Puigdemont s'ha decantat per l'ètica de la responsabilitat col·lectiva per sobre de l'ètica de les pròpies conviccions, que diria Max Weber. En conseqüència, el president independentista no acaba de proclamar la República Catalana perquè escolta tots els sectors i fa un poti-poti en un intent d'acontentar tothom. Però Puigdemont i tot el Govern català ens van enviar a votar esquivant porres i pilotes de goma. En aquest cas els va inspirar l'ètica de les pròpies conviccions. D'haver aplicat l'ètica de la responsabilitat col·lectiva, el dia del referèndum el president hauria sortit a la tele després del primer cap de iaia ensangonat per desconvocar-lo.
En el punt on som, amb el referèndum celebrat i guanyat, perd tota lògica fer un pas enrere i no aplicar el resultat. La tremolor de cames del Govern català demostra que la repressió té els seus efectes. I també demostra que alguns pensaven que, guanyar amb vots contra porres, pressionaria Rajoy a negociar. Ingenus. Enviar els nostres homenots a Madrid a declarar, pagar les multes d' Artur Mas i no proclamar la república equival a acceptar la pròpia culpa. Europa torna a respirar tranquil·litat. La mobilització es desinfla. Els Jordis acaten la presó. I Espanya torna a lluir al món la seva grandesa democràtica. L'ètica col·lectiva demana alguna cosa més.
