El valor patrimonial sol aparèixer massa vegades com una condició subjectiva abordada de forma diferent a cada experiència d'investigació i gestió en la matèria. Això es deu al fet de que la decisió sobre el que considerem patrimoni i el seu valor, malgrat la disponibilitat de paràmetres objectius i algoritmes de valoració, finalment resideix sempre en una apreciació de criteri per part d'un "especialista", un administrador públic o una persona normal i corrent "interessada" en la matèria.

El patrimoni públic és de tots i mereix una valoració més seriosa. Res justifica la destrucció o la conservació d'un element patrimonial en contra de la valoració tècnica-objectiva ben argumentada, més si tenim en compte que el reconeixement i preservació del bé així valorat no implica en cap cas l'aprovació dels continguts subjectius inherents.

Qualsevol intervenció patrimonial objectiva, ja sigui sobre el patrimoni cultural o natural, s'ha de fonamentar sempre en la seqüència lògica identificació/caracterització - valoració - jerarquització (o priorització) - proposta d'actuació.

La valoració del patrimoni cultural no és matèria exclusiva de les càtedres d'Història de l'Art, ni dels departament jurídics. El procés de valoració d'aquest patrimoni públic ha d'esser de caràcter multidisciplinari amb la intervenció conjunta de tècnics en patrimoni, arquitectes, arqueòlegs, antropòlegs, geògrafs..., que realitzin una valoració exhaustiva de l'element o bé patrimonial.

Per altre part, les tècniques de valoració han d'aplicar barems basats en criteris tècnics-objectius que facin referència als diferent eixos patrimonials: 1) factors intrínsecs (materials i formes constructives, significació i representativitat històrica, contingut artístic, singularitat de l'estil, estètica, ...), 2) factors extrínsecs (potencial didàctic, potencial turístic, capacitat de desenvolupament local, ...) i 3) vulnerabilitat (estat de conservació, situació, accessibilitat...).

En tota valoració patrimonial cal diferenciar els elements objectius de valoració, expressats en variables definides i eventualment parametritzades, separant-los dels valors subjectius on l'assignació de valor respon a una sèrie de factors ideològics, perceptius o de significació social no associats a una dimensió tècnica ni a estàndards paramètrics d'avaluació.

Per tot això, cal defugir de subjectivitats ideològiques, fonamentalismes o valoracions basades únicament en l'opinió d'experts omnipotents o contaminats, per centrar-se en una valoració multidisciplinària i objectiva, sempre en pro de l'interès general i que proporcioni credibilitat davant l'opinió pública.

* Doctor en Geografia per la UIB