El segon any del Consell Social de la UIB

Pendent de poder explicar-la amb deteniment a una comissió del Parlament, voldria almenys fer pública una pinzellada del que ha estat aquest darrer curs, ja que el Consell Social és, segons la llei, un òrgan col·legiat que ha d'exercir com a element d'interrelació entre la societat i la Universitat i al servei de la qualitat de l'activitat universitària.

La meva sensació és que som enfora de poder complir aquesta funció amb plenitud, no tan sols per la mateixa configuració de l'organisme mateix sinó perquè és un objectiu ambiciós que demana, entre altres coses, més dedicació de la que podem prestar-hi tots els que en formam part.

I la primavera passada perdérem una de les persones que més compromís va tenir amb el Consell Social i amb qui tenia més complicitat; Aina Rado va col·laborar amb il·lusió fins al final, sense esmentar ni una vegada la seva greu malaltia.

Aquest curs passat hem continuat amb els premis a la recerca als centres de secundària.

El lliurament dels premis sempre és un dels millors moments de l'any, primer, perquè estam amb persones molt joves que normalment fan la seva primera tasca de recerca amb il·lusió i pocs prejudicis, que tenen el suport de tutores i tutors plens de generositat i estimació a la docència i, segon, perquè el poguérem fer a l'Estudi General Lul·lià, un dels comptats espais de la ciutat on encara és possible el silenci i el recolliment.

Es presentaren 21 treballs amb un 82 per cent d'al·lotes com a autores, i tots menys un procedien de centres de Mallorca. Per tant, és evident que des del Consell Social encara ens queda molt a fer perquè aquesta convocatòria sigui coneguda i s'hi presentin més treballs, i sobretot de Menorca, Eivissa i Formentera.

De la mà de l'Associació d'Amics del Museu de la Ciència i de la Tècnica de les Illes Balears (l'AMCIT), confiam que el projecte de Museu de la Ciència i de la Tècnica de les Illes Balears començarà a ser una realitat l'any 2019, atès que no s'ha trobat cap oposició dels grups polítics amb representació parlamentària i que es compta amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports.

A més d'aquesta tasca de continuació, també vull esmentar:

Que a la primavera, a iniciativa nostra, es va produir un debat a Palma entre els dos candidats al càrrec de Rector de la UIB. El fet que tingués lloc a l'Estudi General Lul·lià va propiciar que hi vingués molta més gent, i va ser una oportunitat per sortir de la bombolla del campus i debatre en públic propostes i també aptituds.

Una de les meves conclusions és la necessitat que aquests actes siguin freqüents i habituals. Que les autoritats acadèmiques de la nostra universitat considerin normal i necessari fer de la deliberació pública una de les seves primeres responsabilitats. Formar part d'una Universitat pública comporta l'obligació d'un plus d'explicació i de connexió amb la gent i amb el que passa al carrer, no es pot renunciar al fet que la UIB formi part de l'espai públic/polític en tots els sentits i en sigui un dels principals protagonistes.

Des de la mirada feminista, seguim amb gests més aviat simbòlics o no gaire significatius, però amb la convicció de fer camí. El novembre de 2016 el Consell Social es va adherir al Pacte contra les violències, amb el compromís de difondre el pacte i els seus valors, col·laborar en l'aplicació del Pla d'igualtat de la UIB, i fer mesures d'acció positives envers el col·lectiu de dones de la UIB.

La tasca més notable és la continuació dels tallers que juntament amb l'Oficina d'Igualtat de la Universitat fem a secundària per trencar els estereotips de gènere que malmenen les voluntats i condicionen les eleccions futures, i es malbarata així tant de talent femení, indispensable per a un futur més racional i humanista. El repte del curs passat d'arribar a Menorca i a Eivissa avui ja és una realitat.

Tan sols és un projecte embastat, però ja ens hem reunit amb diverses professores per aplicar la llei autonòmica d'igualtat entre dones i homes a la UIB.

A més, la creació recent de la Facultat de Medicina fa urgent concretar una de les propostes de la llei: «En el sistema d'educació superior de les Illes Balears s'ha de promoure la inclusió de competències sobre la salut de les dones i sobre l'enfocament de gènere en els plans d'estudis dels ensenyaments de grau de l'àmbit sanitari» (article 31.8 de la Llei 11/2016).

Tant de bo que, ja que és una Facultat que tot just comença, pugui ser reconeguda perquè es pren seriosament aquest tema. Segons la política i metgessa catalana Carme Valls i Llobet, els metges diagnostiquen tal com aprenen, i les relacions patriarcals també són visibles a la medicina, com en moltes altres ciències. Per això, insisteix, cal introduir l'estudi de les diferències entre homes i dones a les facultats, i conclou que «el gènere influeix en el fet que les dones estiguin mal diagnosticades, en alguns casos».

D'altra banda, em consta que a la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia les qüestions de gènere tenen un enfocament transversal, a més d'impartir-se assignatures específiques i alguna d'optativa.

La novetat del curs ha estat la creació dels premis als treballs de fi de grau del Consell Social, que consisteixen en un premi de 1.500 euros a cada facultat, a més d'altres tres premis: un a proposta de l'Associació Universitat Solidària, i dos més als estudiants que afavoreixin la sensibilització i la recerca sobre perspectiva de gènere i sostenibilitat mediambiental.

És convenient remarcar que, de les 45 sol·licituds, un 75 per cent foren de dones. És un detall més per entreveure que la tan mal vista «paritat 40-60» finalment serà una assegurança per als homes més que un suposat privilegi per a les dones.

Volem ser un Consell Social a qui preocupi, a més de tot el que determinen les normes escrites que ens són d'aplicació, el que passa a la societat, en especial el que és llavor de desigualtat que condiciona greument les persones. També ens agrada que les nostres reunions del plenari siguin vives, amb més presència de debat que de burocràcia de ratificació. Així, malgrat que es pogués al·legar també la nostra falta de competència, el 15 de novembre passat ens pronunciàrem sobre la situació a Catalunya amb aquestes paraules:

«Atès que el Consell Social és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat (Llei orgànica 6/2001) i atesa la repercussió social que han tingut en la societat i en la Universitat de les Illes Balears els fets esdevinguts a Catalunya, el Consell Social de la UIB reclama que la solució del conflicte entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Espanya es faci sobre la base del diàleg entre les institucions i el respecte a les lleis, als drets humans i a la democràcia.

»Així mateix, el Consell Social veu amb preocupació i lamenta l'empresonament de persones polítiques i de dirigents d'entitats cíviques.»

A la meitat del nostre mandat, hem de persistir i repetir les vegades que faci falta que som una Universitat creada i finançada per tota la societat; per tant, com a Consell Social, la nostra primera preocupació ha de ser la igualtat en l'accés i en el progrés acadèmic, i per aquest motiu tot augment del nostre pressupost o la recerca d'aportacions fora de la pròpia Universitat o del propi Govern serà per seguir apostant per la gent i pensant en el llarg termini. I sempre amb la confiança que el món acadèmic pugui tornar a connectar vida i sabers, com diu la filòsofa Marina Garcés.

El Consell Social és un òrgan col·legiat format per Joan March, secretari; Llorenç Huguet, Antònia Paniza, Antònia Fullana, Miquel Bennàssar, Joan Costa, Domènec Garcies, María José Varela, Daniel Bachiller, Román Piña, Joan Llobera, Josefina Salord, Joan Rosselló, Katherine Susan Wenham, Eva Cerdeiriña, Sebastián Lora, Gabriel Caldentey, Carme Planas, Alfonso Rojo i María Isabel González.

* Presidenta del Consell Social de la UIB