Avui és santa Cecília...

Verge i màrtir romana. Fins al Renaixement el seu únic atribut era una corona de flors; a partir del s. XIV se la representa amb instruments musicals, sobretot l´orgue, fet aquest que, probablement, deriva d´una errada de transcripció. La jove cristiana Cecília havia fet vot de castedat, però fou promesa al pagà Valerià. La nit de noces li revelà que un àngel defensava el seu cos ja que l´havia consagrat a Déu. Valerià demanà explicacions després de les quals es va convertir a la nova religió: l´àngel del Senyor li posà al cap una corona de roses i a Cecília una d´assutzenes. Valerià fou martiritzat i Cecília fou decapitada. La iconografia de santa Cecília no té res a veure amb la seva vida, i a partir del s. XV està vinculada a la música. La causa és una arbitrària transcripció del text de la Passió amb la triple repetició de canticus organis, que es refereix a la música de la festa de les seves noces, que Cecília no escoltava, ja que estava disposada a oferir a Déu la seva virginitat. Santa Cecília era invocada contra els embruixaments i tota casta de malures donades pel diable i les bruixes. És la patrona dels músics, poetes i cantants.

...i dimecres (25) santa Caterina

D´Alexandria. Al calendari també hi ha la nostra santa mallorquina, santa Catalina Tomàs, i santa Catalina de Siena (29 d´abril). Fou una dona de gran bondat i saviesa i va defensar el cristianisme davant del cruel Maximià, amb tant d´encert que va convèncer tots els idòlatres que estaven amb ell. Maximià, furiós, els va fer matar a tots i a santa Caterina la va fer assotar amb garfis de ferro fins a morir. Es creu que els qui neixen avui tenen gravada al paladar la roda de santa Caterina, i tenen el do de curar; en altres llocs tenen el do d´apagar els incendis amb una bufada i curar les cremades just tocant-les. La gent de mar creu que apareix un nigul, set dies abans o després d´avui, de forma circular anomenat "roda de santa Caterina" que s´escampa pel cel i desencadena tempestes terribles. Era la protectora dels oradors, filòsofs, notaris, sastres i dides –o mares que alleten els infants– en referència a la llet que va sorgir quan fou decapitada.

Entra el creixent (24)

Ja s´acaben de collir les olives i se salen per al consum de tot l´any. S´eixermen les voreres i es caven les llobades per llevar les herbes i els rebrots dels arbres. Comencen les matances casolanes: una tradició que no s´hauria de perdre; una diada de companyonia, de treball en equip, de bon menjar, encara que tothom frissi d´acabar. Un temps les matances duraven dos i tres dies per festejar la perxa i convidar els amics; el dinar o sopar de matances era sagrat i els amics no hi podien faltar. Una persona es va sentir ofesa perquè no l´havien convidat, i l´amo li etzibà: "Sa truja que vaig matar/ va deixar an es testament/ que no hi hagués molta gent/ es vespre des seu sopar!".

Frases per recordar:

"Els cabells blancs ja no es respecten: es tenyeixen"; "Anar-se´n d´hora al llit i aixecar-se d´hora, són les marques d´un home sa, ric i savi"; "Arreglar els problemes econòmics és fàcil, l´única cosa que es necessita són doblers"; "El mag va fer un gest i desaparegué la fam, va fer un altre gest i desaparegué la injustícia, va fer un altre gest i s´acabà la guerra: el polític fa fer un gest i desaparegué el mag"; "Moltes persones s´estimen més semblar i parèixer que no esser".