Aquesta frase se la repeteix cada dia Toni Mir, el batle d'Alcúdia. Un ajuntament que disposa de 54 milions de superàvit als bancs i no els pot utilitzar per fer front a les mancances que té el municipi, ni tampoc en pot emprar un cèntim per a la seva millora com a destinació turística.

Selva, Artà, Maria de la Salut, Andratx, Ariany, Inca, Calvià, Porreres, Costitx, Sóller, Pollença? es troben a la mateixa situació que Alcúdia. Aquesta trista i desgraciada paradoxa econòmica es produeix mercè a la llei orgànica d'estabilitat pressupostària, molt més coneguda com a "llei Montoro". Una llei intervencionista que amb l'excusa de la contenció del dèficit públic, no permet als consistoris sanejats poder utilitzar els seus recursos econòmics en la millora de la vida dels seus ciutadans.

Nombroses vegades hem vist com a diferents poblacions d'Espanya la nefasta gestió d'alguns batles ha condemnat els seus habitants a la penúria econòmica per a molts d'anys, però aquest no és el cas de la majoria dels ajuntaments balears, els quals o bé aplicaven una correcta política econòmica, o bé estan posant al dia els seus comptes públics. Tant és així que tots junts sumen un superàvit de quasi 500 milions d'euros.

Quina explicació pot justificar una situació tan incoherent que llinda amb el surrealisme? Una de les raons per les quals el Govern de l'Estat no permet als consistoris sanejats utilitzar els seus superàvits és perquè aquests es tenen en compte a l'hora de calcular el seu dèficit públic. Els comptes dels ajuntaments, autonomies i l'administració central, sota el control del Govern espanyol, computen en el dèficit de l'Estat, el qual, curiosament, no està complint els deures de contenció del seu propi dèficit. D'aquesta forma els superàvits municipals, que tots junts sumen un 0,64%, li serveixen al senyor Montoro per "maquillar" les xifres del conjunt de l'Estat davant la Unió Europea.

I què passa mentre el ministre d'Hisenda més despietat de la Democràcia juga al trile amb Europa i l'opinió pública espanyola? Idò que bloquejant els diners dels municipis, els ciutadans d'Alcúdia, un municipi turístic que ha experimentat als darrers anys un creixement espectacular, no poden reforçar la seva plantilla de policia, ni la de la brigada de manteniment, ni millorar la xarxa de clavegueram, ni retirar el cablejat aeri del seu nucli urbà...

Si anem al cas d'un municipi d'interior com és Selva, ens trobem que a pesar de tenir més de cinc milions de superàvit, els seus habitants hauran d'esperar fins qui sap quan, per poder tenir una escoleta, o per millorar els seus quasi 100 quilòmetres de camins rurals que tant ajuden a la desestacionalització, o per poder disposar del seu parc verd per a la gestió de residus? per no xerrar de necessitats comunes amb la resta de municipis de Balears com la millora d'instal·lacions esportives, asfaltat de carrers, solucions als problemes d'habitatge o, simplement, per rebaixar la pressió fiscal, mitjançant una disminució del rebut d'IBI.

Uns diners que si es poguessin gastar afectarien en la millora de l'economia local, la qual redunda de forma directa en la creació d'ocupació. No podem oblidar que els diners dels superàvits són diners dels habitants dels municipis, dels seus imposts, no els ha regalat ningú i, tal com diu el batle d'Alcúdia, "els diners del poble s'han de gastar al poble."

S'imaginen vostès passant penúries i tenir milers d'euros al banc sense poder emprar perquè així ho ha decidit el seu gestor? Ja li val senyor Montoro!

*Secretari d´Organització d´El Pi - Proposta per les Illes Balears