Sant Enric (13)

Emperador de Bomberg, va guardar perfecta castedat amb la seva dona Cunegunda i va induir sant Esteve, rei d´Hongria a abraçar la religió catòlica. Sant Enric era advocat contra l´asma. Antigament els remeiers i curanderos preparaven un paper d´estrassa que es deien el "paper de sant Enric", i que tenia la virtut de fer passar l´ofec. La preparació consistia a banyar el paper en l´aigua de set fonts diferents, en la qual, prèviament s´havien fet bullir set herbes remeieres també diferents. El malalt, quan sentia venir l´atac d´asma, cargolava un paperet de sant Enric, l´encenia, se´l posava davant la boca per aspirar el fum, i li passava l´ofec.

La Mare de Déu del Carme (16)

La llegenda diu que tal dia com avui de l´any 1251 la Mare de Déu es va aparèixer al general dels carmelitans i li va donar l´escapulari de color marró, que és el signe distintiu de l´orde i que, segons diuen, té la virtut d´alliberar les ànimes del purgatori d´aquells que l´han duit amb puresa i devoció. També conten que l´almirall Antoni Barceló -el capità Antoni- va promoure entre els mariners mallorquins la devoció a la Verge del Carme, la qual cosa féu que desplaçàs sant Elm, el vell patró de la gent de la mar.

Patrona de la gent de mar

Es creu que la Mare de Déu guarda de tempestes a la mar i dels perills derivats de la navegació o del combat naval. Molts pobles de mar encara fan festa i la tenen per patrona, i fan processons de barques, i canten la salve marinera, i la música toca a l´esperó dels ports. A Cala bona, Cala Figuera, Cala Rajada, Port d´Andratx, Port de Pollença, Portocolom, Port de Sóller, Porto Cristo... surt la Mare de déu de l´església i els mariners la duen a la barca més gran i més engalanada.

Rogatives

Tot i la manca de fe hi ha creença en la força de les rogatives per atreure el favor diví. Es varen introduir a la litúrgia romana entre els segles V i VI, com a resposta als mals i calamitats que assolaven els pobles (pestes, epidèmies, fam, guerres, plagues, sequeres, gelades, etc.); es feia penitència i es demanava perdó a Déu pels pecats i se li demanava auxili. Déu no causa el Mal, però a vegades el permet, per a un major bé; respondre-li amb blasfèmies, el provoca més; amb rogatives, se´l pot aplacar. La Salve de l´Aigua (versió popular de les rogatives ad petendam pluviam) es resava en temps de sequera; i es feien romeries penitencials resant les lletanies dels sants. Moltes pràctiques d´aquestes són formes cristianitzades de fetilleries i rituals màgics ancestrals, comuns arreu del món.

Concurs de gloses i combat

L´Associació Cultural d´Artà ha organitzat el X Concurs de glosat "Joan Sansó i Antoni Ginard" 2008; tot i els "entrebancs" és molt positiu que hi hagi persones enderiades que promoguin aquest art mil·lenari. Poder trobar les bases a la pàgina mallorcaweb.net/glosadors, o bé a revista@infoarta.com. Així mateix, aquest proper dimarts (15), no vos perdeu el combat de glosat que es farà al Casal Pere Capellà d´Algaida, amb na Pipiu, en Macià, es Carritxoner, en Blai, en Toledo i en Garvinyet: tot un ventall de glosadors per honrar la memòria dels bons improvisadors que han tengut i té Algaida. Enhorabona per l´Ajuntament!

Una bona iniciativa de l´Ajuntament de Lloret

Els pobles més petits han de tenir més imaginació per tal de poder posar a l´abast de les persones els serveis i les possibilitats que tenen a altres nuclis més poblats. L´Ajuntament de Lloret de Vistalegre ha editat l´Agenda Local on es poden trobar tots aquells actes que es duen a terme cada tres mesos -més d´un centenar!-. Per això coordina totes les entitats del poble -totes- i emplenen de bon rotllo i companyerisme els dies fastos del poble. Enhorabona!

Un llibre recomanat

El rei En Jaume I: un heroi històric, un heroi de llegenda, de Caterina Valriu i Tomàs Vibot; es tracta de la reconstrucció de cinc itineraris històrics i llegendaris del nostre Rei: Andratx-Calvià, Palma, Serra Nord, Raiguer i Pla, Llevant i Mitjorn; i un annex literari de poesia, narrativa i teatre, així com una introducció històrica del personatge. No estaria gens malament que tots els escolars de Mallorca poguessin viure almenys un itinerari d´aquests on llegenda, tradició, història, mite s´agombolen en una exposició mengívola i que fa entenedor tot aquest immens cabal d´informació. No estaria gens malament que els autors s´acostassin devers Calvià a explicar aquestes meravelles, si més no per evitar segons quin tipus de desinformacions per part dels responsables polítics.