Tribuna

Les veus i vots que no podeu ignorar

13.06.2017 | 02:45
Les veus i vots que no podeu ignorar

No vull entrar a rebatre cap argumentació tècnica respecte a protegir pedres feixistes, el feixisme no es protegeix, ni es contextualitza, ni es vota, el feixisme es combat.

Però si vull transcriure el testimoni d´aquelles persones que no han tingut ni veu ni vot dins la comissió que el passat 7 de juny va decidir, per majoria d´abstencions i baix l´argumentació d´un informe, protegir pedres que ofenen els Drets Humans i la seva memòria.
La carretera sembla una serp, crits i plors, no et pots aturar, camines i camines, nins morts i pares que els enterren allà mateix, els canons del Cervera, Canarias i Baleares segueixen la caravana des de la costa mentre l´aviació metralla a la gent, a vegades els vaixells disparen les bombes contra la muntanya i les roques es desplomen i esclafen als infants. Na Consuelo Torres té 10 anys, la seva mare ha perdut el seu germà i va demanant per aquí i per allà, hi ha nins tombats a les cunetes i ella no sap si estan dormits o morts.
En José Ginés amb 18 anys pensa que això és un crim de guerra, que no té altre nom, que res té a veure la guerra amb lo que veu, hi ha nins, vells i ferits, dones embarassades, una situació que no pot controlar, ho intenta però la gent corre baix la metralla i les bombes dels vaixells.
Les bombes que dispara la tripulació del Baleares, Canarias i Cervera s´intensifiquen a l´altura de "La Herradura", en José Martos quan arriba a la costa del camí, veu el panorama més gran damunt de la terra, està tot ple de morts, al centre de la carretera hi ha una nina de no més de tres anys plorant, al voltant la seva família, morta per les bombes dels vaixells, anys després descriu la situació com "un Gernika".
Na Carmen Ruiz plora i crida: Mare, mare, mare!, la seva germana no sap com consolar-la, van les dues nines amb un grup d´infants dirigit pel seu mestre, els vaixells insisteixen bombardejant la gent i el mestre cada dia fa recompte "Avui en falten tres, avui en falten dos.."1
En Paco Ferrer és sols un nin, fuig amb els seus pares i germans per la carretera, quan els vaixells callen, ells s´aturen a descansar, veu un home molt quiet que està assegut damunt una pedra, el mira, està mort i li falta mitja cara2.

El febrer de 1937, el creuer de guerra Baleares, junt amb el Canarias i el Almirante Cervera, participa a la denominada "masacre de la carretera de la muerte" també coneguda com "la desbandá", quan la població fugia atemorida per la costa des de Màlaga a Almeria per la imminent entrada de les tropes nacionals a Màlaga, bombardejat a la població civil indefensa i desarmada. Es calcula un número de 300.000 desplaçats i entre 3.000 i 5.000 víctimes civils mortes bombardejades pels vaixells i l´aviació feixista.

Aquesta és l´historia que no surt a l´informe per protegir el monument que honora " Los héroes del crucero Baleares". Un informe que es diu "jurídic" redactat pel cap de serveis jurídics del Consell de Mallorca i que ignora els crims de guerra que relaten els testimonis que les visqueren directament, que desvincula el vertader significat de les pedres feixistes que ens imposà la dictadura i que perpetua la actual democràcia. Un informe que defensen entitats que es diuen proteccionistes del patrimoni històric però que ignoren la història del patiment de les víctimes del franquisme, que sabem perfectament que les pedres sí tenen ideologia, posicionades devora partits i grups de l´extrema dreta que exhibeixen banderes franquistes davant el monument. Un informe jurídic que introdueix informes d´entitats internacionals de patrimoni monumental militarista, però que omet els informes de la ONU respecte al dret internacional envers les víctimes de violacions de Drets Humans i les recomanacions del Relator Especial de las Nacions Unides al Govern Espanyol, en senyor Pablo de Greif, sobre els drets de les víctimes del franquisme i la retirada de la simbologia franquista.

Avui es reuneix la comissió política de Patrimoni del Consell de Mallorca per valorar si les pedres inaugurades per Franco i exhibides durant 80 anys a la plaça pública de Sa Feixina, mereixen ser protegides, exigim que siguin conseqüents amb els seus vots i els seus votants però sobretot amb la memòria de les víctimes del franquisme, especialment amb la població civil indefensa que patí els bombardeigs del vaixell de guerra Baleares.

1. Testimonis extrets de "Diario Sur Malága, 8 febrer 2017"
2. Testimoni de Paco Ferrer, membre d´honor de l´Associació Memòria de Mallorca

(*) Representant de l´Associació Memòria de Mallorca

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine