La nova imatge de la centenària tradició de davallar un bou de la muntanya per festejar la Patrona de Fornalutx és, o esper que sia, un èxit.
Motivada per la aprovació de la normativa que el Parlament de les Illes Balear va aprovar la passada setmana, seria desitjable que contentàs tant a defensor com a detractors d'aquest costum. Hem de conèixer el passat per conèixer l'origen o la motivació de la festa, ja que com ja ha passat, es pot modificar el seu sentit, perdent a la fi senyes de identitat. Si s'expliqués profusament els participants en gaudirien molt més.
Les administracions tenen l'obligació de formar al poble amb la seva història, perquè això fa identitat i cohesió social, tan necessitats que està, avui en dia. Festa és bàsicament la manifestació lúdica d'una celebració de qualsevol tipus. Des de paganes a religioses, de reconeixement o commemoració d'uns fets o en honor a persones notables o col·lectius, o el que sia. Però sempre, i molt important, és el caràcter social i les persones tenen com objectiu passar-s'ho bé plegades.
Tota festa ha de començar menjant i bevent, lo que du a millorar les relacions socials. Per això després es balla, canta, xerra, festeja o es fa "el que es pot". El primer de tot menjar. Amb la panxa buida és difícil estar alegre.
Un temps la carn era la menjua més apreciada, per ésser escassa i seria el que faria més feliços als participants de una festa. Me, cabrit, aviram, conill, caça, era la més freqüent menjada. Els grans herbívors com els equins (cavalls, mul i ases) i els bous eren menys apreciades, quasi rebutjades. La causa d'això era per dos motius. Primerament perquè eren bísties de feina, que mai estaven grassos de demés, tenint una carn de mala qualitat, magre i fibrosa. No es concebia matar un animal de feina, ja que eren imprescindibles per a les tasques del camp i pel transport. Un altre era la mala conservació d'aquesta pel seu consum familiar ja que mancaven els sistemes de refrigeració. Estam parlant de abans del segle XX.
La construcció de millors vies de comunicació va generalitzar els carruatges tirats per muls i cavalls fent que el nombre de bous per a les feines de camp anés minvant, relegant a les guardes de vaques de raça mallorquina a les muntanyes de la Serra, extenses i sense arbrat.
Una font de proteïna com els bous es podia aprofitar només per fer un consum en poc temps per un col·lectiu una mica nombrós. Que millor que una festa per omplir la panxa i estar contents dels que celebraven una festivitat. Així a molts de pobles de la muntanya davallaven un bravatell, que mataven i repartien fent "escapcions" de carn de bou per a tot es poble. El principi de la festa estava garantit.
A l'any 1904 ja es va prohibir, per sort, a tot l'estat espanyol una ferotge i avergonyint espectacle, les bregues de bous amb cans o altres feres. Sí, aquí a diferents pobles de Mallorca els cans de bou es barallaven amb braus a dins la places dels pobles, com una diversió molt popular, a altres bandes duien elefants, óssos, lleons. El darrer empresari de la plaça de bous de Sóller va ser en Josep Borràs, l'amo en Pep de Can Xim Tambora, que va haver de tancar.
En Pere Antoni Colom i Castanyer de malnom 'Pere Simó', ramader, proveïa els bous per aquestes places de les seves guardes de vaques que pasturaven per les muntanyes de Escorca i Fornalutx. Llogava finques de muntanya com L'Ofre, Cúber, Bini, Montcaire, Son Torrella, Es Teix i altres, per tal de poder subministrar divertiment en forma d'innocents braus als cossos sanguinaris. Aquests braus de raça mallorquina no eren de naturalesa agressiva, però si orats i procuraven defensar la seva integritat davant l'agressió dels cans.
En acabar per decret aquesta ignominiosa activitat els bous havien de trobar altres sortides. El mercat de Palma i dels pobles més grans de Mallorca absorbien una certa quantitat i l'altre per venda directa a les festes patronals dels entorns, que era més rendible. L'amo en Pere Antoni 'Pere Simó' va ser el gran impulsor del consum festiu del bous de la Serra a molts de pobles. M'ha contat el seu besnét.
Un continuador del proveïment de braus per a les festes popular de la contrada va ésser n'Antoni Vicens, l'amo en Toni 'de Bini' fins a finals dels anys setanta. Davallar el bou de la muntanya cap a l'escorxador, cada poble en tenia un encara que rudimentari, era una activitat agradosa per qui el s'havia de menjar i divertida pels jovenots, ja que aquest bestiar orat, entre estirades i arronsades, feia córrer de valent al públic assistent. A les festes no tota la carn era de bous orats, n'hi havia de ximples. Curiosament em contaren que a Andratx n'engreixaven un per a les festes de Sant Pere. Abans de matar-lo el passejaven de forma ostentosa pel poble per anunciar que hi hauria carn de bou fresca a les carnisseries.
La pràctica extinció de les vaques de raça mallorquina a la Serra i a tot Mallorca (l'any 1980 es començà la recuperació de la raça) fa que es modifiquessin les maneres tradicionals, duent un bou de toros (de "raça de lidia"), fermant-lo amb dues maromes, una cap a davant i l'altre cap enrere, per motius de seguretat, amb el suport de grups interessats en modificar la davallada del bou cap a un "encierro"o activitat de risc per consumir adrenalina i suar testosterona. Un altre sector de la població, defensora dels drets dels animals, veu aquesta activitat amb horror i no els hi manca raó. Una cosa és exhibir un animal que has de sacrificar i l'altre maltractar-lo sense motiu. Un animal que has de sacrificar l'has de tractar amb respecte, ja que ell dona la seva vida per a la teva subsistència.
Principis del 1900 a Sóller a on es pot observar com de contents que estan tots, la colla de xerimiers i com de petit que era el bravatell, això sí, ben coronat. Fotos: FAM (Fotos Antiguas de Mallorca)
Està prohibit avui dia malmenar els animals i no és correcte tecnològicament, per la qualitat de la carn, matar-lo si no ha reposat i també està prohibit matar el bou fora de un escorxador homologat. Lo que no està prohibit és menjar carn bona el dia de festa. Anem idò a evolucionar la festa mostrant pel carrers un bou que el poble es menjarà per ventura l'any que ve.
Tota referència a la tauromàquia, és pura contaminació cultural. Tot el que sia defugir de la tradició o del motiu de la festa del Dia de la Patrona, és un empobriment cultural. "Davallada del bou" si, "correbou" no.
* Gabriel Puigserver és manescal i recuperador de la raça bovina mallorquina des de 1988, president de l'Associació de criadors de bestiar boví de raça mallorquina
