´Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer´

FELIP MUNAR I MUNAR La setmana dels barbuts
Sant Maure (15), sant Pau Ermità (15) i sant Antoni Abat (17). La iconografia els ha representat amb llargues barbes; aquests barbuts recorden Saturn, el vell Cronos de llarga barba blanca, incorporat al santoral cristià, coincidents amb les Saturnalies, en el canvi d´any, origen remot del Carnestoltes. En les celebracions d´aquesta diada s´acullen ritus precristians de l´hivern, de fertilitat i purificació. Es té aquesta setmana com la més freda de l´any, per això convida a passar les vetlades al voltant del foc, i cantar-hi cançons, i menjar llangonissa i botifarrons torrats, i beure vi, i contar històries...

Ha entrat la lluna plena
Durant el mes de gener es poden sembrar alls tardans, guixes, llenties, ciurons i espinacs, i es trasplanten lletugues, bledes, etc. Convé repassar els planters d´hortalissa que vàrem fer el mes de desembre: tomatigueres, pebrers, etc. Si els teniu tapats amb plàstic convé anar-los destapant els dies que faci sol; i tirar cendra al voltant del planter perquè no hi vagin els caragolins. Aquest mes també és bo per trasplantar rosers de tota casta; no hem de tenir por d´escurçar els tanys fins a deixar-los tres o quatre ulls, ni de llevar tanys de sobres. Si comprau plançons recordau a llevar-los tanys, ja que en solen dur massa. Els rosers agraeixen un bon clot i un bon conreu i els fems lluny de les arrels noves que naixeran. Ja sabeu que els cactus i suculentes no necessiten aigua, perquè la majoria dormen: com més fred fa, menys aigua volen.

Sant Antoni (17)
O "de gener", "del porquet", "dels ases" i "dels dimonis". Fou un dels primers pares del desert (s. III-IV). Va fugir del món i es va fer anacoreta -"arena", "desert"- a la Tebaida, però no aconseguí la solitud anhelada, ja que fou temptat per dimonis incendiaris. Va anar a cercar sant Pau ermità en un viatge fabulós -com el qui el va traslladar, dalt d´un nigul, a Barcelona, per guarir la dona del governador i els seus fills, posseïts pel dimoni- on trobà un centaure, un sàtir, un llop, gegants, un nin negre; som a les portes dels carnestoltes, les disfresses, les fantasies...

El porquet
Fou en la seva estada a Barcelona quan se li va apropar una truja perquè guarís el seu porquet cec i esguerrat, i així ho féu; d´aquí que el porquet, agraït, no el va deixar mai: es diu que el porquet va enterrar el Sant quan va morir, i que va pujar al cel amb ell. El porc és un animal totèmic, antiga representació de l´esperit del gra: la seva carn és prescrita en l´àpat de Nadal, un dels quatre "ordes mendicants". Curiosament, sant Antoni i sant Martí, patrons dels porcs i dels cansaladers, són invocats contra els dimonis (també el porc ha estat tengut com a símbol del Dimoni). Sant Antoni és invocat com a protector del bestiar, i guaridor de malalties gangrenoses de la pell de l´herpes zòster o "foc sagrat" o "foc de sant Antoni". També és patró dels jugadors de cartes: els afavoreix, sobretot, quan el Dimoni els vol fer perdre per provocar disbarats i bregues, o per guanyar-los l´ànima.

Festa grossa a Mallorca
La vigília de sant Antoni, tot Mallorca és un fogueró: cançons, vi, simbombades, calentor devora el foc... tot ajuda a crear un nit única i màgica en tots els pobles. És una veritable festa popular, sentida com a pròpia per tots els pobles, i on no s´hi val badocar, sinó que és necessària la participació, la voluntat d´esdevenir actants i protagonistes d´un espai i un temps determinats; vet aquí el referent més clar d´una festa popular. La simbomba és l´instrument fàl·lic per antonomàsia, i això se li mesclen les cançons pujades de to, i les herbes o el vi a dojo... en temps remots, acabava amb una veritable orgia; ara, però, no passa d´una pujada de to. Manacor, Artà, sa Pobla, Pollença, Alcúdia, Muro, Campos, Santa Margalida, Algaida, Son Servera -avui a les 19 h. s´hi fa una gran glosada-, etc. tot un cau on pellucar una vetlada inoblidable!

Dos pronòstics que valen per mil!
El "Pronòstic Santjoaner 2009" ens ha tornat sorprendre per la seva qualitat, informació, investigació i dignificació; darrera, evidentment, hi ha el Col·lectiu Teranyines, assegurança ferma de la feina ben feta i de la dèria per la cultura i llengua nostrades: la millor manera d´esdevenir ciutadà del món. Els escrits de Josep Estelrich, Antoni Sastre "de sa Botigueta" i Gayà, Francesc Canuto (coordinador del Pronòstic), Antònia Bauzà, Catalina L. Gayà, Climent Picornell, Miquel Estelrich, Margalida Munar i el CP Son Juny, són una joia de la cultura popular. Enhorabona setanta vegades set, i no vos canseu mai de treballar amb tanta passió i dignitat! L´altra pronòstic és el de Sant Llorenç des Cardassar, el "Calendari nou, que dóna aigua quan plou", de Tomàs Martínez: minuciós, perfecte, exquisit; un llibre per tenir i guardar perquè no acaba amb el 2009, sinó que, com el bon vi i les bones persones, agafen més cos. Enhorabona Tomàs!