"Després d´una tempesta sol venir la calma!"

Va conèixer sant Tomàs d´Aquino, del qual fou mestre i amic. És un dels més grans pensadors medievals. Va ingressar a l´orde dels dominics; intel·ligent i profund, va ensenyar a diferents universitats europees. No se sap per quina raó, a partir del s. XV se´l comença a invocar contra els terratrèmols, juntament amb santa Àgata. Santa Gertrudis va morir rosegada per les rates després de vint anys de suportar-les pacientment. Per aquesta raó se la invocava contra aquests rosegadors i d´altres bestioles del bosc que destrueixen els conreus.

Demà entra la lluna nova

Sembla que la tardor ja ha entrat de bon de veres: els arbres perden les fulles, fa fred, els camps agafen els colors marrons, el dia es va escurçant i fa ganes d´estar devora la llar de foc. Abans, en aquestes vetllades, es passava el rosari, o es contaven rondalles o històries als infants. És l´hora d´exsecallar els ametllers, garrofers i tota casta d´arbres, fins al gener. A l´hort es poden sembrar raves i pastanagó, espinacs i bledes. És el mes dels moniatos, torrats o bullits, i amb una mica de sucre són mel; i de proveir el rebost de fruites de temporada: atzeroles, serves, magranes, enfilolls de pomes. Els pagesos han entrat a Palma amb els seus productes per reivindicar uns preus més justos: no és possible que els guanys se´ls quedin els intermediaris i ells hagin de fer tota la feina; sempre han estat l´esglaó més perjudicat i sacrificat, meam si es pot fer justícia d´una vegada! Fa mengera l´hortalissa que el dijous ofereixen, just baix de l´estàtua del rei En Jaume, com també passejar-se pels mercats dels pobles i constatar la bona feina que es fa al nostre camp: qualitat, productes ecològics, exquisiteses. Però això no es veu reflectit en els doblers que reben; i és que ja ho diuen: "El feix sempre cau damunt el més dèbil!"

L´ànima

L´ànima en vida és com l´ombra que acompanya el cos; i també com un reflex del cos, com la imatge del cos emmirallada. Per això, rompre un mirall du desgràcies, com també en du mirar al fons de pous i cisternes amb aigua: les ànimes poden ser-hi reflectides –d´aquí el ritu de tirar una moneda a les cisternes i basses, com un òbol per als difunts; es creu que s´acompleix un desig formulat interiorment-. Ànima i esperit són dos termes que sovint es confonen indicant el principi d´existència immaterial o espiritual; també se´n confonen les manifestacions: certs fenòmens ignis o atmosfèrics, remors, clarors, poden ser atribuïts tant a animetes com a esperits.

Refranyer sobre l´ànima

"Tenir bona –o mala- ànima"; "Sortir de l´ànima" (tenir un sentiment sincer); "En cos i ànima" (lliurar-se del tot a algú o a alguna tasca); "Ser l´ànima de..." (d´un moviment, d´una empresa); "No tenir ànima" (cor, sentiments); "Caure l´ànima als peus" (tenir un gran desengany); "Vendre´s l´ànima al Diable"; "Ser una ànima en pena" (tristesa, malenconia); "Amb tota l´ànima" (amb tota l´energia); "Donar ànima" (batejar); "Donar l´ànima a Déu" (morir-se); "Pareix que ha vist ànimes" (persona demacrada); "Esser de les ànimes" (esser una mica beneitot); "Ja és ànima de purgatori" (es diu d´una cosa o persona que ja és irrecuperable); el "toc d´Ànimes" era el toc de campana per fer oració pels difunts.