El primer volum de El capital. Crítica de l'economia política de fou publicat el 1867, ara fa 150 anys; el pròleg de la primera edició porta la data del 25 de juliol. Com anuncia el subtítol, aquesta obra és un tractat de crítica de l'economia política, però és també una obra de filosofia, a més d'un tractat d'economia i un tractat polític sobre les relacions de dominació entre les classes socials, d'un costat els proletaris, els que no posseeixen més que la seva força de treball, i de l'altre els burgesos, és a dir, els propietaris dels mitjans de producció.
Quin és el seu significat, que ens provoca la commemoració de la seva publicació? En primer lloc convé recordar que aquesta obra no és fruit del que avui diríem un projecte d'investigació, és a dir, no surt des de qüestionaments purament teòrics o científics, sinó que surt com a reflexió d'una crisi econòmica, la de 1857, que Marx ja havia predit; aquesta és la que el provoca a tancar-se per investigar el funcionament de l'economia, i ho feu tan intensament, dia i nit, de tal manera que al cap d'un mes es veu obligat a interrompre per raons de salut. La circumstància, que origina l'obra, és digna de ser esmentada, perquè ens situa en el món intel·lectual de Marx: la praxi, des de la qual pensa i ella és alhora la matèria de reflexió.
Efectivament, El capital entra en el selecte grup d'obres filosòfiques pel fet d'inaugurar una nova manera de fer filosofia. No es tracta d'ensenyar a l'Estat com ha de ser, tal com ja havia dit Hegel, no es tracta d'escriure utopies o somnis sobre com voldríem que fossin les coses, sinó de mostrar com funciona la societat civil i en concret l'estructura econòmica, que n'és el seu eix vertebrador. En el sentit marxià, pensar des de la praxi no vol dir simplement aplicar-li receptes que no sabem ni d'on venen ni on van; sinó mirar com funciona per així veure els punts negatius o febles i preveure com pot anar evolucionant i com es pot influir en aquesta evolució a través del treball i la lluita.
Per entendre millor què significa pensar des de la praxi fixem-nos en què ofereix El capital. És una crítica de l'economia, però no perquè li tregui les seves mancances, absurds i contradiccions; la crítica no es realitza posant de manifest tots els retrets que se li puguin fer, sinó exposant com funciona, exposant-lo amb la màxima objectivitat i transparència i és aquest mateix funcionament que es mostra com contradictori i, sabent d'on provenen les contradiccions, es poden cercar solucions. És l'exposició mateixa que és la crítica. La gran aportació de El capital és haver posat al descobert els mecanismes de funcionament del capital.
En carta a Engels del 14 de gener de 1858 Marx conta al seu amic que, mentre estava concebent l'obra que serà El capital, la lectura de la Ciència de la Lògica de Hegel li ha "prestat un gran servei" pel que fa al "mètode d'elaboració del tema". Aquesta mateixa connexió la destacarà Lenin posteriorment. I com es poden connectar unes obres aparentment tan llunyanes, una, tinguda per la culminació de l'idealisme, i l'altra que seria el mateix en el materialisme? Si no volem negar els fets, haurem de matisar els conceptes o les qualificacions. La semblança és enorme pel que fa el mètode, que no és altre que el de l'exposició com a crítica. De la mateixa manera que Hegel fa una exposició dels grans conceptes de tota la metafísica i exposant-los mostra la seva insuficiència i la necessitat d'anar més enllà d'ells, així també fa Marx amb el capitalisme: exposa el seu funcionament que ja per ell mateix es manifesta com a contradictori i autodestructiu.
No es pot negar que en aquest segle i mig moltes coses han canviat, també en el funcionament de l'economia. Malgrat els canvis El capital segueix essent un referent. És ver que avui possiblement el fetitxisme de la mercaderia ha estat substituït pel fetitxisme de l'economia financera; el fetitxe ara són els comptes, els rendiments comptables. La producció ja no tendeix a crear mercaderies que puguin satisfer necessitats de la gent, sinó objectes atractius que facin ganes de comprar, encara que un cop arribats a casa siguin llançats. És l'imperi del consumisme. És una passa més en el camí d'una major abstracció, que és el camí per on avança el capitalisme, perquè és la manera de fer-se invisible.
Aquesta commemoració és una bona ocasió per a reivindicar l'actualitat de El capital, reivindicació que sembla un crit en el desert. És curiós pensar que fa 30 o 40 anys Marx semblava el referent de tot burgès ben pensant i ara no sigui ni esmentat. Per això em permet acabar amb les darreres paraules del pròleg de Marx a la primera edició del primer volum de El capital: "Pel que fa als prejudicis de l'anomenada opinió pública, a la qual mai he fet concessions, seguiré atenent-me al lema del gran florentí: Segui il tuo corso, e lascia dir la gente (Dante a la Divina comèdia)".
* Prevere, catedràtic emèrit de Filosofia
