El pròxim 29 de juliol es compliran 20 anys de la promulgació de la llei 30/1998, del Règim Especial de les Illes Balears. Vint anys en què han passat moltes coses. Però el dret legítim a la compensació dels costos que ens causa la insularitat a Balears continua sent el mateix. I si encara clamam per un nou REIB vint anys després, vol dir que el REB de 1998 no l'han fet funcionar.
Després de 20 anys cal incidir més que mai en la necessitat real dels ciutadans, les empreses i les administracions de Balears de tenir un mecanisme útil per compensar les desigualtats que planteja el fet de viure a unes illes. I es tracta d'una reivindicació justa i possible, perquè a Canàries sí que han aconseguit, durant aquests mateixos 20 anys, fer avançar el seu " Régimen económico y fiscal", i convertir-lo en una norma realment eficaç per millorar les condicions de vida dels seus ciutadans.
A Balears no ens ha retut prou, i ara hem tornat a aplegar el clam social i polític de les Illes en una sola veu. La nostra societat i també els seus representants polítics, hem tornat a fer feina plegats en demanda d'un nou règim especial.
Ara som a un punt interessant del camí, debatent obertament els punts d'acord amb el Govern de l'Estat. Volem aconseguir un pacte per un nou REIB que faci una passa més enllà en el compliment del mandat constitucional per reconèixer la realitat insular com un fet diferencial que ha de ser particularment tengut en compte. Si a Canàries ja és així, a Balears també ho ha de ser.
Des de la presentació del document "Cap a un nou REIB", el 19 de juny de l'any passat, hem fet moltes passes endavant per assolir aquest objectiu. Hem fet saber la nostra reivindicació a la vicepresidenta del Govern de l'Estat i al ministre d'Hisenda. Hem mantingut trobades de feina amb secretaris d'Estat i reunions tècniques amb agents socials i consultors que han ajudat a perfilar més la nostra demanda. Hem retut comptes de totes les passes que hem fet, i ho hem resumit amb el lema "Volem REBre el que toca". Arribam a un moment tens de la negociació, i ara més que mai no podem defallir en el nostre deure de seguir millorant les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes de Balears.
Les millores que inclou el projecte del nou REIB que estam debatent ens pertanyen a tots, són un patrimoni de tota la societat de Balears, perquè les mesures que es proposen afecten l'interès general de la ciutadania. I s'equivoca profundament qui cregui que pot obtenir un profit partidista de la negociació i del seu resultat. El REIB serà sempre de tothom.
I vull fer palès que en cap cas estam obligats a acceptar la promulgació d'una nova llei del REIB que no sigui suficientment mereixedora d'aquest nom. El Govern i tota la societat civil de Balears no hem fet tot aquest camí per arribar a un pacte insuficient amb l'Estat, que no resolgui algunes de les demandes bàsiques en matèria de compensació dels greuges causats per la discontinuïtat territorial a Balears. No acceptarem un REIB a la baixa; no acceptarem que potinegin amb les necessitats reals de ciutadans, administracions i empreses de les Illes. I creim que tenim tot el suport i la legitimitat necessaris com per pactar millores significatives amb el Govern central.
Ara arriba el moment de la veritat, l'hora del REIB. El moment de passar de les intencions als fets, de les paraules dites a les frases escrites, dels esborranys a la llei. Som conscient que el nostre paper com a governants és conjuntural. Els càrrecs passen, però la feina ben feta perdura. Vint anys de REB insuficient ens han ensenyat prou coses com per saber separar allò que és accessori del que és fonamental. I en aquest moment esper que tothom, cadascú en el seu lloc, puguem estar a l'alçada que la circumstància requereix.
* Consellera d´Hisenda i Administracions Públiques del Govern balear
