L'any 1980, abans que la comunitat autònoma balear tingués aprovat l'estatut d'autonomia, el president del Consell General Interinsular de Balears, Jeroni Albertí, amb motiu de l'exposició documental sobre la història del Gran i General Consell de Mallorca, va escriure el següent: "Volem construir el nostre futur i per això analitzam el nostre passat. El passat del Consolat de Mar i del Gran i General Consell. Ens comprometem a actuar amb exigencia, a pensar en el futur amb rigor i responsabilitat?, el coneixement del nostre passat és fonamental per cada dia que vendrà, pel procés de recuperació de la nostra personalitat" . El conseller de Cultura d'aleshores, Josep F. Conrado de Villalonga afeigia: "El Gran i General Consell era el nostre govern autònom, un sistema de govern avançat i integrador?, no és possible enterrar el passat perquè és la materia prima de l'esdevenir".
Idò bé, a pesar de tan encomiàstiques paraules i lloables propòsits dels nostres primers prohoms que pugnaven per una autonomía que entronqués amb el passat historic del regne, 38 anys han transcorregut i no he trobat cap avinguda o carrer que honori unes institucions que governaren el regne de Mallorca des de 1230 fins als Decrets de Nova Planta de 1716, en què foren abolides les constitucions del regne, és a dir, 486 anys, gairebé mig mil·leni (poca broma!), excepció feta d'un petit carrer a s'Arenal de Llucmajor. Recentment sembla haver-se suscitat certa polèmica arran de la proposta de la Comissió de Toponímia sobre canviar els noms de les avingudes d'Alemanya, Portugal i Via Roma atès que així foren denominades en agraïment al suport que aquestes nacions prestaren a Franco. La proposta suggeriria el canvi de nom per tal de dedicar aquest important tramat vial a memorar el Gran i General Consell i als Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca.
Aquest escrit no pretèn posar l'accent sobre la conveniencia o no, de canviar el nom de les esmentades avingudes i via, puix que aquests paisos avui són plenament democràtics. Altra cosa és la permanencia del nom a un important tram de les avingudes de qui va finançar el cop d'Estat de 1936. Una de les coses que més pot sorprendre a hom, és que, així com les capitals agermanades en la llengua, cultura i història de Mallorca han dignificat a nivel de toponímia les seves pròpies institucions, com és el cas de Barcelona i València (avinguda Gran Via de les Corts Catalanes, avinguda de les Corts Valencianes?) i aquí sembla, a jutjar per la toponímia, que jamai ens haguessim autogovernat.
És cert que el regne de Mallorca mai no guadí d'unes corts pròpies, però el Gran i General Consell en certa manera desenvolupava les seves funcions. Les institucions més importants durant la baixa edat mitjana mallorquina i moderna, foren la Juraria de la Ciutat i Regne (integrada per sis membres que representaven la societat estamental: cavallers, ciutadans, mercaders i menestrals) i el Gran i General Consell que era l'òrgan representatiu territorial i estamental. En una mena d'enquesta que va manar el primer rei de la Casa de Trastàmara l'any de la seva entronització -1412- sobra el perquè de l'existència del Gran i General Consell, el jurats li respongueren que aquesta assemblea "representava tot l'univers del regne". Les decisions sobre els afers de la cosa pública en la Mallorca baixmedieval es prenien en el Gran i General Consell (que incloïa una representació de la part forana) d'acord amb el resultat de la majoria de vots, per això en un document del segle XV podem llegir una bella frase esculpida pels jurats que, literalment resa: "Lo que la major part aprova, la solemne autoritat aferma". Això en un temps en què en altres contrades no gaire llunyanes vigia el principi que afermava "Do hay reyes no mandan leyes".
Els Jurats de la Ciutat i Regne constituïen un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i de l'administració de Mallorca en les competències municipals de la ciutat i de l'illa que no fossin reials. L'exercici d'aquest òrgan, creat per Jaume I el 1249, era anual sense remuneració i sense renúncia i era l'òrgan executor de les decisions preses en assemblea pel Gran i General Consell. Les relacions entre les autoritats autonòmiques del regne de Mallorca es basaren no en la supeditació a l'absolutisme monàrquic sinó en el pactisme. L'any 1460 el rei Joan II atorgava al Gran i General Consell la facultat de reclamar i no obeir tot allò que es manás contra les franqueses del regne.
Existia una entitat supramunicipal: la Universitat de la Part Forana, dotada de personalitat jurídica i representada per organismes propis, els síndics forans i el Consell del Sindicat, la comesa més important dels quals era la defensa dels interessos de les viles. Tornant a la toponímia, només he pogut documentar el carrer dels Clavaris, a Manacor. Terme que al nostre parer requereix d'una precisió "síndics clavaris" que eren dos d'entre la comissió executiva del sindicat (deu síndics) i eren els executors de les determinacions adoptades pel Consell del Sindicat reunit en assemblea. A Mallorca, almenys des del segle XIV fins als decrets de Nova Planta (segle XVIII) l'elecció dels càrrecs administratius i polítics es feia per sorteig dels considerats hàbils segons l'anomenat sistema d'insaculació i les decisions assembleàries es prenien per majoria de vots.
Opin que és de justícia que tant el Gran i General Consell com la figura histórica dels Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, no romanguin en la desmemòria toponímica atesa la rellevància que tingueren al llarg de gairebé mig mil.leni com a conductors i defensors de la res pública dels mallorquins i mallorquines.
* Doctor en Història
