb una figa i prova d´agafar-la amb la boca i menjar-se-la. Qui se la menjava era premiat amb qualque moixonia de la dama que menava la canya. L´astúcia de la dama consistia a moure la canya per tal que se li menjàs la figa el galant que més li agradava.

Entre la plena i el minvant La lluna plena ha entrat dia 18 i el minvant entrarà el 24. El mes de febrer era considerat portador de malastrugança, i per això varen trobar que vint-i-vuit dies eren més que suficients. Si algú pateix de mal averany, es diu que el pleniluni de febrer és d´allò més funest, durant aquest mes n´enterren molts. En el cas d´arbres fruiters de pinyol (pereres, pomeres...), s´han d´empeltar amb lluna nova. Si teniu magraners o ginjolers, heu de recollir les mudes en lluna vella; guardau-les dins la nevera o a un lloc ben fresc i empeltau-los en el creixent del mes d´abril. De les vinyes podeu recollir les mudes en lluna plena, guardau-les en un lloc fresc i sec per fer-les en la lluna plena del març o en el quart creixent del mes d´abril. Es creia també que durant la lluna vella del mes de febrer era el temps millor per sembrar alls i que, com més dies passin després de la lluna vella, més grosses sortiran les cabeces. Durant aquesta lluna, també és el moment més bo per podar els ceps, perquè faran més raïms i seran més plens i saborosos.

Recomanacions Pels gegants de Mallorca, de Pau Tomàs i Ramis, un estudi antropològic, històric, molt ben editat, del qui més sap i coneix aquest món. Fou en les pàgines del Diari de l´Escola que Pau Tomàs inicià les primeres fitxes dels gegants mallorquins. Ens alegram de l´esplet d´estudis acurats i extensos sobre el nostre món cultural que aquesta fornada de joves està duent a terme. Enhorabona!