El mes de juliol

És el més calorós de l´any. El sol regna: per això fou dedicat a Juli Cèsar -julius-, ja que el Sol és el símbol imperial. Hi sol haver poques pluges, i si n´hi ha, simultegen amb el sol. Al llarg del mes segueixen les tasques de les messes: batre a l´era i omplir de gra les sitges i de palla els pallers. Temps de caçar la perdiu, quan el sol és fort. Continua l´abundor i la varietat de fruites i els bons melons i síndries. I els sopars a la fresca que s´han posat de moda en tots les pobles de Mallorca i barriada: una bona excusa per compartir, per xerrar, per fer amistats. Aquest és un mes considerat benigne i malèvol alhora, sobretot el pleniluni -el "flament de juliol"- que du malaventura.

Sant Cristòfol (10)

Patró dels automobilistes i dels viatgers, d´alguns mestres d´aixa, dels estibadors i portadors, dels barquers, i advocat contra la calamarsa, la pesta, la fam i la guerra. Els seus atributs són un pi a la mà fent-li de bastó i el Nin Jesús a l´espatlla. Aquest patronatge és per mor d´haver duit a sobre el Nin Jesús per passar el riu en el qual ell feia de passa-rius: quan Ell li demanà que el dugués a l´altra banda, el sant va partir ben lleuger, però a la meitat del riu va començar a perdre les forces i just just va poder arribar a la vorera; duia a damunt tot el pes de la humanitat!

Entre la nova i el creixent

Les rares saons d´aquest mes són dolentes per a les vinyes. A més es diu que durant el creixent és bo tapar els ceps perquè el sol no els cremi; aquest és un mes considerat dolent per a la vinya. A l´hort, en aquest creixent es pot trasplantar el planter de col-i-flor, i sembrar lletugues, endívies, cols i cebes. També és bon temps per femar la terra i convé regar-la de tant en tant. Els arbres, amb la calor, aturen el seu creixement -diuen que "no tenen saba"-, al contrari del que fan els arbres de jardí i molt especialment els d´origen subtropical.

El set és en la nostra vida

Els set dies de la setmana, els noms de la qual corresponen a les set esferes; el canelobre dels set braços del temple de Salomó; sovint s´immolaven set víctimes en sacrifici, o setanta: l´hecatombe (hécaton boum, és a dir, setanta bous); la traducció de la Bíblia al grec fou encarregada a setanta intèrprets -és la coneguda versió dels Setanta-; en el Nou Testament apareix el set: el manament de perdonar "no set vegades, sinó setanta vegades set"; les set paraules de Jesús a la creu; en l´Apocalipsi de sant Joan la xifra set hi és insistent: les set esglésies, els set trons, els set àngels, els set tocs de trompeta; les set branques del saber; Jesús va discutir en el Temple amb els sacerdots, que eren els set savis de la Llei; les set meravelles del món. I també al llarg de la història: la guerra dels Set Anys..., i arriba als temps actuals, amb films com Els set samurais, o Els set magnífics.

Els pous

La mateixa paraula connota un deix de llunyania, d´entranyes i profunditat, de misteri. Els mallorquins saben bé el valor d´un pou. Comunica amb les profunditats de la terra, de l´inconscient i de l´univers numinós; davallar-hi és un acte iniciàtic. El pou participa de les connotacions simbòliques femenines de la roca foradada i de la cova o l´avenc. En el rondallari, el descens pou avall fins a un món fabulós és prou comú, i és expressió de la mort en els rituals d´iniciació; la por més íntima, però, és al pou sense fons, a la caiguda infinita. Una altra imatge del pou és la de l´aigua viva que conté, i aquí participa del simbolisme de la font paradisíaca. En els claustres i patis tancats hi sol haver un pou d´aigua viva o de cisterna.

Concurs de gloses i combat

Divendres (11) vespre, a Lloret de Vistalegre, es durà a terme un combat de glosat entre mitja dotzena de glosadors. I l´Ajuntament d´Inca, la Regidoria de Cultura i Festes ha organitzat un magnífic concurs de gloses, amb cinc categories: tres de gloses lliures, un premi local i un premi al glosat de picat; aquest concurs és el colofó del taller duit a terme a la capital del Raiguer. Es lliuraran els premis diumenge dia 27 de juliol, a les 21,30 hores a la plaça Mallorca d´Inca (podeu consultar les bases a mallorcaweb.net/glosadors).

Un llibre recomanat

Acollir l´altre, un art, editat per Càritas Mallorca. Aquesta institució té persones que hi treballen d´una vàlua humana immensa; prova d´això és aquest recull de textos sobre experiències d´altres persones -joves i majors- que ho han deixat tot i es troben al bell mig de ca nostra, amb les mans damunt el cap, la mirada perduda, i un món del qual no saben res. És llavors que surt el miratge o el miracle de les persones de Càritas, despullades davant la injustícia, que obren els braços per fer de l´acolliment un art, un servei, un acte d´amor. Les il·lustracions de Pilar Ribas Maura són perfectes i adequades als textos; alguns tan profunds com: "Caldrà que fem la revolució del silenci..." (Carles Cervelló); o "La porta oberta somriu,/ plora la porta tancada..." (Pere Orpí); o "Aquesta és la trista història de Nehmed, un jove immigrant africà de 20 anys que cercava un lloc per poder sobreviure..." (Pere Lladó). Enhorabona!