Aquestes paraules van dirigides als més joves i, de manera especial, a la meva filla de nou anys, na Coloma, que em demana els vespres què és això de sa Feixina.
Aquests dies he tengut l'oportunitat d'explicar-te, Coloma, que en el nostre món les coses no sempre són el que semblen; que a la vida, a més d'amics, jocs i diversió, també et trobaràs amb situacions adverses i coneixeràs la hipocresia, la falsedat, l'odi i, sobretot, la por dels homes i les dones.
La por, una paraula de tres lletres, aguda, simple, breu, però amb una càrrega i una força que bé coneixen les persones que la utilitzen en contra d'altres i bé la pateixen els de sempre: els més dèbils.
T'he explicat que hi ha persones que no sempre desitgen el bé pel qual diuen que treballen, que no entenen els conceptes que us ensenyen a l'escola: amistat, tolerància, convivència... Hi ha qui utilitza el càrrec (a l'escola, a la feina, a la política...) per aprofitar-se dels més dèbils, d'aquells que sempre callen, dels qui no criden més fort que els altres, dels qui reben insults o, simplement, no actuen amb tanta vehemència com altres.
A la vida et trobaràs amb gent que gaudeix de dir als altres com han de pensar i amb qui o què han de creure. Aquesta gent et voldrà donar lliçons de com has d'entendre la teva sexualitat, com s'ha de definir la teva relació de parella o si ets lliure o no de seguir amb el teu embaràs. Aquesta gent es creu amb una autoritat moral superior a la teva i et voldrà condicionar la vida, al mateix temps que aprofiten, en privat perquè no diguin, per fer tot allò que et recriminen. Això és hipocresia.
Has de saber, Coloma, que al nostre país vàrem viure una guerra civil, on els veïnats d'un carrer mataven els veïnats de l'altre. Tal dia com avui, un 18 de juliol, ara fa 81 anys, un militar de l'exèrcit es va alçar en contra del Govern.
Ho va fer per llevar-los del poder i va provocar una guerra que va durar tres anys. En la guerra se sembra l'odi i la rancúnia. Al llarg de quaranta anys de dictadura i repressió es congria aquest odi, que es va voler eliminar d'un dia per l'altre amb una mal anomenada "transició". I en aquests moments, l'any 2017, hem tengut l'oportunitat de viure en primera persona, especialment a Porreres, com les famílies de les víctimes d'aquest odi s'han retrobat amb les restes dels seus familiars assassinats durant la repressió franquista.
Hi ha qui ha considerat, durant anys, que el fet d'amor de retrobar-te amb els teus pares, germans o padrins és una manera d'incitar a la revenja, a no oblidar ni superar els fets succeïts anys enrere. Com? Un acte d'amor com el de retrobar-te amb els teus avantpassats que maldescansen en una fossa comuna, en una cuneta o en un pou, perquè puguin descansar amb els seus pot ser un acte d'agressió? No, no fan mal a ningú. Simplement demanen una mica d'amor i de comprensió per part de tots.
També aquest 2017 l'ajuntament de Palma ha compromès la seva paraula per llevar un monument aixecat per honorar una part de les víctimes d'aquesta guerra.
Es tracta d'un monument que es va construir durant la repressió, pels qui guanyaren la guerra, com a record a les víctimes, les seves víctimes. Només serveix per mostrar la divisió i l'enfrontament entre les víctimes d'una guerra: els vençuts, però també, en aquest cas, els vencedors. A una part de les víctimes no se'ls uneix ni se'ls reconcilia. I aquesta divisió és real i viva entre la ciutadania. La hipocresia, la falsedat i la por, avui, encara és als nostres pobles i ciutats, a les nostres institucions.
Però has de saber, Coloma, que els qui hem votat aquest 18 de juliol de 2017 al Ple del Consell de Mallorca ho hem fet sense por, malgrat les amenaces. Ho hem fet honestament, malgrat els insults. Pensam que amb decisions com aquesta feim possible retrobar la pau i la serenor que vàrem perdre tots plegats el 18 de juliol de 1936, ara fa 81 anys. Creu-me: no hi haurà reconciliació sense dignitat, justícia, veritat i reparació amb les víctimes.
Hem votat no declarar bé catalogat el monument de sa Feixina. Tothom sap que amb aquest expedient patrimonial s'ha cercat boicotejar l'ajuntament de Palma. En cap moment s'ha volgut reconèixer cap valor patrimonial sobrevingut ara fa un any. Tothom sap que els qui apel·len la concòrdia, la convivència i la unitat seran els mateixos que cercaran els mecanismes per deixar perdre una oportunitat per unir-nos i cloure les ferides d'una guerra, de la qual encara patim les conseqüències.
*Vicepresident primer del Consell de Mallorca
