Palma a través de l'objectiu del fotògraf

Torrelló apunta que té un arxiu fotogràfic de Palma que ara no podria fer. El motiu és clar: "Abans passejaven per ciutat 8 persones i ara en passegen 80.000; tenies una feina i ara en tens 100.000; abans duies la màquina penjada amb un objectiu i tenies tot el matí per fer la foto, mentre que ara dus 27 màquines i no tens ni un minut de descans. Aleshores, et podries permetre perseguir un capellà per si es creuava amb una monja i, així, aconseguir fer una foto original". Lorenzo apunta que recorda que tota la perifèria de la ciutat tenia clots i zones sense asfaltar; ara no. "Palma ha tornat guapa, també amb les terrasses al Born, tot i que per ventura s´han excedit una mica. Alguns critiquen la ciutat per problemes de fems, però realment és la gent que és bruta, no la ciutat".

Aquesta visió idíl·lica contrasta amb la de Miquel Massutí, qui té una visió esquizofrènica de Palma: "És ver que ha guanyat en bellesa. Pens que el Parc de la Mar hi ha influït molt, i que hi ha hagut actuacions que l´han feta més humana com la conversió en zona de vianants de carrers com Fàbrica o Blanquerna. Però, també és cert que l´afluència de milers i milers de turistes converteix la ciutat en un mostrador... Reconec que m´agrada per passejar-hi, no per fer-hi feina".

Coincideix plenament amb ell Tolo Ramon, qui assegura que Palma està més cuidada "però és un parc temàtic per als estrangers. Ara mateix, les botigues del centre de Palma estan pensades per als turistes, s´ha perdut l´autèntica personalitat de Palma. Fins i tot, tenc la sensació que som part d´un decorat, que ha perdut el caràcter, basta mirar com tanquen establiments típics com, per exemple, el Cafè Líric", hi afegeix.Llocs preferits de Palma

La ubicació preferida de Joan Torrelló és la platja en entretemps (mesos de febrer-març, octubre-novembre) perquè ofereix fotos periodístiques. "Si esperaves dos minuts podies fer una foto curiosa d´al·lotes amb biquini devora dues persones de l´Imserso ben abrigades, un contrast ben curiós.

Per a Lorenzo, els carrers del centre de Palma són un dels racons més bells per fotografiar, especialment si hi ha bona llum. A prop d´aquesta zona es troba el Parc de la Mar, el lloc que més agrada a Miquel Massutí. "Va ser una intervenció molt polèmica, però hi ha un abans i un després d´aquesta actuació. La gent també aprofita aquest espai per viure´l. Si s´hagués completat com toca, amb els edificis d´adunes esbucats, l´entrada de Palma seria espectacular, ajuntant el passeig Marítim amb el passeig Sagrera. A més, hi ha un deute amb el polígon de Llevant i l´edifici de Gesa, que necessiten dignificar".

En canvi, per a Tolo Ramon, no hi ha cap lloc concret. "M´estim més fotografiar la gent, no tant el paisatge, per cercar contrastos i, també, la naturalitat de la imatge".Una llum diferent per a Palma?

Lorenzo troba que "la llum de Palma sempre ha estat molt bona, especialment els dies de bon temps". No opina el mateix Torrelló, qui considera que allò que ha canviat és la tecnologia de les màquines fotogràfiques. "Però has de tenir en compte -rebat Lorenzo- que tenc negatius fets càmeres antigues que quan els mires dius ´com era possible haver fet aquestes fotos!´, no sé si amb les càmeres d´ara els podríem fer". Massutí no creu que Palma tengui una llum especial, "sí que canvien les tonalitats durant el dia. Tenim una llum mediterrània que es pot trobar al nord d´Àfrica o a Sardenya. Les noves tecnologies ajuden molt, ja sigui per fer una bona foto amb una llum crítica, fins i tot sense flaix". Tot i això, expliquen Ramon i Torrelló, a la nostra feina no és tan important la llum perquè "feim una tasca fotoperiodística. La imatge pot estar moguda i ser una gran fotografia; ara bé, mai ha d´estar desenfocada".

