Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Botelló

Pareix que hi ha un consens generalitzat a dir que els anys adolescents es compten entre els més agraciats de la vida. Quan ja no es tenen, en queda el record, més o menys tamisat per la nostàlgia, mesclada amb les dosis, lògiques i comprensibles, de malenconia. Passa que no sempre ens hi reconeixem del tot, en l'adolescent que vàrem ser. És també força comú relacionar els anys de joventut amb el poc seny, un temps de fesomia carnavalesca en què es poden perpetrar tota casta d'excessos i capbuitades, i encara que n'hi hagi de pujades de to, es perdonen i demà serà un altre dia. Potser no sigui del tot encertada, aquesta positura.

Totes les generacions, és llei de vida, tenen la seva joventut; és, doncs, raonable acceptar que es considerin les altres des del punt de vista de la que es va viure. Allò que no és de gaire rebut és jutjar els adolescents que ens envolten només des de la negativitat; al cap i a la fi, els joves d'ara no fan més que repetir un relat que transmet un esquema universal: les generacions del present s'han de rebel·lar contra les que les han precedit, han de trastocar els valors i les pautes que els pares els han donat. Un adolescent massa bon al·lot, dels que sempre creuen allò que els manen els pares o els mestres, dels que mai no protesten per res, són un rara avis. Els joves d'ara fan el que han de fer, no són ni millors i ni pitjors que els jovençans d'altres temps anteriors i d'altres contrades.

?Tanmateix, dins la roda generacional de la societat en què estam immergits hi ha unes quantes peces que grinyolen força. Diversos analistes socials ens han avisat del fet que, per exemple, els anys d'adolescència s'han escurçat de manera notòria, en el sentit que els joves dels nostres dies viuen experiències (les de caire sexual, ras i curt) amb una precocitat no sempre positiva; la innocència, la capacitat de sorpresa, la ingenuïtat es perden alhora ben dejorn, i prefiguren unes ments madures molt abans del que pertoca, unes ments massa sovint barallades a mort amb ells mateixes i amb el món. Tots els qui s'han de veure en l'avinentesa de conviure amb adolescents (mestres, entrenadors, monitors, i no diguem els pares) saben de les dificultats (i, per paga, amb la nul·la col·laboració i comprensió, d'alguns pares que no volen trobar cap defecte de fàbrica en els seus cadells angelicals) que comporten. Per altra banda, a l'entorn de l'ideal de la joventut s'hi ha generat una indústria de l'oci que produeix uns guanys que fan feredat; allà, en les macrodiscoteques xarones, amb renous diabòlics que de manera generosa s'anomenen sovint música, o en els centrals comercials adotzenats, estibats de ginys elèctrics, en què s'hi tuden tardes i nits senceres, figura que els joves hi són feliços. Costa creure que sigui així; hi van perquè no volen, o no els han proposat, descobrir alternatives, que sense cap dubte sortirien barates, més engrescadores que les esmentades. O perquè no volen ser diferents, els rars, de la colla.

?En l'edició del passat diumenge referia aquest diari la notícia de la reunió d'un seguit de regidors de diferents pobles per trobar solucions al "tema del botelló". És una bona iniciativa, no cal dir-ho, a afegir a les que ja força ajuntaments han adoptat, guiada per la bona voluntat de reconduir una pràctica que no du res de bo. Tot i que eradicar-lo s'intueix que seria una tasca d'herois, o que sortiria a preu de canari jove. Perquè mesures dràstiques, com és ara suprimir per una temporada les festes, ningú no estaria disposat a assumir-les.

Compartir el artículo

stats