No hi ha dubte que la passada diada e Sant Jordi passarà a la història com una de les més festives i concorregudes de la nostra comunitat. El fet de caure en diumenge havia fet recelar més d´un llibreter sobre la idoneïtat de la data. Però la realitat ha estat que, lluny de retreure els lectors, aquests s´han acostat més que mai a les diferents parades, repartides per tot el centre de Palma i la majoria de pobles de la part forana.
Un altra aspecte a destacar és la gran quantitat i varietat de títols oferits, els quals abraçaven gairebé totes les temàtiques: llibres de poesia (molts, una bona notícia), de narrativa, d´anàlisi d´algun episodi rellevant de la nostra història, receptaris de cuina (un autèntic boom), estudis sobre les nostres tradicions, llibres d´assaig, contes per a infants... Tot això, és clar, vora els clàssics de sempre, aquells que no passen mai de moda i als quals acudim quan de refermar els grans conceptes sobre la vida i la literatura es tracta, de la mateixa manera que ho feim amb les obres mestres de la pintura, la música o el cinema.
Una de les facetes més entranyables d´aquesta gran festa del llibre i la cultura és el contacte directe que el públic lector (majoritàriament femení, val a dir-ho) estableix amb els escriptors, normalment a través de la signatura de llibres o opuscles de la seva autoria. Es tracta d´un ritual que té alguna cosa de vanitós, certament, però que constitueix també una oportunitat immillorable de refermar els llaços entre l´escriptor o escriptora i els seus lectors. D´establir, si més no, una mena de complicitat mitjançant la qual ambdós protagonistes s´uneixen a través d´un lligam que té quelcom d´íntim i amical, encara que la dedicatòria resulti finalment una frase feta o un estereotip a l´ús.
Un altre qüestió interessant és la naturalesa de la relació existent entre l´escriptor i el lector que adquireix la seva obra. En un tant per cent elevat, especialment quan parlam d´escriptors locals, es tracta de familiars i amics que se senten identificats amb els valors o la manera d´escriure de l´autor. La sorpresa sorgeix quan aquella persona que s´acosta tímidament a la parada és algú a qui no coneixes; llavors es dispara una mena d´emoció íntima, una bella curiositat per saber què hi ha vist, en la teva obra, qui n´hi ha parlat o per què l´ha adquirida. Tractes d´esbrinar totes aquestes respostes a través de la seva expressió, en una mirada tan fugaç com discreta. Però no goses demanar res ni profanar el santuari que constitueix aquell misteriós i anònim lector: et limites, simplement, a tornar-li el llibre, curosament dedicat i acompanyat d´un lleuger somriure, mentre t´interrogues, més enllà de mites i llegendes, sobre el vertader sentit de la festa de Sant Jordi.
