El passat mes de març vàrem enviar la primera memòria d´aquest Consell Social al Parlament i a la Conselleria d´Educació i Universitat. A més de la relació circumstanciada del fets i acords més significatius duts a terme durant el curs 2015-16, que sembla una lletania feixuga i sense cap atractiu, hem inclòs com a annexos tant el pla de feina que ens proposàrem per als quatre anys, com les principals queixes i peticions dels distints departaments de la UIB.

Són aquests dos punts el que voldria fer públic.

El primer objectiu era que el Consell Social de la UIB fos més conegut i tingués més influència tant en la Universitat mateixa com en la societat.

El desvelament de la presumpta estafa de dos catedràtics a malalts terminals i les seves famílies, ha estat el que malauradament ha donat visibilitat mediàtica al Consell Social. Aquesta circumstància m´entristeix i rebel·la; primer, per la gravetat, no just jurídica, d´un fet que èticament és intolerable, i segon, per la hipocresia que traspua.

L´actuació en aquest cas concret no té més mèrit que haver traslladat uns documents a la fiscalia, tan sols perquè era just i urgent. On sí que hi ha hagut dedicació i hores de feina ha estat a la fiscalia, on una persona va decidir prendre´s seriosament els fets descrits, i d´aquí tot el que s´ha cercat durant un any sencer fins a esclatar públicament les conclusions de la policia.

Per tant, donam comptes del que hem fet aquest primer any per així fer possible que es conegui millor no només què és el Consell Social i per a què serveix, sinó també la mateixa Universitat.

Aquest curs hem dedicat temps a visitar els departaments de la UIB per escoltar directament les persones i saber les preocupacions i els suggeriments que tenen. D´aquesta manera hem pogut fer, a grans trets, un mapa de la nostra universitat, pendent d´aprofundir, però que ja ens permet unes quantes conclusions. La primera és relativa a la nostra societat en general, que és vista com a poc sensible al coneixement i a l´educació, i la segona és un bloc que afecta la Universitat, en el qual destaca que és necessari:

1. Vetllar per l´equitat dins la UIB. Tant la derivada del tipus d´estudi com del nombre d´alumnes o de la contractació.

2. Corregir el desequilibri entre la docència i la recerca, ja que la primera es considera una activitat de segona, mentre que la segona està sotmesa a criteris que valoren principalment allò que és quantificable o d´interès comercial.

3. Intervenir en la figura del professorat associat, que representa, segons fonts oficials, el 40 per cent del total de la plantilla docent, amb un salari molt reduït.

I finalment, com a conclusió dirigida al Govern de les Illes Balears, destacaria la necessitat de més inversió per al cos d´estudiants, més inversió en recerca i més diversa.

Com a tasques rellevants, a més de l´aprovació dels pressuposts de la UIB, dels nous estudis de Medicina i de tot un seguit d´acords més aviat de tràmit, destacaria:

Primer, com a resultat del diagnòstic fet per l´Oficina per a la Igualtat de la UIB mateixa, on quedava patent la desigualtat dels dos gèneres a l´hora de triar estudis, hem iniciat en col·laboració amb aquesta Oficina un programa de tallers educatius per combatre els estereotips de gènere als instituts. Aquest projecte ha tingut una bona acollida, i per ara ha arribat als centres de Mallorca i ben aviat també a Menorca i a Eivissa.

Segon, amb la intenció que la gent conegui de primera mà quina universitat tenim, quina recerca i docència s´hi fan i com és el professorat en les diverses àrees de coneixement, signàrem el passat novembre un conveni de col·laboració amb l´Obra Cultural Balear, perquè les seves delegacions siguin una finestra per acostar intel·lectualment la UIB a la comunitat. De manera ràpida i totalment altruista, professors i professores de la Universitat ens han permès oferir ja una llista de més de trenta xerrades, tant de ciències experimentals com socials.

Tercer, tenir les facultats i els instituts universitaris de recerca a més de set quilòmetres de Palma en un campus immens, si bé té els avantatges d´un gran espai tot intercomunicat, comporta el perill de l´aïllament, i no just el físic. És una qüestió que em preocupa. Per això una altra decisió ferma és augmentar la presència de la Universitat al centre de la ciutat. No pot ser, com ens va dir un professor, tenir una Universitat sense ciutat i una ciutat sense Universitat.

Així tenim dues propostes que no duen el mateix ritme: una és traslladar el Consell Social a Ca n´Oleo i l´altra és arribar a un bon enteniment amb l´Estudi General Lul·lià, antecedent de la Universitat Lul·liana i Literària de Mallorca. Aquest darrer ja ha fet possible que el Consell Social pugui considerar un poc ca seva aquest magnífic espai al centre de Palma, ja que estam a punt de signar un acord de col·laboració. Mentrestant, per part del Consell Rector de l´Estudi General Lul·lià tot són facilitats perquè la Universitat pugui emprar les seves sales per a actes acadèmics de tot tipus, fins i tot actualment ja hi celebram els nostres plenaris i actes públics.

? Queden molts de temes pendents que podran ser objecte d´altres articles, i també encara queden anys del nostre mandat. Esper que podrem fer passes especialment en el camp de la sostenibilitat, ja que, a part del fet que el Consell hi té una obligació legal, és evident que la Universitat ha de ser capdavantera i exemplar en aquest terreny.

Els episodis de comportaments individuals deplorables o les actituds indiferents no han de tenir un efecte paralitzador ni han de ser excusa de discursos destructius. És d´interès de tothom fer el màxim de feina per no arribar al que descriu la sociòloga Saskia Sassen com a «universitats sense debats, recerca sense compromís i un sistema acadèmic sense pensament».

* Presidenta del Consell Social de la UIB