El primer dia laboral (3) Demà, dilluns, és el primer dia laboral de 2011. Abans havia estat costum a molts oficis mirar d´enllestir totes les feines començades abans d´acabar l´any per tal de poder encetar l´any amb una feina nova. S´havia tengut com un mal averany començar l´any reballant en una feina que s´arrossegava de l´any anterior. Avui és santa Genoveva, una monja francesa que dormia a terra i només s´alimentava de llegum i aigua. Se li atribueix el miracle d´haver fet que es retirassin els bàrbars que assetjaven París; per això va ser triada com a patrona de la capital de França. A més dels parisencs, la tenien per patrona els cerers, i especialment els que feien exvots de cera com mans, peus, caps i altres òrgans.

Vigília de Reis (5) Avui vespre arriben els Reis a pobles i ciutats. Tothom, grans i petits, d´una manera o altra, han escrit la carta. Els costum de posar les sabates al balcó té l´origen en una vella llegenda. Conten que hi va haver dos germanets que varen saber que en Jesuset era tan pobre que no tenia sabatetes. Ells decidiren donar-li les seves i, com que eren brutes, les varen rentar i les varen posar al balcó perquè s´eixugassin. El nin Jesús, agraït per la generositat dels dos germanets, les va omplir de presents. Aquesta mateixa llegenda també serveix per als calcetins.

Els Reis d´Orient Eren mags, segons l´evangeli: l´Església en el seu combat contra la màgia i les supersticions, va presentar-los com a reis, i l´estrella no com un astre natural sobre la qual exercissin endevinacions astrològiques, sinó com un estel miraculós enviat per Déu com a senyal. Essent mags, no varen conèixer el naixement del Messies per les Escriptures, sinó pel moviment dels astres: un lluminós estel amb coa els va atreure a Betlem, ells, humils, adoraren l´Infant nascut en l´estable i li oferiren or, encens i mirra. Es creu que quan neix una persona, també surt una estrella al firmament, i l´acompanyat durant tota la vida, donant-li bona o mala sort. La tradició popular els veu com uns dels genis generosos de Nadal, que cada any vénen d´Orient –d´on surt el sol, per mar- la nit del 6 de gener i duen juguetes als nins. Eren advocats dels caminants i viatgers, els quals els invocaven perquè els guardassin de lladres i malfactors; també els tenien per patrons els naipers, els quals deien que els reis de bastos, de copes i d´ors del joc de cartes figuraven els tres Reis d´Orient amb els presents va varen fer al Nin. El rei d´espases deien que figurava el cruel Herodes.

El Camí de sant Jaume Les nits de gener tenen fama de ser les més clares i estelades de l´any. La Via Làctia guiava els pelegrins que anaven a visitar el sepulcre del sant, a Compostel·la. Una altra creença diu que la Via Làctia és el camí que segueixen les ànimes que van a visitar el sepulcre del sant abans d´entrar al cel, i que cada estrella que forma la constel·lació és una animeta que va de viatge cap a Compostel·la. Aquesta llegenda enllaça amb una altra molt antiga que situava el país de les ànimes més enllà d´on la terra s´acabava; a l´antiguitat, Galícia havia estat un "finisterrae", és a dir, un punt on la terra s´acabava. No és gen estrany, idò, que les ànimes anassin cap allà per tal d´arribar al seu país.