Fotoperiodistes, imatge i moments únics

L´ofici de fotoperiodista ha canviat molt. Joan Torrelló recorda que quan va començar a l´ofici hi havia, només, dues fotos al dia, "però havia d´estar de guàrdia les 24 hores per si passava res de nou". "Si no hi havia fotos per fer, te n´anaves al carrer a cercar-ne alguna", recorda Lorenzo. De fet, "el diari començava a les 5 de l´horabaixa i acabava a les 5 o a les 6 de la matinada, i els periodistes compaginaven l´ofici d´escriure amb altres treballs", recorden.

Tots quatre tenen històries curioses que ajuden a entendre la importància de la seva feina, el fotoperiodisme. Un bon exemple és com es conegueren Frau i Ramon. El primer ja era fotògraf de Diario de Mallorca, mentre que Tolo Ramon es dedicava a un altre mitjà:

El golfista Severiano Ballesteros, tota una gran figura esportiva, havia arribat a Palma devers l´any 1988 per fer uns negocis que, finalment, no sortiren com desitjava. Quan tornava a l´aeroport de Son Sant Joan l´esperàven els fotògrafs. A primera línia hi havia Lorenzo Frau, i darrera Tolo Ramon. Ballesteros estava malhumorat i va agredir Lorenzo, impedint-li fer la seva feina. Just en aquest moment Tolo Ramon captava el moment irrepetible, que va fer la volta al món. "Hem de tenir en compte, senyala Torrelló, qualsevol foto que es pot repetir, avui, demà o un altre dia per tot el valor periodístic, la nostra feina és disparar en el moment i crear una imatge que no hi era abans ni hi serà en el futur".

JOAN TORRELLÓ

"He triat la foto John Lennon i Yoko Ono sortint del jutjats de Palma perquè la imatge va fer la volta al món, un fet que demostra la importància que té la fotografia. Per aquesta foto l´agència on estava, Europa Press, em va donar un premi de 500 pessetes (3 euros), mentre que al diari cobrava 50 pessetes (30 cèntims d´euro)". La filla de Yoko Ono vivia a Mallorca amb son pare. Lennon i Ono se l´endugueren al matí d´una escoleta de Cales de Mallorca i quan son pare se´n va témer, els va denunciar, per això hagueren d´anar als jutjats. Finalment es va retirar la denúncia i el cas va quedar en no res.

LORENZO FRAU

"Vaig fer aquesta foto l´any 1973. És de l´infant Felip, l´actual rei d´Espanya, just després d´aterrar a Palma amb la seva família. El jove Felip s´acabava de barallar amb la seva germana Cristina per mor d´un canet. Al final, ell surt triomfant de la picabaralla, passejant amb el cussó. La imatge se situa quan la ciutat de Palma els va cedir el Palau de Marivent per passar-hi les vacances d´estiu. La reialesa sempre m´ha agradat. A més, és una foto que m´ha semblat antiga i curiosa perquè aquell infant és, actualment, el cap de l´Estat".

TOLO RAMON

"Aquesta imatge de l´entrada de Maria Antònia Munar saludant just quan entra al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, l´any 2009, marca la fi d´un temps en què políticament hi havia una manera de funcionar. La casta política feia el que volia sense cap mena de control. A partir d´aquest moment, la justícia els demana comptes i no els deixa fer tot el que volen. Polítics com Maria Antònia Munar hauran de respondre d´alguna manera davant els tribunals. És una foto recent, però a Mallorca no havíem viscut una situació com aquesta. De fet, els mallorquins hem estat punters en casos de corrupció, però també cal remarcar que hem estat els primers que hem posat fil a l´agulla perquè això s´acabi".

MIQUEL MASSUTÍ

"Aquesta foto de la Plaça Gomila plena de gom a gom, ara seria impossible de fer. És una imatge que vaig fer a final dels anys 80, des del bar Moncloa. S´hi veu el bar Mínim´s, Tito´s, el bar Joe´s, el restaurant Palas... Per a mi té un valor sentimental perquè és una Palma que vaig gaudir de viure, em recorda un temps feliç. Al Joe´s, hi trobaves, a les 12 del vespre, mitja redacció; i al Palas, Andreu Ferret hi tenia la seva taula. Actualment, la Plaça Gomila està degradada, no en sé els motius, supòs que el seu moment d´èxit ha acabat. Ara bé, també m´agradaria fer altres fotos irrepetibles com aquesta, per exemple una del monòlit de la Feixina així com està, a mem si el tomen d´una vegada.