Tribuna

Prou subcontractació i externalització de talent públic

06.06.2017 | 02:27
Prou subcontractació i externalització de talent públic

La crisi provocada pels contractes per a la realització d'estudis que foren atorgats a empreses del cap de la campanya electoral de Més per Mallorca no ha estat mai, en el que és fonamental, un assumpte de legalitat o il·legalitat. Si inicialment es podia tenir algun dubte raonable, tot i que la darrera paraula la tindrà la Fiscalia, ha quedat bastant esvaït amb l'Informe (A F1/2017) de Control Financer.


Per una altra banda, no crec que en aquesta crisi siguin un element rellevant els dubtes sobre la rendibilitat dels estudis realitzats. Això està prou clar en la majoria –no en tots– dels treballs. Val a dir que, sense tenir ni la més remota idea sobre l'autoria, en un article publicat a Diario de Mallorca el 25-10-2016 vaig afirmar (i ara que m'he rellegit els documents ho reiteraria) que "tant l'estudi 'El consum cultural a les Illes Balears', com el que han titulat 'Aproximació a la determinació de l'impacte econòmic de la cultura a les Illes Balears', s'han presentat com uns treballs de recerca pioners. Això és, si més no, una fal·làcia que, potser, pretengui ocultar la falta de transparència, participació i eficiència en l'elaboració d'aquest imprescindible pla de cultura que ja hauria d'estar en marxa. Curt i ras: en cap dels citats estudis hi ha massa de pioner ni d'innovador. El substancial d'allò que s'ha 'estudiat' en el primer dels esmentats treballs ja se sabia només consultant alguns productes estadístics de l'INE, de l'IBESTAT, i, sobretot, els anuaris d'estadístiques culturals del ministeri d'Educació, Cultura i Esport, amb una novetat important: el que en aquestes estadístiques es nominen hàbits i pràctiques culturals, a l'informe del Govern més progressista de la nostra història autonòmica s'han transformat en consums culturals".

En qualsevol cas, aquest assumpte ha palesat –i això és el que em sembla més rellevant per al futur– una pràctica que qualificaria de subcontractació i externalització de talent públic. Amb això vull dir que no em sembla de rebut que, a tall d'exemple, tenint, com té Balears, el Centre Balears Europa, l'ajuntament de Palma hagi de subcontractar a una empresa privada la gestió d'una sol·licitud de fons FEDER; que amb el potencial que té l'Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB) no pugui dissenyar amb recursos propis un "baròmetre turístic"; o que, amb els excel·lents professionals que hi ha a la direcció general d'Innovació i Recerca, s'hagi d'externalitzar la diagnosi de l'economia del coneixement. Diguem-ho sense embuts: Una administració autonòmica que ha de recórrer a aquestes pràctiques per fer les diagnosis de la realitat que ha d'administrar, i, si és el cas, transformar, o és una pobra administració d'autogovern, o fa una utilització dels diners públics, si més no, poc exemplar.

Acabi com acabi l'afer dels "contractes menors de Més", seria molt recomanable que fos el darrer cas de nyaps semblants i, per tant, s'implementessin mesures per evitar que torni a passar una situació semblant. Altrament dit, bé estaria que s'aprofités la situació de crisis per a impulsar alguns canvis polítics-institucionals per tal reforçar i prestigiar el talent públic autonòmic. Se m'ocorre que, a tall d'exemple, és hora de reforçar l'IBESTAT, d'accelerar la reobertura del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, o de posar en marxa un Institut Demoscòpic Balear.


Em diran que sóc un utòpic, i potser no els falta raó. Però, per si de cas, recordin que, en paraules de Xavier Antich, "tot el pensament utòpic sorgeix, en realitat, de l'activitat de la imaginació que especula amb una realitat altra que corregeixi les deficiències de la realitat existent" i que, més enllà d'aquest trist episodi de contractes menors, "imaginar un altre escenari, per a la nostra vida en comú, que esmeni la realitat en allò que ens apareix com a deficient i injusta, és l'única manera de no caure en la complaença per l'estat actual de les coses o de no convertir l'acció en una mera inèrcia i en una claudicació". En aquest sentit la gestió dels #AcordsPelCanvi precisa un gir, perquè passats els dos primers anys de legislatura, té un preocupant tarannà claudicant.

* Analista sociolaboral

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine