El sentit comú assenyala que el concepte de delicte es correspon a un fet excepcional, perquè els comportaments habituals, generalitzats, aquells que la majoria de la població considera normals, se solen recollir com a acceptables en la legislació vigent. El concepte del que és normal varia segons el lloc i el temps, però en un lloc i moment concrets, si moltíssima gent actua d'una manera determinada, i la majoria de la resta no hi té res a objectar, acusar-los de cometre un delicte no sembla que tingui gaire sentit. Adolfo Suárez, a qui tant reivindica la dreta espanyola després d'haverli amargat la vida al seu moment, va dir aquella frase famosa: "Elevar a la categoria política de normal allò que al carrer és plenament normal".
A Catalunya, a nivell de carrer, és plenament normal voler la independència, alegrar-se que es convoqui un referèndum el dia ? d'octubre, fer campanya perquè amics i coneguts hi participin, demanarlos que hi votin a favor. Hi ha centenars de milers de persones, segurament milions, que fan aquestes coses de forma habitual. I hi ha centenars de milers, potser milions, que sense militar en aquests entusiasmes, no hi tenen res en contra, ans desitgen que es puguin expressar amb normalitat, al marge del que ells pensin de la independència.
Però contra aquesta normalitat s'alça el govern del PP, que s'està comportant més com a Partit Prohibidor que com a Partit Popular, i utilitza els recursos al seu abast per projectar l'ombra de la tipificació com a delictives d'actituds i activitats en la línia descrita. I com a delictives, les considera perseguibles. El catàleg no para de créixer, i ja s'insinua que qui participi en actes proreferèndum pot rebre el pes del codi penal. Segurament pensen que si espanten prou gent, no se celebrarà, o farà llufa; no s'adonen que criminalitzar la normalitat generarà un rebuig social extens i intens que esclatarà d'una manera o altra més d'hora que tard.
Haurien pogut evitar-ho. Un cop suspesa la llei del referèndum pel Constitucional, bastava dir que l'estat no reconeixeria les urnes de l'?-O, fos quin fos el resultat. Si l'Estat l'ignora, el seu caràcter vinculant és dubtós, i sense aquest caràcter, tornem a ser davant una mobilització independentista com la del ?-N. Però els durs del Govern central han pressionat per fer entrar la fiscalia i el Tribunal Constitucional en una dinàmica de "tots querellats" que se'ls podria girar en contra.
