23 de marzo de 2017
23.03.2017
Tribuna

Tres exemples i un més (que és un regal)

23.03.2017 | 02:45
Singular casa situada en la barriada de Sometimes.

Imaginem-nos passejant pel casc antic, pels carrers que estan a l´ombra de la Seu. Aquí i allà anam trobant exemples d´aquests patis tant propis de Palma, entrades a voltes senzilles i d´altres més monumentals que tots coneixem, però al número set del carrer de l´Estudi General, el passejant més atent en trobarà una que li cridarà l´atenció, es tracta de la de l´edifici de la Cambra de Comerç. Un gran espai diàfan, cobert per una placa nervada de formigó vist i una delicada escala al fons, conformen l´entrada a l´edifici, amb un pati enjardinat a un costat on es conserven restes de l´edifici preexistent. A la Guia d´Arquitectura de Palma se´l descriu com una reinterpretació de la tipologia tradicional lluny dels mimetismes tant freqüents i parla d´aquest espai com un dels més interessants construïts a les darrers dècades en el centre històric.

Si sortim del centre i anam cap a l´eixample, per la zona dels instituts, al carrer de Jesús número 10 trobarem un altre edifici que tot i estar actualment molt desfigurat per diversos afegits, també crida l´atenció: la peça original del Col·legi Lluís Vives. Un edifici plantejat, i tornam a citar la Guia, a partir de fer explícit el sistema estructural de pòrtics de formigó amb grans voladissos a sud, formant les passeres d´accés a les aules. Una nova reinterpretació tipològica, en aquest cas de l´Institut Ramon Llull, en clau racionalista.

I ja finalment, si arribam fins a s´Arenal i abandonant la primera línia de mar ens endinsam pels carrers tranquils de la barriada de Sometimes, entre d´altres exemples interessants de cases unifamiliars dels anys seixanta, en trobarem una al carrer Villagarcía de Arosa que tampoc passarà per alt als interessats en l´arquitectura. És una casa d´una sola planta que va mantenir la tanca baixa original de la urbanització i es mostra cap el carrer, aconseguint la privacitat que no li dóna la tanca, amb un frontal llarg de persianes que tanquen la porxada. Una casa organitzada al voltant d´un pati interior que, rere la seva aparença tradicional, planteja una relació entre estar i porxo molt interessant gràcies a l´encert de tancar aquest amb la persiana per defora, aconseguint multiplicar l´espai per estar i matisar la seva relació amb el carrer.

Les tres obres tenen un comú ser de la mateixa època, els anys seixanta-setanta, l´època de l´anomenat boom turístic, que tants pocs exemples de bona arquitectura deixà, a pesar de construir-se moltíssim, i que són del mateix autor, Pere Garau Sagristà (Palma, 1924), a qui molts de nosaltres consideram el millor arquitecte d´aquell moment a Mallorca i que de qualque manera enllaça les generacions posteriors amb l´episodi racionalista dels anys trenta.

Com en tants de casos, la seva obra és molt poc coneguda i la seva difusió ha estat escassa, amb l´excepció de les referències recollides a la Guia d´Arquitectura esmentada i de l´article que li dedicà fa anys la revista D´A en el seu número 8, dues publicacions del nostre Col·legi.
Essent dels millors exemples d´arquitectura contemporània que tenim a Palma i per tant mereixedors de ser considerats part del nostre patrimoni, són obres que encara no compten amb cap grau de protecció i que han tengut una sort diversa en el seu manteniment. En el cas del Lluís Vives, les diferents ampliacions i afegits han acabat desvirtuant molt el projecte original, tot i que la seva força el fa encara identificable. En el de la Cambra de Comerç, una intervenció desafortunada per resoldre l´accessibilitat a l´edifici ha desfigurat l´escala de l´entrada; i en el cas de la Casa a Sometimes, per sort, els seus propietaris la mantenen talment, en una demostració d´estima per la casa que feren construir, però que és impossible saber si això tendrà continuïtat.

Però aquest article, a més de voler convidar a conèixer i valorar aquestes obres representatives de la trajectòria del nostre company Pere Garau, també es vol fer ressò del darrer exemple que ens ha volgut regalar a tots: la donació que va fer fa uns mesos al Col·legi d´Arquitectes del seu arxiu professional, que conté bona part dels seus projectes i també un bon nombre de publicacions de la seva biblioteca personal, així com de la del seu pare, l´arquitecte Carles Garau Tornabells i de la del seu avi, l´enginyer de Camins, Canals i Ports, Pere Garau Cañellas, autor del traçat del tren de Sóller.

Una molt bona notícia i una responsabilitat per al nostre Col·legi, que ara haurà de procedir a la catalogació i inventari de tota aquesta donació, de forma que en un futur pugui estar a l´abast del nostre col·lectiu i dels estudiosos de l´arquitectura en general. Només així podrem pal·liar la indiferència que sovint es té cap el nostre patrimoni arquitectònic recent, documentant-lo i donant-lo a conèixer. I només així també, potenciant aquest coneixement, podrem contribuir a desautoritzar les polèmiques mediàtiques i opinions arbitràries, i a defensar el nostre vertader patrimoni arquitectònic, del qual en són un bon exemple aquestes tres obres de Pere Garau.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine