Poc es devien pensar els professors Mateu Cabot, Joan Lluís Llinàs i Pau Frau que la seva demanda contra Miquel Comas esdevindria un altaveu per denunciar la falta de transparència del centre formatiu i investigador més important de les Illes Balears. Una qualitat, com ha quedat pal·lès, que es practica a segons quines unitats d'aquesta universitat, però que no sempre és fàcil de desemmascarar.
És cert que la denúncia dels docents va aconseguir un dels objectius: truncar el present polític i en primera línia de Comas. Però lluny de tenir un exregidor cofoi, aquests dies hem pogut comprovar la valentia i la coherència d'una persona que ha patit, però que ha sabut mantenir la compostura.
No tothom té el coratge, la paciència i el temps per denunciar-ho; i tampoc els doblers, és per això que Miquel Comas ha posat en marxa una iniciativa 'UIB, no callis' que recull donacions per sufragar les despeses judicials que ha de pagar, (tot i haver guanyat les demandes que els professors li posaren als jutjats) i que, alhora, té la finalitat de donar aixopluc a tothom que hagi patit o pateix situacions injustes en aquesta institució.
La veu de Comas se sent i se sentirà. De fet, amb totes les sentències guanyades, Miquel Comas ha decidit rompre el silenci autoimposat i complir la promesa de respondre les qüestions dels mitjans de comunicació una vegada finalitzat tot el procés judicial.
Ara queda per saber quines mesures aplicarà la Universitat al seu propi sistema de contractació docent i als dos professors que eren membres del tribunal que va donar la plaça al senyor Frau, que la justícia ha anul·lat dues vegades.
La Universitat és una institució de tots els ciutadans, el centre de la raó, la crítica i el coneixement. És per això que cal demanar resposabilitats per restituir-ne el prestigi perdut.
