Començar a educar "el més prest possible" és, des de fa uns anys, una prioritat a totes les recomanacions de tots els organismes internacionals com l'OCDE, l'UNESCO i de les organitzacions humanitàries com Save the Children, UNICEF, Càritas...

La presidenta Armegol el 2015 ho va incloure també en el seu programa electoral. Textualment a la pàgina 38 es comprometia a "avançar en la construcció d'escoletes públiques de 0-3 anys i apostar per la universalitat progressiva d'aquesta etapa educativa. Com és natural, diu textualment, posarem els recursos econòmics i humans corresponents. Establirem acords amb entitats no lucratives per a la creació i concertació de places d'educació infantil".

I és lògic que la presidenta ho prometés perquè en les polítiques socials la provisió de serveis d'educació i cura de la primera infància es considera clau per garantir la igualtat d'oportunitats i amb ella l'equilibri i la pau social. No hi ha organisme, organització o àmbit acadèmic vinculat a la sociologia educativa, a la psicologia, a les neurociències... que en el seus darrers informes no hagi inclòs l'atenció educativa a la primera infància en els seus postulats bàsics.

El Consell d'Europa, l'any 2002, ja va instar als seus estats membres a assolir un mínim d'un 33% d'infants menors de tres anys escolaritzats i un 90% per als de tres anys. Balears, de la mà del socialista Andreu Crespí, fou de les primeres comunitats autònomes en universalitzar l'escolarització 3-6 anys.

Quina és ara la realitat d'escolarització 0-3 a Espanya i a Balears?

El 2004 segons dades oficials del ministeri la mitja espanyola d'infants escolaritzats als dos anys era de d'un 27,9%. Tanmateix la darrera estadística oficial situa el promig de l'escolarització estatal als dos anys en un 55,4%. Està referida al curs 2014-15. ÉS a dir, el promig de l'estat s'havia doblat. Galícia ha passat de tenir el 25% el 2004 al 65% d'infants de dos anys escolaritzat actualment. Cantabria que tenia el 18% ara té el 65%, Andalusia que tenia el 8% ara té el 63%... Seguim?

I Balears, quin percentatge d'infants de dos anys està escolaritzat? Només el 28,6%. Balears just arriba a la meitat de la mitja estatal d'infants de 2 anys escolaritzats! La nostra comunitat autònoma és la darrera junt amb Canàries.

En síntesi, Espanya està a la cua d'Europa en polítiques d'infància i els de Balears estem a la cua d'Espanya.

Per què hem arribat a aquesta situació d'autèntic desastre? Totes les comunitats autònomes han tingut el mateix no finançament de Madrid tanmateix unes han millorat doblant fins i tot triplicant les dades d'oportunitats d'escolarització i de protecció social pels més menuts i altres ens hem convertit en "els últims de classe". Ben segur que hi deu tenir a veure la sensibilitat per la protecció de la infància i la lleialtat als propis programes electorals dels partits quan arriben al Govern.

Com pot ser que a la nostra comunitat siguem els darrers en equitat a educativa a les primeres edats i tanmateix, segons va informar la conselleria d'Educació (Diario de Mallorca 14/1/2018) estan tancades més de 800 places d'escoleta públiques. Un 12% de les places públiques fora ús! Són places que s'han construït amb diners de tots! Què s'ha fet i què es pot fer per obrir ses portes d'aquestes escoletes al centenars d' infants i de famílies que hi tenen dret. Van apareixent notícies d'acords per unanimitat a favor d'un pacte per l'equitat i la millora de les oportunitats educatives dels més petits. Deu ser que el pacte és possible i fins i tot desitjable.

La presidenta Armengol està rebent centenars de cartes signades per centres educatius, per associacions de famílies, per professorat... van apareixent també nombroses mostres de demanda de diàleg per part de la societat balear per:

1) La posada en marxa d'una comissió d'experts que elaborin un "llibre blanc de l'educació 0-3 a Balears" en el que s'analitzi les diferents dimensions de la realitat actual i proposi línies i programes d'actuació.

2) Es dugui a terme un debat d'àmplia participació.

3) S'arribi a una proposta de pla d'atenció als infants 0-3 a Balears que pugui ser aprovat en el Parlament i assolir així unes polítiques acordades i estables en aquesta matèria que té tanta incidència en l'equilibri social a les illes.

4) Que les famílies amb infants més petits puguin accedir a les convocatòries de beques de menjador.

5) i la necessitat de que es concreti el compromís ja signat d'atenció a la diversitat a les escoletes.

Sí, se li demana que lideri la possibilitat d'un pacte per l'educació i l'equitat dels infants 0-3 en el que els partits polítics fixin i es comprometin a uns objectius i a una temporalització per així anar garantint progressivament les places escolar a que tenen dret. La presidenta va rebent centenars de cartes i nombroses mostres de la societat balear que demanen diàleg i no dóna cap resposta. Voldríem saber si la presidenta Armengol, considera desitjable o no el pacte per l'educació i l'equitat? Senyora Francina Armengol: segons vostè, necessitam o no necessitam un projecte col·lectiu que ens ajudi a sumar forces i alhora ens ajudi a sumar a tots junts i a més ens avali hora de millorar el finançament en favor dels infants més vulnerables?

Volem comptar amb vostè, vostè vol que comptem per alguna cosa?

*Membres respectivament de Assemblea 0-3 de Mallorca i Eivissa i el col·lectiu 0-3 de Menorca