Fora de temps, fora de termini, sense suports suficients. Així han entrat els pressuposts generals de l'estat per al 2018 a les Corts Generals.

Uns comptes que responen al marc dictat pel camí europeu que segueix focalitzant-se en la recuperació del sistema al temps que els ciutadans perceben que se'ls dissenya una vida "low-cost" a mida.

Són precisament les polítiques de retalls les que han propulsat els populismes i els moviments a la contra.

Avui, si hi ha creixement, s'acompanya amb una tendència clara, la de que vivim en una societat de la desigualtat que abona una sensació d'indignació, insurrecció, insurgència i malestar generalitzat. Un model que la societat percep com a injust. Espanya aplica la recepta de la mà de Mariano Rajoy i d' Albert Rivera.

Mesures que preserven un model de creixement regressiu, i que demostren que hi ha dirigents polítics que tenen clar el model: reformes, retalls i polítiques que aprofundeixen el malestar. Educació, sanitat i dependència pateixen, i això vol dir un Estat del Benestar que no compleix la seva funció, que és el de la cohesió, equitat i justícia social.

A les nostres illes els exemples són evidents. Del 2008 al 2018 la inversió ha passat de 258 milions a 171, un retrocés en una dècada que mostra com hem passat a ser una de les comunitats que s'ha instal·lat a la coa espanyola de forma estable en el període en el que governa el Partit Popular. Avui la inversió per càpita prevista pel 2018 és de 153 euros, molt per d'avall de la mitjana nacional, de 217 euros. Les inversions per part del Ministeri de Foment cauen un 100% i passen a zero euros. No es contempla la bonificació del 75% del transport aeri entre les illes i la península, el que demostra la irresponsabilitat de la primera força política a Balears, que ha votat a favor de la proposta però que ha estat incapaç d'integrar-la en el pressupost, una mesura que d'haver-se produït hagués tingut tota la meva felicitació.

El més sorprenent, en tot cas, és la sordesa del PP i del govern Rajoy. Moltes institucions han creat un front per reclamar un millor finançament, un nou Règim Especial per a les Illes, un millor tracte, en definitiva, que també s'esperava traduït en els comptes del 2018. Uns comptes tan fràgils que ni tan sols tenen suports per ser aprovats a dia d'avui. Però uns comptes que mostren la manca de sensibilitat cap a les illes, les seves institucions, la seva societat civil i les seves problemàtiques.

Els socialistes presentarem esmenes per tractar de redreçar aquest maltractament i ho farem pensant en els interessos de les Illes Balears, que necessiten inversions estratègiques en matèria de medi ambient, transport, infraestructures i energia per accelerar els canvis que s'han iniciat en aquesta darrera legislatura.

Propostes a les quals esperam que PP i Ciutadans donin suport, però que, pels indicis que tenim, tot fa pensar que no les recolzaran, actuant una vegada més contra Balears, com fan de forma recurrent a la Mesa del Congrés dels Diputats gràcies al veto que els permet la seva majoria en aquest òrgan.

Davant aquesta realitat, la millor resposta per aquesta situació és la del camí que s'ha fet a Balears des del 2015. Un govern autonòmic producte d'una realitat plural i diversa que, amb recursos extremadament limitats per a les necessitats reals dels ciutadans de les illes, ha decidit prioritzar una agenda social, sostenible i amb un model productiu el més diversificat possible des de la consciència que el motor econòmic és el turisme.

Un model que generi riquesa per a una millor equitat i cohesió social, en un marc de creixement sostenible i amb una societat que aprofiti del creixement per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, no per aprofundir en les desigualtats que ha provocat la darrera dècada.

El millor camí és seguir reivindicant a Madrid, però al mateix temps respondre amb almenys vuit anys de canvis que permetin consolidar un projecte de canvi iniciat en el 2015. La millor resposta a aquests pressuposts, consolidar el canvi a partir del 2019.