Tribuna

La renda social garantida a Balears: el dret a un ingrés mínim

02.06.2017 | 01:35
La renda social garantida a Balears: el dret a un ingrés mínim

Si els anys 80 i 90 la drogoaddicció i les malalties mentals eren situacions que podien derivar en cronicitat i marginació, actualment la precarietat econòmica i la manca d'ingressos garantits és un risc de marginació i cronicitat.

La crisi econòmica i les politiques neoliberals majoritàries aplicades per fer-hi front han generat noves situacions de vulnerabilitat econòmica i social: la precarietat laboral, contractes de treball de poques hores o de pocs mesos, sous baixos, reducció de les prestacions d'atur, molta competència per a treballs poc qualificats, dificultats per trobar feina a partir de determinades edats... són algunes d'aquestes conseqüències. El mecanisme d'inclusió social que suposava la participació en el mercat de treball està fallant per a amplis sectors de la població.

La posada en marxa de la renda social garantida (RSG), ara fa un any (la llei de la renda social garantida es publicà en el BOIB el 14 d'abril de 2016), va esdevenir una fita en l'autogovern de Balears i el desenvolupament de polítiques socials.

A Balears, mitjançant la renda social garantida, es desenvolupà un dispositiu per donar cobertura a les persones i les llars en risc d'exclusió per manca d'ingressos estables. És una renda garantida, un dret reconegut per a qualsevol persona amb tres anys de residència a les Balears i dificultats econòmiques acreditades. Aquest matís de reconeixement de dret i de no vinculació a un pressupost variable configura la garantia de percebre la renda, sense límit de temps, mentre es mantinguin les condicions de necessitat.

Com bona part d'aquests tipus de rendes garantides al nostre entorn, l'origen de l'RSG es focalitzà inicialment en l'atenció a col·lectius específics, que progressivament s'han anat ampliant. Els primers mesos es prioritzaren les famílies amb menors sense ingressos. Des de gener de 2017 es prioritzen i la poden sol·licitar:

-Les famílies amb dos o més membres que no tenguin el mínim d'ingressos que estableix la Llei de la renda social. Aquests ingressos són de 557 euros per a dues persones, 643 euros per a tres, 686 per a quatre i augmentats fins a un màxim de 776. Totes les famílies que tenguin ingressos econòmics inferiors a aquestes quanties la poden sol·licitar. Això significa que poden cobrar la renda social garantida en la totalitat o que la renda pot ser un complement a ingressos econòmics que pugui percebre la família.

-Les persones soles perceptores de pensions no contributives. L'any 2017, aquestes persones reben una pensió de 368 euros el mes, i la renda social complementa aquesta pensió amb 108 euros mensuals.


Després d'un any en funcionament, a qui arriba? Ara hi ha 1.156 titulars, dels quals 363 són beneficiaris de PNC; els altres 793 són famílies en situació de dificultat econòmica. La mitjana de les famílies és de quatre membres, és a dir, arriba directament al voltant de 3.700 persones.

L'RSG es pot compatibilitzar amb altres prestacions finalistes, com ara una beca per menjador o un ajut econòmic per dependència.

A qui s'espera ajudar de manera efectiva? La renda social garantida pot millorar la situació de les famílies amb estructures dèbils, clarament les famílies monoparentals empobrides. També pot ajudar les famílies amb més dificultats d'inserció laboral amb càrregues familiars. Pot ajudar a millorar la situació de dones joves en dificultat per violència de gènere, dones grans empobrides i altres situacions de dificultat.

S'ha de tenir present que l'RSG promou canvis a mitjà i llarg termini que, per descomptat, s'avaluaran; canvis en les estratègies familiars desenvolupades per evitar l'explotació extrema, atès que evita que ningú no es trobi en situació d'emergència per manca de recursos. Pot aturar el procés d'exclusió, quan ha començat per la cronificació d'una situació d'atur, atès que permet estabilitzar la situació. En definitiva, pot permetre a molta gent recuperar la dignitat i evitar l'estigma de la pobresa. Aquesta prestació és un dret reconegut, no una concessió que es dona i es lleva de manera arbitrària.

Què s'aporta a aquestes persones? Les famílies cobren una mitjana de 686 euros per mes; les persones soles, 108 euros, bàsicament perquè en aquests casos es tracta d'un complement de les PNC. Les quanties són limitades, no podem arribar a les aportacions de Navarra o el País Basc. Les condicions de finançament que vivim a Balears no ens permeten arribar als nivells que voldríem. En aquest sentit, continuam reivindicant el finançament que necessitam i que és de justícia. Som una de les comunitats que més aportam, també som una de les comunitats més maltractades per l'Estat i amb un mercat de treball més injust (estacional, precari, amb sous molt baixos, etc.). Aquesta combinació de condicions s'expressa en múltiples indicadors: les pensions més baixes de l'Estat, manteniment de nivells de pobresa alts, greus dificultats educatives, etc.

Un dels propers objectius amb relació a la renda social garantida és aconseguir més agilitat en la tramitació, per això hem incorporat més treballadors públics al Servei de Serveis Socials, que és l'encarregat de gestionar-la, i l'altre repte és incloure-hi, tan aviat com sigui possible, les persones que viuen soles, especialment les més grans de 45 anys sense ingressos, que tenen més dificultats objectives d'incorporar-se al mercat laboral. Per a les persones soles sense ingressos, la quantia de la renda social garantida seria de 428 euros.

No és l'única prestació pública desenvolupada per aquest Govern, també s'ha posat en marxa la prestació d'emancipació per a joves extutelats per l'Administració pública i, juntament amb els consells insulars, es manté la renda mínima. Però sí que és l'única renda garantida.


Hi ha qui es demana si, amb l'RSG, es posarà fi a la pobresa. Hem de dir que no, que aquestes famílies i persones continuaran en situació de pobresa, però, sens dubte, en moderarem els efectes més negatius. La pobresa és conseqüència de fenòmens i causes estructurals, la resolució dels quals escapa a la capacitat d'una prestació, encara que sigui garantida. Els efectes del sistema econòmic que produeix la pobresa depenen de l'evolució del mercat de treball, del model productiu que es desenvolupa, de les condicions laborals i salarials, de politiques de recaptació progressiva i de molts altres factors.

L'acció política, incidint de manera permanent i transformadora sobre l'educació, la salut, el mercat de treball, el dret a l'habitatge i els drets socials, sí que pot arribar a canviar aspectes substancials de la nostra societat, redistribuint millor la riquesa i reduint les desigualtats socials.

En qualsevol cas, com deia Nawal el-Saadawi, sense independència socioeconòmica no hi ha llibertat ni dignitat. Ella explica que "la dignitat té molt a veure amb poder pagar les teves despeses." I a fer-ho, quan les alternatives fallen, ajuda clarament l'RSG que hem desenvolupat. La renda social garantida, a les Illes Balears, constitueix un instrument capaç de fer real el dret a subsistir de tota la població, a través, entre altres mitjans, d'un augment del poder de negociació dels més vulnerables, d'una millora de les condicions de vida de les persones en situació de dificultat.

* Consellera de Serveis Socials i Cooperació

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine