na de les millors notícies dels darrers anys en el camp de la dignitat laboral ha estat la irrupció reivindicativa de les "kellys", les que netegen els hotels, un col·lectiu sempre oblidat que assumeix una càrrega de feina increïble i que van decidir rompre el silenci sobre la seva situació.
Quan les observo no puc evitar trobar paral·lelismes amb un altre col·lectiu, els professionals de joventut, on incloem tècnics, dinamitzadors, informadors i, especialment, directors i monitors de temps lliure; parlam de milers de professionals anuals. Aquest col·lectiu ha viscut molts d'anys instaurat dins una precarietat socialment acceptada i institucionalment promoguda, sempre mirant a un altre costat, amagant-se rere l'excusa de poder oferir serveis barats a les famílies que necessiten els seus serveis.
Parlam d'un col·lectiu majoritàriament jove, però no exclusivament, en què molts cops s'aprofita de persones que treballen a l'estiu o a temps parcial compaginant estudis, en què els contractes de curta durada i esporàdics fan que sigui complicada la reivindicació col·lectiva, en què els que treballen a temps complet i durant tot l'any es troben molts cops sense el suport necessari per reivindicar allò que és just. Tot i haver focalitzat molt en els joves avui dia ens trobam a persones de totes les edats treballant a serveis de joventut, menjadors escolars, escoles matineres i activitats extraescolars, on els ingressos obtinguts esdevenen de vital importància per a moltes famílies.
Dins l'entorn de l'administració s'han d'aguantar comentaris com "s'ho passen molt bé", "haurien de pagar enlloc de cobrar" o "van a fer feina amb calçons curts", quan haurien d'estar admirats per un col·lectiu que fa una feina molt complexa, de formigueta, endinsant-se dins col·lectius juvenils i infantils, motivant-los -qui troba que és fàcil que ho provi- i treballant per millorar la realitat del joves a través de la fórmula més difícil, apoderant-los.
Existeix un altra perversió laboral a les activitats de temps lliure, especialment escoles d'estiu i campaments, que és la de tenir fins a la meitat dels monitors sense titular i que es troben en període de pràctiques, una possibilitat que permet la normativa d'activitats de temps lliure actual (pensada per activitats de voluntariat) però prohibida per la normativa laboral, en què una persona en pràctiques no pot, en cap cas, ocupar el lloc destinat a un professional. La normativa de temps lliure també s'està modificant per evitar aquesta interpretació.
Des del canvi de govern a les institucions, concretament a la direcció general d'Esports i Joventut i l'Institut Balear de la Joventut, s'ha iniciat una feina de suport a aquestes figures professionals per donar-los el reconeixement que es mereixen, informar-los i animar-los a reivindicar i denunciar les males pràctiques al sector, tenint en compte que si tenim millors condicions laborals els treballadors duraran més temps dins el seu àmbit professional i millorarem molt l'experiència i la formació continuada.
No vull en cap cas criminalitzar totes les entitats, empreses i administracions, per sort són moltes, i cada cop més, les que vetllen per unes condicions òptimes dels llocs de feina tot respectant el conveni col·lectiu del sector, que sí, existeix i s'ha de complir. Des de sempre, les empreses que compleixen fermament amb la legalitat han tingut problemes per guanyar concursos públics o oferir serveis privats enfront de les que presenten ofertes econòmiques on és impossible complir la legalitat.
Reivindiquem uns professionals de joventut reconeguts laboralment, amb condicions justes i que permetin treballar dignament dins el temps lliure, oferint un servei de qualitat que té un preu, i quan aquest preu recau en les famílies que es posin en marxa els mecanismes públics per garantir l'accés a aquest, però mai a costa dels treballadors.
